Les Bases de Manresa: Domènech i Montaner al Castell dels Tres Dragons
- El 27 de març del 1892 es va aprovar a Manresa un primer projecte d'autogovern de Catalunya
- La Unió Catalanista, a la que pertanyia l'arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, tenia el suport d'altres entitats catalanistes
- El text es va començar a redactar a Barcelona, al Castell dels Tres Dragons: t'expliquem com va anar l'inici d'aquell moment històric
Ara fa 130 anys de l'aprovació de les Bases de Manresa, l'anomenat 'document inicial del catalanisme', i am motiu de l'efemèride recuperem dos programes que en parlen i que han estat digitalitzats darrerament, pertanyents al fons històric de RTVE Catalunya.
Al primer programa, l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte explica que va ser a Barcelona on es va començar a gestar el text de les bases. Concretament, al Castell dels Tres Dragons.
Aquest edifici és obra de Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), gran arquitecte modernista. L'aixecà al Parc de la Ciutadella per a fer de cafè restaurant de luxe durant l'Exposició Universal del 1888. El nom de Castell dels Tres Dragons li posà la gent i a l'autor no el desagradà gens. Ara és el Museu de Zoologia.
Aquest vídeo és un fragment de la revista Tot Art, una mítica col·lecció del bo i millor de la cultura catalana, que TVE Catalunya enregistrà a partir del 1976.
Domènech i Montaner, com hem vist, era president de la Unió Catalanista i Enric Prat de la Riba, secretari. Les Bases de Manresa, aprovades en assemblea el 1892, reivindicaven el dret civil català, la llengua catalana com a única oficial a Catalunya i l'autogovern. Van ser fruit de la situació social i política que es vivia a Catalunya la segona meitat del segle XIX. Des del 1714, el català estava perseguit, però augmentava la defensa de la llengua com a fet identitari. El món obrer parlava de república i la burgesia estava convençuda que el millor pel futur era l'autogovern.
Amb l'arribada de la telefonia, el govern espanyol també va prohibir que es parlès en aquest nova tecnologia en català. Les telefonistes tenien l'ordre de tallar la conversa, encara que fos privada. Així ho va explica l'historiador Josep Grau: els va passar a dos diputats a Corts, Antoni Serra i Joan Cañellas, que ho van fer públic.
Enric Prat de la Riba (1870-1917) es va haver de sentir dir il·lús, però va bastir la idea de nacionalitat. Del català en va dir que 'és un tot orgànic que es desenvolupa com un ésser vivent, l'ànima tangible del poble'. Per conèixer millor la seva personalitat, TVE Catalunya va enregistrar un docudrama en què l'actor Pau Garsaball interpretava el polític. Es tracta d'un capítol del programa Clar i català, enregistrat el 1981.
Tot i les reivindicacions tan antigues que acabem d'escoltar, la polèmica sobre l'autogovern i la defensa del català han continuat. El 1997 existia l'Associació de les Noves Bases de Manresa, presidida per Enric Casasses. Va intervenir a la polèmica sobre l'oficialitat del català i va deixar clara la seva postura al Parlament de Catalunya, tal com va recollir el pograma 135 Escons.
Sigui amb un nom o un altre, el que va començar al Castell dels Tres Dragons continua d'actualitat, encara ara que es compleixen 130 anys de l'aprovació d'aquell text a la capital del Bages.
