Victòria Pagès i Albert Triola presenten 'Obsolescència programada'
- Aquesta obra de la Sala Beckett està centrada en l'obsolescència que senten algunes dones quan arriben a la cinquantena.
- "La protagonista té la sensació que s'està quedant obsoleta, com una rentadora", explica Victòria Pagès
- Entrevista al 'Cafè d'idees' | La 2 i Ràdio 4
Els actors Victòria Pagès i Albert Triola ens parlen de l'obra teatral Obsolescència programada, que representen a la Sala Beckett de Barcelona. En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, ens avancen detalls d'una representació on la protagonista té la sensació que s'està quedant obsoleta, "com una rentadora", ha apuntat l'actriu.
Es tracta d'una dona que agafa tots els trastos i s'instal·la en una botiga d'electrodomèstics. "És una dona que no té fills, ha cregut sempre en l'amor romàntic, però no li ha anat bé… i arriba un moment que sent que no té lloc al món, i va a la botiga a reflexionar"; ha relatat Pagès.
Segons ha dit, és una cosa molt habitual en les dones. I que també es transmet al món del teatre, on els papers femenins comencen a variar: "Tenen una etapa de dona desitjable i, a partir d'aquí, l'interès decau".
D'altra banda, el personatge que interpreta Triola és un habitual de la botiga d'electrodomèstics i, de fet, també en te una al costat. Es tracta d'un personatge molt reflexiu, que creu que les coses mereixen una segona oportunitat, alhora que està una mica perdut. "És un personatge molt bonic, molt tendre. Es va explicant a través dels monòlegs", ha explicat el mateix actor.
De fet, això és una constant en l'obra, personatges perduts que no troben el seu lloc al món, o que es troben en un "punt de reflexió", ha detallat l'actriu. "L'Anna Maria Ricard ha escrit una comèdia poètica", ha dit, en referència a la feina a què, tot i ser comèdia, té "punts elevats de poesia i de reflexions que són molt maques".
L'execució del text teatral sobre l'escenari de la Beckett és un dels altres punts ressenyables de l'obra. Per això, Triola ha volgut reivindicar el paper de la directora Mònica Bofill. "He llegit alguna crítica o article que no en parla massa. Ens ha dirigit molt bé i ha entès que és un procés de teatre", ha dit. "Té una sensibilitat molt especial", afegeix Pagès.
Una reivindicació dels fogots
Un dels temes tractats a l'obra són els fogots que pateixen algunes dones quan arriben a aquesta etapa de la seva vida. Se n'hi ha referit l'actriu, que ha aprofitat per fer una reivindicació, lamentant que s'acostumen a dissimilar.
Tot i això, ella mai ha tingut fogots. Per això, ha hagut de fer certa recerca per poder conèixer les diferents sensacions: "Cadascú té fogots diferents", ha conclòs.
I una reivindicació laboral
Durant l'entrevista també hi ha hagut una referència al nou contracte laboral artístic, així com a l'Estatut de l'autor, que Pagès considera que té gran importància per a l'ofici.
"Hauríem de prendre consciència de la lluita del nostre ofici. Estem a les beceroles. És un món molt precari", ha lamentat, demanant que es regularitzi "en positiu".
Fins al 10 d'abril a la Sala Beckett
Obsolescència programada és una obra d'Anna Maria Ricart Codina, dirigida per Mónica Bofill. Protagonitzada per Gemma Martínez, Victòria Pagès i Albert Triola, es pot veure a la Sala Beckett de Barcelona fins al 10 d'abril.
