Dos anys del confinament de la Conca d'Òdena, el primer territori aïllat d'Espanya
- El municipi va registrar una de les taxes de contagi i mortalitat més altes d'Europa en la primera onada
- El tancament perimetral, amb controls policials en totes les vies d'accés d'aquesta zona, es va mantenir més de 20 dies
- La funerària de la zona va registrar una mitjana de 10 defuncions diàries, amb pics de fins a 18
Es compleixen dos anys del primer confinament a Espanya. 70.000 habitants dels quatre municipis de la Conca d'Òdena van ser confinats arran d'un brot de covid que es va iniciar a l'Hospital d'Igualada el març de 2020.
Pocs dies després, el virus s’expandia per la resta d'Espanya.
Fa dos anys que l'OMS declarava pandèmia el brot de la Covid-19. Un virus que va néixer a Wuhan, a la Xina, i que ha trasbalsat el món, causant fins a 3 milions de morts, 26.714 a Catalunya. Amb tot plegat, continuem sense saber-se d'on va sortir i la ciència continua buscant respostes.
12 de març de 2020
La incertesa i la por es van propagar gairebé a la mateixa velocitat que el virus a Igualada, Vilanova del Camí, Òdena i Santa Margarida de Montbui la nit del 12 de març de 2020, quan la Generalitat va ordenar el tancament perimetral de la zona, que va entrar en vigor aquella mateixa mitjanit, tan sols un dia després que s'anunciés el brot a l'hospital.
Epicentre de la pandèmia de la covid-19 a Catalunya i un dels principals focus d'Espanya, la Conca d'Òdena va registrar una de les taxes de contagi i mortalitat més altes d'Europa en la primera onada. Va sofrir un confinament per partida doble durant setmanes. El tancament perimetral, amb controls policials en totes les vies d'accés d'aquesta zona, es va mantenir més de 20 dies després del decret de l'estat d'alarma a Espanya. El virus es va acarnissar amb l'Hospital d'Igualada, que va col·lapsar i va arribar a quedar-se sense un 40% de la plantilla, entre contagiats i aïllats per contacte estret.
Col·lapse del sistema sanitari
Com si es tractés d'un castell de naips, els plans de contingència del centre, que contemplaven haver de tractar a una vintena de malalts per covid, van quedar obsolets en tot just tres dies: el 9 de març l'hospital va confirmar el primer positiu per coronavirus i el dia 11 ja s'havien superat tots els escenaris previstos, amb una mitjana d'entre 50 i 60 ingressos diaris en un centre que disposava de menys de 200 llits.
"Encara no tenim suficient perspectiva, però el que va ocórrer aquí no va ser greu, va ser molt greu", recalca a Efe l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, esforçant-se per a emfatitzar la magnitud de la tragèdia: "Va ser el pitjor moment de la història contemporània de la ciutat, des de la Guerra Civil que no havíem viscut una situació tan complexa".
10 defuncions diàries
En les pitjors setmanes del mes de març i d'abril, les defuncions en la Conca d'Òdena van arribar a quintuplicar-se: La funerària de la zona va registrar una mitjana de 10 defuncions diàries, amb pics de 18, quan el normal eren entre un i dos morts al dia.
"Vam estar 25 dies tancats, és una barbaritat perquè cada hora semblava un dia sencer", recorda Castells, que en aquells dies infinits es va erigir en el portaveu de la Conca d'Òdena i, amb la voluntat de ser el més transparent possible davant la ciutadania, va oferir rodes de premsa diàries durant gairebé un mes en les quals va advertir en reiterades ocasions que la zona era un "spoiler" del que aniria succeint a Catalunya i Espanya les setmanes següents.
Des de l'hospital, l'actual director assistencial hospitalari del centre, Jordi Monedero, que en aquells dies era cap del Servei d'Urgències, resumeix així aquells dies: "Vam fer medicina de guerra i de supervivència, va ser molt dramàtic".
L'Hospital d'Igualada va estar ple exclusivament de pacients amb covid, excepte "un petit reducte" per a pacients maternoinfantils, perquè la resta de pacients van ser derivats a altres centres, principalment a l'Hospital General de Catalunya.
Encara que es van habilitar més llits en Consultes Externes per a ampliar la capacitat assistencial, aquestes no es van ocupar perquè no hi havia suficients sanitaris per a atendre-les.
"En la primera onada ningú es va queixar, tothom es va arromangar i es va posar a treballar i a ajudar en el que fes falta", assenyala el director assistencial, destacant que en aquesta "fase heroica" el compromís dels professionals va vèncer a la por i la incertesa.
Moneder recorda amb amargor la polèmica que es va generar sobre l'origen del brot a l'hospital, i l'"assenyalament" que va sofrir una infermera del centre: "Va ser molt injust, des dels professionals es va viure molt malament, fatal. Va ser un maltractament públic absolutament injustificat".
