Ada Parellada parla amb Cesc Escolà: "Mengem més emocions que nutrients"
FitMés - En Cesc Escolà entrevista a la cuinera Ada Parellada
- L'Ada parla d'anècdotes d'infància i d'hàbits d'alimentació
- Cada dilluns a les 8 del matí, un nou programa a RTVE Play
ADRIÁN CARANDE
Aquesta setmana a Fitmés, en Cesc Escolà entrevista a la cuinera Ada Parellada!
Somnis d'infància
En Cesc obre la conversa amb una senzilla pregunta: “Ada, com estàs? Com et va tot?”. “Estem vius, que després d'aquest lio de la pandèmia ja és molt!”, respon l'Ada. “I estem actius, que és un miracle. Estem bé, animats, amb nous projectes i noves idees i ganes de tirar endavant”.
“Vens d'una família de la restauració”, destaca en Cesc, “i de petita no els hi agradava molt que et dediquessis a aquest món. Pot ser?” “De petita i de jove i mai!”, riu l'Ada. “Som molts germans, i sóc la petita d'una família amb molta tradició a la restauració: 250 anys aquest any!”.
“I com que a casa s'ha respectat la figura de l'hereu pel fill gran, es va procurar que tots els altres ens puguéssim desenvolupar en altres sectors”, segueix l'Ada. “A mi el meu pare em va acompanyar per a que anés cap a la carrera de dret, però al final vaig anar de dret a la cuina”.
“I t'hagués agradat ser alguna altra cosa, o sempre ho has tingut clar?”, pregunta en Cesc. “Sempre m'he penedit d'una cosa: de no haver-me dedicat a la dansa. I una alternativa a la dansa, sense ser tan exigent, és l'aeròbic, que et permet aquesta coordinació”.
Alimentació
En Cesc passa a preguntar pel tema de l'alimentació: “Com ho portes? Et cuides, tens hàbits saludables?”. “Mira, doncs m'he relaxat molt amb la nutrició!”, comenta l'Ada. “Jo era molt pesada amb això, sobre tot quan els meus fills eren petits. Ara tenen 25 i 23 anys, així que crec que ja són prou grans com per a que mengin com vulguin. Però quan eren petits, procurava seguir una alimentació equilibrada”.
“Va haver-hi un dia que va ser un punt d'inflexió, un punt de canvi. Estàvem sopant, i els vaig preguntar: 'què, què estem sopant?' i el meu fill va dir: 'macarrons!'. O truita, o el que fós. I jo 'no, no, estàs sopant vitamines, minerals, hidrats i proteïna'. I em van dir 'mare, estem sopant una truita'. Saps el que et vull dir? I en aquell moment vaig pensar: estàs embogint, això no aporta res”.
“Però a l'escola, considero que és essencial que els nens entenguin que si mengen porqueries cada dia, arribem a un problema”, destaca en Cesc. “Sí, però ho has de fer d'una altra manera”, respon l'Ada.
“És evident que nosaltres mengem per viure, i els aliments ténen una funció funcional, perdona la redundància”, continua. “Però si només fós aquesta la funció dels aliments, menjaríem pastilles, ho tindríem resolt. Si continuem menjant aliments és perquè ténen un component social molt important, un component de sabor fonamental, i perquè ens emocionen. Mengem més emocions que no pas nutrients.”
