L'Istme de Curlàndia: dunes compartides per Rússia i Lituània
- La meitat sud de l'Istme de Curlàndia pertany a l’enclavament rus Kaliningrad i la resta a Lituània
- El Parc Natural va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000
- Tens disponible a rtveplay.cat el documental 'Turisme rural al món'
L'Istme de Curlàndia és conegut com ‘La Perla del Bàltic’. És una franja sorrenca d’enormes dunes que té una longitud de cinc kilòmetres. La meitat sud de l’istme pertany a l’enclavament rus de Kaliningrad i la resta del terreny a Kaliningrad Lituània Aquest Parc Natural va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000.
La costa de l'Istme de Curlàndia RTVE Catalunya
La duna més alta de l’estret de sorra es diu Parnidžio kopa, que té 67 metres d’alçada. L’accés a aquesta àrea està restringit per ser zona fronterera. Tot i això, es pot practicar senderisme a la resta de l’espai protegit a través de camins habilitats com, per exemple, un passeig de fusta que travessa la reserva natural de Nagliu. Allà hi predominen les dunes mortes. S'anomenen d'aquesta manera perquè estan cobertes per vegetació en gran part de la seva superfície.
Camí de fusta per les dunes mortes de la reserva natural de Nagliu RTVE Catalunya
Segons Jolanta Ukveryté, guardaboscos i responsable del departament de naturalesa del Parc Nacional Istme de Curlàndia, té el nom de Nagliu per un dels pobles que hi ha amagats sota les dunes. De fet, es té constància que entre el 1675 i el 1854 quatre aldees van ser sepultades per la sorra i els seus habitants van haver de traslladar-s’hi. La directora del Parc, Ausra Feser, assegura que al llarg de la història s’han enterrat 14 poblacions.
Contrast entre boscos, dunes i mar
El Parc té una superfície de 264 kilòmetres2. L’amplada de l’istme oscil·la entre 4 kilòmetres i els 500 metres que separen les dues costes en algunes zones de la franja. La costa es fusiona amb les dunes que donen pas als boscos de pinàcies. La reserva natural està coberta en un 74% per arbres, un 20% són dunes i la resta de terreny l’ocupen els municipis de Nida, Juodkrantė, Preila i Pervalka. Els habitants de l’istme van plantar pins per evitar que l’arena avancés i arrasés més pobles.
Paisatge de contrastos a l'Istme de Curlàndia RTVE Catalunya
“Aquesta sorra prové del fons de mar. El vent en el 95% dels casos ve de l’oest, la sorra arriba a poc a poc des del Bàltic i ho transvasa tot a la franja fins a arribar a l’altra riba, al llac.”, explica Ausra Feser. A finals del segle XIX, es va crear una cresta protectora al llarg de la riba del mar per evitar el moviment de la sorra cap a l’interior.
Una autopista per les aus migratòries
L’Istme de Curlàndia és una ruta migratòria per les aus que van cap a Europa i l’Àfrica. És com una mena d’autopista. Jolanta Ukveryté detalla que milions d’ocells, com els pinsans, sobrevolen la zona a la tardor i a la primavera.
Si vols saber-ne més sobre l’Istme de Curlàndia i altres llocs impressionants de Lituània no et perdis ‘Turisme rural al món’, disponible a rtveplay.cat
