El pacte de la fam, un càstig que patien els republicans a la postguerra
- Rocío Corriàs presenta a Punts de Vista la seva novel·la 'El pacto del hambre', inspirada en la Guerra Civil
- Tracta dels republicans que van patir el 'pacte de la fam': no els donaven feina i els era molt difícil aconseguir menjar
- Els primers anys del franquisme van ser els més durs de la repressió i Corriàs ens convida a no oblidar la Història
La Guerra Civil sempre és font d'inspiració per als novel·listes. Al Punts de Vista us presentem el llibre de Rocío Corriàs 'El pacto del hambre', inspirat en el càstig que van patir a la postguera moltes persones que havien simpatitzat amb la causa republicana.
El 'pacte de la fam' consistia en no donar-los feina, per tant no podien comprar menjar. Una situació molt dura que Corriàs va conèixer a través de la seva família política, perquè la van patir. L'autora inicia el relat amb els bombardejos de Barcelona el 1938. Els seus personatges principals són un home que, mentre s'amaga de les bombes a un refugi, recorda les morts de criatures a Sant Felip Neri, un mecànic de la Fàbrica Elizalde i els propietaris d'aquesta empresa que construia motors d'avió i automòbils.
Com s'aplicava 'el pacte de la fam'?
El represaliats no podien accedir a llocs de treball vigilats per addictes al franquisme per poder guanyar-se el pa. Encara menys podien treballar a càrrecsa de cap responsabilitat a la funció pública. Les empreses privades estaven obligades a guardar llocs de treball per als que havien lluitat al bàndol nacional. Com explica el professor i historiador Pelai Pagès, “molts sospitosos de republicanisme van ser condemnats a un autèntic pacte de la fam”.
Un dels historiadors que ha tractat l'època és el també periodista Jaume Fabre Fornaguera. A la seva tesi doctoral titulada 'La contrarevolució de 1939 a Barcelona. Els que es van quedar', escrita ara fa vint anys, defineix qui eren els que patien aquest càstic: 'La por va ocupar tots els espais de la vida ciutadana i va convertir l’adaptació en una necessitat vital. El règim es va assentar sobre un sistema policíac obsessionat pel control dels ciutadans, control del qual ells eren conscients. Ja des del primer moment, les autoritats exigien fitxar-se per a qualsevol gestió: demanar salconduits, convalidar estudis, obtenir menjar, recuperar la feina. Fitxar-se suposava ser investigat, passar pels filtres que situarien cadascú entre els afectes o al costat d’aquells que serien condemnats al pacte de la fam."
Els fitxatges permetien crear 'llistes negres' per deixar aïllats i encara més castigats el que havien pensat d'una manera diferent. Com diu Rocío Corriàs a l'entrevista del Punts de Vista, recordem-ho perque no es torni a repetir mai més.
