Pilotilles de mantellina de la Garrotxa
La Recepta Perduda- A la Garrotxa, la Sílvia Abril comprova com del porc se n’aprofita tot i aprèn a preparar unes mandonguilles amb mantellina
- Les acompanya amb altres productes típics de la zona, com els fesols de Santa Pau i la coca de llardons
- Descobreix aquests i altres plats de La Recepta Perduda a RTVE Play
La Garrotxa i Osona són les dues comarques catalanes més vinculades al porc. Hi ha una tradició d’embotits i cuina amb porc molt extensa. A la Garrotxa el món de l’elaboració d’embotits amb porc inclou receptes pròpies de la zona i una gran varietat de productes, i els receptaris tradicionals són plens de receptes amb porc. Actualment, el porc no es pot matar a casa si no és per consum propi.
Les mandonguilles (que a la Garrotxa en diuen ‘pilotilles’) es fan amb carn picada, pa remullat amb llet i all i julivert tot barrejat. La recepta tradicional garrotxina, molt vinculada a la matança del porc, té la particularitat que embolica la mandonguilla amb la mantellina (el tel del ventre del porc). Aquestes mandonguilles es fregeixen i es poden menjar soles o amb una salseta.
La Sílvia Abril, amb l'ajuda de la cuinera Anna Comamala, aprèn a preparar-les acompanyades de fesols de Santa Pau i peus de porc.
| Ingredients | Preparació |
|---|---|
|
|
Altres productes típics de la Garrotxa
A més de tot l'univers de la carn de porc i els embotits, a la Garrotxa trobem altres productes típics de la zona.
El sòl volcànic proporciona una elevada fertilitat per l'excepcional capacitat de retenció de nutrients que té. Això fa que es puguin cultivar alguns cereals i pseudocereals específics d'aquesta zona com els fesols de Santa Pau, el gra de fajol i el farro.
Els fesols de Santa Pau són un llegum que tenen una Denominació d'origen Protegida (DOP). Són blancs i de forma arrodonida, tenen una superfície lleugerament brillant i la seva textura és més aviat llisa. El gra és de mida petita, amb un pes mitjà de 18 a 30 g per 100 llavors. Una vegada cuits, destaquen per tenir un gust molt suau, amb una textura especialment cremosa, una farinositat baixa-mitjana i una pell poc perceptible.
El gra de fajol és un pseudocereal de cicle curt que es planta a principis d’estiu i es cull a la tardor. Un gra de fajol té una forma curiosa, com una mena de piràmide en miniatura. Antigament, era molt popular a la zona i fa uns anys, l’Associació Amics del Fajol de Batet de la Serra el va recuperar. Després, molts cuiners, el van revalorar fent-ne nous plats i posant-lo a la seva carta. El fajol era un menjar molt associat a la pobresa, per això, els plats associats al fajol són molt simples, com per exemple les farinetes.
El farro és una sèmola de blat de moro. Es menja amb caldo, com una sopa i és molt típica de la zona que es pren per entrar en calor. És una cuina senzilla i humil.
