Llessui, un dels pocs pobles catalans amb pastors joves
- Una de les preocupacions al Pallars Sobirà és el despoblament i l'envelliment de la població, sobretot als pobles petits
- Llessui és un dels pocs pobles a Catalunya on encara hi ha una generació de joves interessada a fer de pastor
Sílvia Abril coneix la història d'alguns d'ells a La recepta perduda
Un dels problemes al Pallars Sobirà és que molts joves han de marxar dels pobles per formar-se o per trobar feina. Per això tant els petits comerços de la gent que està a punt de jubilar-se, com les pastures, van desapareixent sense haver fet un relleu generacional.
Llessui és un dels pocs pobles a Catalunya on encara hi ha una generació de joves interessada a fer de pastor.
Una opció diferent per viure
La feina de pastor ha anat canviant. Antigament, els pastors s'ajudaven només en ocasions comptades i no et podies posar malalt ni tenir vacances. Ara hi ha pastors joves que replantegen aquesta manera de treballar. S'organitzen i col·laboren per cobrir-se i poder tenir més temps lliure i vacances.
L'Eloi té 32 anys i en porta 20 fent de pastor. Sap que és una feina que requereix vocació per dedicar-se. Ell n'ha tingut sempre, però sap que cada cop és més difícil trobar jovent que s'hi vulgui dedicar. Té 500 ovelles, o com ell diu, 500 followers.
En Carlos Rabassa, de 36 anys, també porta fent de pastor des de ben petit. Va néixer a Llessui. A casa tenien vaques, tot i que a ell sempre li han agradat més les ovelles. El seu pare es va morir quan encara era força jove i l'Antonio Safalla, un dels pastors del poble que tenia un ramat, li va ensenyar tot el que sap sobre l'ofici de pastor. Ara en Safalla està jubilat i el Carlos s'ocupa de les ovelles
Coneix perfectament cada una de les seves 500 que té, és capaç d'identificar-les amb el número que li correspon i sap quins corders té cada ovella.
L'Anna, trenta-sis anys, és l'única pastora de Llessui, va arribar al poble amb 8 ovelles i 4 cabres el 2010 i actualment ja té 560 ovelles, 15 cabres i 2 nens!
Quan va arribar al poble va conèixer en Safalla i va decidir agafar-se un any d'atur per anar-se'n al seu costat a aprendre. És qui li ha ensenyat tot i s'ha convertit ara és un més de la família.
"El que m'ha atrapat a fer de pastora és la soledat, perquè m'encanta, i l'estat salvatge, el fet de córrer per les muntanyes soles, és el millor de la feina... puc llegir, puc dormir, puc fer el que em doni la gana."
Però, qui és l'Antonio Safalla?
Antonio Peyró, conegut al poble com "Safalla", té seixanta-nou anys, és un pastor jubilat de Llessui de tota la vida. És un referent, tothom el coneix i li demana ajut. És dels pastors que han transmès millor el seu coneixement.
Els seus pares eren pastors, tenien un ramat de vaques i un d’ovelles. L’Antonio va estudiar al Seminari de la Seu i volia anar a la Universitat. Tot i que era un estudiant brillant, va haver de quedar-se al poble perquè no hi havia places. Al cap de poc temps, la seva mare va morir d’un infart, llavors va veure clar que es quedaria allà per sempre més. Havia d’ajudar al seu pare amb el ramat i cuidar a la seva germana petita. L’Antonio es va convertir en un pastor magnífic. No es va arribar a casar mai perquè les dones de la seva generació van marxar a la ciutat. Tot i que tampoc va tenir fills, va fer de pare del Carlos Rabassa, que sempre l’acompanyava a pasturar les ovelles. Li va ensenyar tot el que sabia i li va vendre el ramat quan es va jubilar. Ara tothom del poble el reclama perquè els ajudi amb la feina.
En Safalla està content amb el que ha fet a la vida, li agrada molt ajudar la gent, sobretot els joves, i vol continuar fent-ho. La vida s'ha de saber viure, afirma.
"La vida s'ha de prender tal com ve. No la pots forçar perquè, si la forces, ets kaput".
- Antonio Safalla -