És també avui el Dia Mundial de la Poesia a Ucraïna?
- La guerra d'Ucraïna continua mentre celebrem el Dia Mudial de la Poesia, establert per la UNESCO, per la cultura i la pau
- Coneixem tres poetes ucraïnes que són referents del país, de la llengua, del seu passat i del present
- A Catalunya celebrem l'any d'un poeta, Gabriel Ferrater, i també descobrim una jove promesa
Celebrem la poesia, un gènere que potser molts mai no llegeixen, però que és ben viu i present. Perquè qui reflexa l'esperit en pocs mots connexes i només separats per línies -gens a l'atzar-, recerca encara més endins que el novel·lista o l'assagista. Són ànimes que estalvien caràcters per dibuixar amors, desamors, lluites quotidianes, esperances, dolors, fam de justícia. És també avui, dia Mundial de la Poesia, als països en guerra?
La poesia de les dones ferides d'Ucraïna
Enmig de la matança, a les portes d'Europa, neixen més i més versos. Perquè els poetes mai no callen. Si publiquen o no, aquesta és una altra qüestió. Quins seran els versos sobre aquesta guerra?
Abans de la desgràcia, els poemes de l'ucraniana Natalka Bilotserkivets (Kuyanivka, 1954) editora i traductora d'èxit, ens havien arribat en una dotzena d'idiomes europeus. Com el que va escriure sobre el que sent/sentia en passejar per la seva ciutat. La d'abans dels bombardejos, és clar.
Amor a Kíiv
Més terrible és l'amor a Kíiv que
les magnífiques passions venecianes. Papallones,
vol lleuger i rastre de conicitats brillants.
Les ales llampants de les erugues mortes en flames!
I la primavera ha encès les espelmes de les castanyes!
El gust tendre dels llapis de llavis barats,
l'agosarada innocència de les minifaldes
i aquests pentinats, que no es tallen del tot bé.
Ara també prenen embranzida els versos de Julia Musakovska. Nascuda a Lviv, el 1982, traductora implicada en el món de les lletres i universitari i en la defensa, amb altres líders culturals, en la defensa dels drets humans i la lluita per la llibertat dels presos polítics ucraïnesos empresonats a Rússia.
Avui Dia Mundial de la Poesia, 21 de març del 2022, que cauen les bombes sobre Odessa, escoltem el seu plany.
Cabana
una cabana abandonada
sense finestres ni portes
desequilibrada
imbècil
mostra el seu somriure desdentat
n'han fet volar el sostre
i el buit s'hi ha infiltrat
tot té alguna cosa connectada a això
els matolls que són a prop tenen caragols
les pedres tenen molsa
la cabana no té res
però s'aguanta
enfonsant-se lentament
al terra
tornant a l'abisme
on el cor continua bategant
que vol dir
que encara hi ha qui és viu
Anys abans que Ucraïna fos independent, les poetesses escrivien sobre els afers nacionalistes. Lesya Ukrainka (Novohrad-Volinski, 1871-1913) era de família activista, intel·lectual, d'escriptors i defensors del feminisme. Als 10 anys, malalta, passà molt de temps al llit i aprengué idiomes europeus, eslaus i clàssics.
De gran, Lesya Ukrainka a esdevenir una pedagoga que va treballar per l'establiment de l'estat ucrainès. És un puntal de les lletres del país. Amb nou anys va compondre la seva primera poesia, 'Nadia' (Esperança).
Contra spem spero
Pensaments llunyans en els núvols pesants de la tardor,
la primavera llueix brillant. Serà així
el dolor dels anys de joventut? Jo vull cantar
on en mal té esperança i fer fora els pensaments feixucs.
Plantaré flors a la terra trista i les llàgrimes ardents
vessades, es desfaran com el gebre, com
la llarga i fosca nit en un únic instant que em guia cap al cel.
A Catalunya, Gabriel Ferrater
Enguany celebrem a Catalunya l'Any Gabriel Ferrater i l'ocasió ens permet recordar que també aquí es va patir una guerra.
La Institució de les Lletres Catalanes ens convida a rellegir-lo i repassar els sentiments d'astorament que viuen els infants en la desgràcia. Potser són alguns d'ells, que no tots, els únics que en sortiran una mica indemnes. Ferrater ho expresava així, a In memoriam, del que en recordem un fragment:
Acabades les vacances, sí,
vaig veure que al meu món algú li havia
fet una cara nova. Sang i foc.
No em semblaven horribles, però eren
la sang i el foc de sempre. El meu col·legi
de capellans el van cremar, i el Guiu,
que era el sergent que ens feia fer gimnàstica
premilitar, i l'odiàvem tots
(torno al plural primer, perquè la vida
regredeix sempre), el Guiu havia estat
assassinat a trets, i ens van contar
que havia costat molt, perquè portava
cota de malla sota la disfressa
de velleta pagesa, i al cistell,
sota els ous, hi amagava tres granades.
El van matar al racó de la placeta
d'Hèrcules, al costat de l'Institut,
que és on sortíem entre dues classes,
i no recordo que el lloc ens semblés
marcat de cap manera, ni volguéssim
trobar en un tronc d'un plàtan una bala
ni cap altre senyal. Quant a la sang,
no cal dir que, potser el dia mateix,
el vent se la va endur: va fer la pols
potser una mica més pesada, res.
Les parets socarrades del col·legi,
no sé si les recordo o si m'ho penso.
No hi vam entrar. Fèiem la muda, i no
trobàvem interès en els parracs
de vella pell. Oloràvem la por
que era l'aroma d'aquella tardor,
però ens semblava bona. Era una por
dels grans. Sortíem de la por infantil
i teníem la sort que el món se'ns feia
gairebé del tot fàcil. Com més por
tenien ells, més lliures ens sentíem.
Era el procés de sempre, i compreníem
obscurament que amb nosaltres la roda
s'accelerava molt. Érem feliços.
Expressar la realitat és el que ha ajudat a una jove promesa a arribar a la poesia. Aquest cap de setmana hem conegut a L'Informatiu del Cap de Setmana Luna Miguel com a poeta. Periodista, traductora i editora, ara és un referent pels més joves, per animar-los a escriure versos. Ella mateixa ens explica que a les xarxes socials cada dia es parla més de poesia.
Luna ja ha publicat set obres i és font d'inspiració per a una generació que es fa preguntes difícils i busca com respondre-les. Mil·lennials que es pregunten si avui també és el dia de la poesia a Ucraïna.