Jeita, la cova més bonica del món es troba al Líban
- A la Gruta de Jeita, al Líban, es poden veure formes escultòriques que no es troben a cap altre lloc del planeta
- La cova, de 6 milions d’anys d’antiguitat, té l’estalactita més gran descoberta fins ara
- Tens disponible la sèrie documental 'Turisme rural al món' a RTVEPlay.cat
Una de les coves més impressionants del nostre planeta és la Gruta de Jeita, al Gruta de JeitaLíban. La filtració i l’erosió de l’aigua en la roca calcària han format gorges subterrànies. Tot i que va ser habitada a la prehistòria, la part inferior d’aquesta cova no va ser descoberta fins al 1836 i al cap de 100 anys van trobar el nivell superior.
Durant milions d’anys, la dissolució de la pedra calcària ha creat cavitats immenses amb sorprenents formacions. “En aquestes coves pots veure nombroses escultures de moltíssimes formes que no veuràs a cap cova del món. Per això es diu que és la gruta més bonica del planeta”, afirma Pierrette Geha, directora de la Gruta de Jeita, al documental de ‘Turisme rural al món’ sobre el Líban que pots veure a RTVEPlay.cat
Segons Geha, ningú pot assegurar l’antiguitat de la cova, però els experts calculen que va començar a formar-se fa 6 milions d’anys. La gruta era un riu subterrani i al llarg dels segles el nivell de l’aigua va anar descendint. “El corrent anava erosionant lentament aquest tub subterrani. L’aigua que es filtrava portava, i porta encara, cal i altres sediments i ha anat creant aquestes escultures”, explica la directora.
L’aigua és la protagonista
La part superior té una longitud d’uns 2.200 metres, però només es pot visitar un tram de 700. Sabies que allà es troba l’estalactita més gran del món? Té 8 metres i 20 centímetres. En aquesta zona de la cova s’escolten com cauen les gotes d’aigua per això, segons Pierrette Geha, es diu que la cova està viva.
La temperatura és de 20 graus a la part alta i de 16 a la baixa. És al nivell inferior on encara hi ha aigua. De fet, la visita només es pot fer en barca pel riu subterrani. Es poden recórrer 450 metres dels 1.200 descoberts fins ara en aquesta àrea.