El dia i la nit tenen la mateixa durada: 12 hores
- Contràriament al que es pensa, les hores de llum i foscor no s'igualen el dia de l'equinocci de primavera
- L'equilux és el moment que el dia i la nit duren el mateix: 12 hores. Quines són les raons?
SERGI LORAS
Aquest dijous 17 de març el dia i la nit tindran la mateixa durada: 12 hores. I us preguntareu, però això no passarà diumenge 20 amb l'arribada de l'equinocci de primavera? Doncs no. Tot i que la paraula equinocci indica que les hores de llum i foscor són les mateixes, en realitat aquest resultat no es compleix en aquest moment, sinó que el dia de l'equilux que és aquest 17 de març.
Dos fenòmens òptics en són la causa
Primer cal tenir en compte que el sol no és un punt en el cel, sinó un disc. L'equilux té en compte les hores de llum que hi ha des del moment que el disc solar es fa visible sobre per l'horitzó. En canvi, l'equinnocci contempla la sortida o posta de sol, des del moment en què el centre del sol coincideix amb l'horitzó. L'espai entre el centre i el límit del disc solar provoca que hi hagi un temps més de llum, tant a la sortida com en la posta de sol. Per tant, entre el dia de l'equilux (17 de març) i el de l'equinocci de primavera (20 de març) es guanya temps de llum. D'aquesta manera, el dia que hi ha 12 hores de llum i de foscor arriba uns dies abans de l'equinocci de primavera i uns dies més tard de l'equinocci de tardor.
La refracció atmosfèrica, també a tenir en compte
L'altre factor que cal destacar és l'efecte òptic de refacció que es produeix a l'alba i que permet que la llum del sol sembli que estigui sobre l'horitzó. Ara bé, en realitat el sol encara es troba per sota. Aquests processos combinats comporten aquesta discordança entre l'equilux i l'equinocci. Concretament aquí a Catalunya, diumenge 20 de març, quan arribi la primavera, ja hi haurà 9 minuts més de llum que de foscor.
