La Passió de Crist: el teatre català més vist que torna cada any
- Amb la setmana santa tornen les representacions de la passió de Jesús i tot l'esforç i dedicació de famílies i pobles sencers
- TVE Catalunya ha estat present des dels seus inicis en aquesta tradició que es manté viva des del segle XV
- Recuperem imatges el nostre arxiu històric de com es viu aquesta tradició teatral sobre els darrers anys de la vida de Jesucrist
FRANCESCA PUIG
Des del segle XV es representa a diferents pobles de Catalunya la passió de Crist, els anys de la vida pública de Jesús, la seva mort i resurrecció. Una obra que, com tota representació teatral comporta un gran esforç, coneixements artístics i actorals.
Però una de les característiques més determinants d'aquestes representacions és que la duen a terme, des dels petits detalls fins als actors principals que surten a escena, entre amics, familiars i veïns, un lligam que implica tot un poble. Des dels seus inicis, les càmeres de TVE han enregistrat aquesta tradició tan singular de casa nostra, que torna cada any amb l'arribada de la setmana santa.
Una tradició de la cultura popular catalana
Les obres de teatre de la passió més conegudes són les d'Olesa de Montserrat i Esparreguera, Ulldecona i Cervera. Quatre indrets amb una característica comuna, la participació de centenars de vilatans, pares, avis, nets en les tasques de la confecció del vestuari, maquillatge, disseny i preparació de decorats, muntatge de les tramoies o creació de l'atrezzo. També hi ha d'altres ocupacions com l'atenció del públic, l'administració, la publicitat i és clar, l'actuació dalt de l'escenari, la part més lluïda, que assumeixen igualment la gent del poble.
Tot i que la feina de digitalització de cinema i vídeo és continua i sovint apareixen documents que es creien perduts, ara per ara el primer enregistrament de TVE d'una Passió que podem veure és el d'Olesa de Montserrat del 1954, al programa 'Revista de imágenes'.
Verges, 1963
La processó de la passió de Crist i la Dansa de la Mort de Verges, al Baix Empordà, es fan únicament un cop l'any, Dijous Sant, i pels carrers del poble. Estrets i en un tram coberts, la gent ha de seguir part de la representació de peu, vora les parets de les cases. La Dansa de la Mort de Verges és molt coneguda, la fan persones vestides d'esquelets al ritme d'un tabal, amb estendarts amb inscripcions sobre com n'és de breu la vida i com passa de ràpid el temps. Un dels participants, el darrer, du un rellotge sense agulles, perquè la mort pot arribar en qualsevol moment, imprevisiblement. Aquesta dansa és Festa tradicional d'interès nacional, prové de l'edat mitjana i es l'única que es continua fent a Catalunya. A Verges la van recuperar l'any 1666.
En el noticiari que es passava al cinema als anys 60, el NODO, trobem imatges datades del 1963 de la Dansa de la Mort i la representació de la passió de Crist pels carrers de Verges, al Baix Empordà. El locutor va dir malament el nom del poble, un malcostum que continuaria durant molts anys.
Verges, 1965
Dos anys més tard, el 1965 si és correcte la data de l'any que consta a l'antiga documentació dels arxius de RTVE, Verges torna a aparèixer, en imatges en blanc i negre, la nit de Dijous Sant.
Cervera, 1967
A Cervera es va fer un reportatge del 1967 en el que coneixem els actors dels personatges principals de La Passió en la seva vida quotidiana: forners, oficinistes... Una característica que uneix totes les representacions catalanes per setmana santa, sempre a càrrec d'aficionats.
Olesa, 1967
A Olesa de Montserrat, el 1967 estan d'obres al Teatre de la Passió i la gent es pregunta si ho acabaran tot a temps per a les representacions. El periodista Antoni Serra puja a l'escenari i entre paletes i fusters, entrevista el president del patronat Joan Dalmases i també l'autor del text, Joan Povill. Ha redactat un text nou per evitar els problemes del del segle XVII, que es feia servir fins llavors.
Olesa, 1968
Olesa de Montserrat rep cada any milers de persones que volen assistir a La Passió. Es conserven imatges del 1968 del poble i de la façana del teatre en ocasió de les representacions que als anys seixanta es van fer incloure dins els anomenats 'Festivales de España'.
Dels quadres que es representen a La Passió, primer se'n fan esbossos i dibuixos i després se'n guarden fotos o enregistraments. Als nostres arxius hem trobat material gràfic de la Passió d'Olesa del 1968.
D'Olesa de Montserrat se'n conserven també a l'arxiu històric de RTVE imatges de les oficines on es tramitava tota la paperassa necessària per la representació. La perfecta caracterització dels actors és també un pas imprescindible.
TVE va enregistrar en blanc i negre, La Passió d'Olesa l'any 1968. Era en castellà, com era obligat llavors, i es va emetre per a tot Espanya,
Des del 1932, el paper de l'escriptor i dramaturg Joan Povill (1903-1985), autor del text de La Passió d'Olesa, era cabdal. Però la dramatúrgia havia donat un gran canvi els anys 50 i 60 i l'alcalde d'Olesa en aquell moment, Argemí Matas, va demanar a un reconegut director espanyol que es fes càrrec de La Passió. El 1968 va arribar a Olesa José Tamayo (1920-2003), precedit per un gran prestigi al món teatral.
A Tamayo se'l considera un gran renovador de La Passió d'Olesa perquè la va fer més accessible i atractiva. En primer lloc, va anul·lar les representacions de matí i tarda i va deixar només les del matí. Va eliminar els decorats de paper, va incloure atrezzo, una nova il·luminació i ascensors per canviar d'escena ràpidament. Tot plegat, una representació més curta i àgil. El NODO va enregistrar en color diverses escenes d'aquell any.
Olesa de Montserrat, 1969
Tampoc va faltar el NODO l'any següent per registrar el desenvolupament de la setmana santa a Olesa. En aquesta ocasió es va fer la gravació en color.
Ulldecona,1969
Possiblement, La Passió d'Ulldecona va sorprendre el públic madrileny, si més no per la professionalitat, el vestuari i la gran dedicació dels participants. Es va representar al Teatro de la Zarzuela el 1969. Un bon nombre de responsables, tècnics i actors de la ciutat del Montsià van participar en aquesta posada en escena el mes d'abril d'aquell any.
La Passió, per fi en color
Verges, 1971
La Dansa de la Mort de Verges es veu en color en el següent fragment dels noticiaris de setmana santa del 1971. El Dijous Sant va ser el 8 d'abril i també es van enregistrar els quadres de la passió de Crist, com és tradició, a l'aire lliure.
Cervera, 1971
Cervera, capital de la Segarra, des de lluny, després carrers i edificis: és la introducció d'un reportatge del NODO del 1977 que mostra diferents escenes de la passió. Un arxiu de colors molt vius en el que es poden reconèixer perfectament molts dels participants que fan d'actors als quadres de la vida de Crist.
Esparreguera, 1973
Continuem amb un altre fragment dels noticiaris de RTVE, en aquest cas a Esparreguera el 1973. Enregistraments de com la gent accedeix al teatre i també part de la representació, amb textos intercalats de les lectures dels evangelis on s'explica el que es veu a l'escenari.
Olesa i Esparreguera, 1979
El director de cinema Francesc Rovira-Beleta va editar per a TVE Catalunya un programa monogràfic sobre La Passió d'Olesa i La Passió d'Esparreguera el 1979. Amb guió d'Enric Josa i locució de Lluís Pruneda, aquest capítol de l'espai 'D'un temps, d'un país' ens ensenya la vida diària dels actors aficionats que fan els papers de l'obra a totes dues poblacions. Coneixem famílies que hi participen, diverses generacions aficionades a La Passió des de petits.
L'enregistrament en color ens permet percebre encara més com aquesta ha estat sempre una representació preparada amb molta cura i una gran vocació. Les escenes de la passió de Crist compten amb vestuari i decorats fets gràcies a moltes hores de feina, una activitat artística totalment artesanal que tant a Olesa com a Esparreguera es viu tot l'any.
L'incendi que va dur la Passió als carrers d'Olesa
Va ser un tràngol duríssim per tot el poble d'Olesa i per a molts catalans. L'incendi del teatre de la Passió va acabar amb les il·lusions dels que ja tenien les entrades per a veure-la. Només s'hi havia fet la representació gratuïta de cada per a la gent del poble i la setmana santa era a tocar. Les flames van destruir l'edifici sencer el dimecres 23 de febrer del 1983. Els informatius de TVE Catalunya ho van explicar l'endemà: les imatges eren colpidores perquè tot i ser de nit quedava clar que no en quedaria res. La coberta del teatre cremava a cor que vols.
Es van perdre per sempre decorats, vestits, arxius... Els olesans però, no es van pas arronsar: van omplir els carrers i van representar algunes escenes de La Passió a l'aire lliure. Les imatges que es van enregistrar en aquella ocasió possiblement són les úniques d'aquesta obra tan tradicional en un exterior. Tothom deia que, amb el temps, es posaria remei a la tragèdia. Sortosament, ningú no va prendre mal.
Cervera: la Passió més antiga
De La Passió que es representa a la capital de la Segarra se'n tenen dades del 1477. És la més antiga que es coneix i es continua fent gràcies a l'entusiasme i la predisposició dels veïns que hi continuen dedicant temps i esforç.
El text que s'utilitza avui en dia es basa en el del 1534 que es conserva a l'Arxiu Comarcal i la música és del mestre cerverí Jesús Maria Quintana. Una altra tradició, aquesta inicada a l'edat mitjana que explica la vida pública de Jesús i que les càmeres de TVE Catalunya van enregistrar també per al Comarques l'abril del 1983.
La Passió segons el gran historiador Xavier Fàbregas
El gran estudiós del teatre Xavier Fàbregas (1931-1985) va ser al programa 'Honorables ciutadans' i va parlar de quan els bisbes van prohibir a la gent dels pobles representar la vida de Jesús. Va ser un frare de Barcelona, Antoni de Sant Jeroni, qui va escriure un text unint fragments de les diferents versions. Aquest va ser el que va inspirar les representacions actuals i que amb el pas dels anys, s'han anat modificant.
Considerat l'estudiós del teatre català més rellevant del segle XX, Xavier Fàbregas ofereix una impagable lliçó sobre les passions que es representen a Catalunya, el seu origen i evolució. Fàbregas participa al programa, presentat pel seu director Jaume Guillamet, pocs mesos abans de morir.
Verges, la família Badia i una passió completa
La representació de la passió de Jesús a Verges, a l'Empordà, es fa als carrers, com ja hem dit, i abans de l'esperada Dansa de la Mort. És un moment de l'any de molta afluència de visitants al poble, en ser només un dia concret de l'any que es fa. També són únicament aficionats els actors que ho interpreten. Les següents imatges són del 1993.
A Esparreguera vam seguir els preparatius per a la posada en escena de la representació de la passió i vam conèixer la família Badia: han actuat a aquesta obra de teatre tres generacions dels Badia. La Passió i la vitalitat que comporta ha fet molt coneguda aquesta població del Baix Llobregat.
I ara que ja hem vist com es prepara i quanta dedicació i temps esmercen els actors, tècnics i professionals que intervenen a les passions, en un recorregut per la tradició teatral i religiosa catalana, una passió, la d'Esparreguera. És la representació del 1985.
