Torra no es presenta al segon judici per desobediència al TSJC
- L'expresident de la Generalitat demana empara als tribunals internacionals
- Gonzalo Boye, advocat: "Nosaltres sempre guanyem a Europa"
- La Fiscalia acusa Torra d'instal·lar-se en la "insubmissió institucional"
L'expresident de la Generalitat, Quim Torra, ha estat jutjat aquest dijous en un jutjat penal de Barcelona per desobediència tot i que no s'ha presentat al judici. Com que la petició de pena no és de presó, la llei preveu que es pugui celebrar el judici sense que l'acusat estigui present, i ni les acusacions ni la defensa s'hi han oposat.
La fiscalia li demana 20 mesos d'inhabilitació per no retirar una pancarta a favor dels polítics presos del balcó del Palau de la Generalitat tot i que ho havia ordenat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el setembre del 2019. En aquesta ocasió, se li atribueix desobediència al TSJC, que li va ordenar retirar qualsevol simbologia dels edificis públics, malgrat no ser període electoral.
En un comunicat, Torra ha manifestat a primera hora del matí que no compareixeria: "No legitimaré aquest judici polític amb la meva presència".
L'expresident afegeix que no legitimarà una nova "escenificació repressiva disfressada de justícia" i demana empara als tribunals internacionals perquè assegura que no reconeix la legitimitat de la justícia espanyola "que no respecta ni els tractats internacionals ni els drets fonamentals". Torra ha publicat també un vídeo a les xarxes explicant els motius que l'han dut a prendre aquesta decisió.
L'advocat Gonzalo Boye defensa que l'expresident Quim Torra no té "cap confiança" en la justícia espanyola. "Nosaltres sempre guanyem a Europa", ha expressat el lletrat de la defensa sobre l'estratègia en aquest segon judici.
Ja al judici, durant la seva declaració com a testimoni, l'assessor de Torra, Pere Cardús, ha comparat els llaços amb els símbols contra crims masclistes. El periodista, que va ser cap de premsa de l'expresident català Quim Torra entre juny de 2018 i octubre de 2020, ha equiparat els símbols de repulsa dels assassinats masclistes que l'Ajuntament de Barcelona i altres institucions pengen en les seves façanes amb els llaços grocs que la justícia va ordenar retirar de la Generalitat.
La Fiscalia acusa Torra d'instal·lar-se en la "insubmissió institucional"
Per la seva banda, la Fiscalia ha acusat l'expresident català Quim Torra d'haver-se instal·lat en la "insubmissió institucional" quan es va negar a despenjar un llaç a favor dels presos del procés del Palau de la Generalitat, després de recalcar que no se'l jutja per "penjar una pancarta".
La fiscal del jutjat penal número sis de Barcelona demana un any i vuit mesos d'inhabilitació per a Torra per un delicte de desobediència.
Segona causa oberta per desobediència
Es tracta del segon judici per la presumpta desobediència d'una instrucció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 2019 que instava a despenjar de manera permanent una pancarta que reclamava la llibertat dels presos independentistes i el retorn dels exiliats de la façana del Palau de la Generalitat. La causa s'instrueix arran d'una denúncia de la plataforma Impulso Ciudadano. L'expresident ja va ser jutjat i inhabilitat en un primer judici també per no retirar la pancarta durant període electoral.
Al vídeo, Torra reconeix, com ja va fer en la primera causa, que va desobeir les instruccions perquè eren "il·legals". Afegeix que el segon judici demostra que la repressió política a l'estat continua i aprofita per expressar el seu suport a tots els investigats i encausats per fets similars i en el marc de l'1-O. "No legitimaré aquesta farsa", insisteix Torra, que al mateix temps demana empara als tribunals internacionals perquè assegura que no trobarà justícia en els espanyols.
L'expresident defensa que les pancartes "en defensa dels drets humans" són legítimes i han de poder ser mostrades en espais públics. En aquest sentit, posa com a exemple les pancartes en suport a Ucraïna per la guerra llençada per Rússia visibles en molts edificis actualment.
D'altra banda, Torra insta els magistrats que l'han de jutjar aquest segon cop a seguir el posicionament que dos magistrats del Tribunal Constitucional van fer en el recurs presentat per l'expresident contra la sentència que el va condemnar i inhabilitar, on van fer vots particulars. Un d'ells veia "legítima i raonable" la sospita de Torra sobre la imparcialitat del president del TSJC i un altre sostenia que s'hauria d'haver debatut la constitucionalitat de la privació automàtica del càrrec.
Tant ell com la seva defensa, recorden que el Consell d'Europa va instar l'estat espanyol a aturar les causes contra els polítics successors dels qui havien estat empresonats i exiliats quan es tractava del "dret legítim" de demanar-ne la llibertat. És per aquest motiu, que en l'escrit de defensa presentat el setembre passat demana incloure en les proves la resolució 2381 de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.
Lamenta manca d'unitat en l'independentisme
Per últim, Torra afirma que el seu judici demostra que hi ha judicis polítics a l'estat espanyol i lamenta que, davant d'això, l'independentisme "no sigui capaç d'articular una resposta unitària, contundent i desafiant". L'expresident reivindica que no hi ha solucions fora de la independència i assegura que com més tard arribi "pitjor".
