Qui és Francis Kéré? El primer arquitecte africà en guanyar el Premi Pritzker
- El Premi Pritzker és el guardó més important de l’arquitectura en l'àmbit mundial
- De l’arquitecte Francis Kéré, nascut a Burkina Faso, destaca el seu compromís social i l’ús intel·ligent de materials locals
- Tens disponible a rtveplay.cat la secció de 'Punts de vista' amb Núria Moliner
Diébédo Francis Kéré és el primer arquitecte negre i africà en guanyar el Premi Pritzker, un prestigiós guardó internacional. Segons explica l’arquitecta Núria Moliner a ‘Punts de vista’, disponible a rtveplay.cat, representa una arquitectura amb compromís social, sostenible i molta sensibilitat cap a l’entorn.
Vista de la Asamblea Nacional de Benin, obra de Kéré. EFE/ Fundación Hyatt
Els Premis Pritzker, fundats el 1979, han canviat. Ja no es potencien tant les grans obres sinó projectes més socials. “Abans se l’emportaven els arquitectes estrella, mediàtics, que feien aquesta arquitectura de l’espectacle totalment desvinculada del lloc i de les necessitats reals de la gent”, apunta Moliner.
De Burkina Faso a Alemanya
Francis Kéré va néixer en un petit poble de Burkina Faso on no hi havia electricitat, aigua potable ni escoles. El seu pare volia que estudiés, així que amb només set anys, el futur arquitecte va marxar a estudiar lluny de casa, a un poble on hi havia una escola.
Anys més tard, Kéré va guanyar una beca per aprendre a ser fuster i després una altra que li va permetre estudiar la carrera d’Arquitectura a Berlín. “Això ja era un gran èxit per a ell i la seva comunitat”, remarca Núria Moliner. Segons explica l’arquitecta, el burkinès tenia clar que volia treballar per la seva gent. Va crear una fundació per recollir diners i poder construir edificis que els hi mancaven com escoles, instituts o hospitals.
Amopliación de la Escuela Primaria Gando. Erik-Jan Ouwerkerk/Pritker Foundation
Compromís social i materials km0
Els projectes de Francis Kéré són edificis que parteixen de l’arquitectura tradicional pròpia del lloc. L’arquitecte utilitza materials humils que es poden trobar molt fàcilment i són econòmics, “sense renunciar a un bon disseny o a la bellesa dels espais”, destaca Núria Moliner. A més, l’experta explica que les seves construccions responen molt bé al clima: “allà poden estar a 45 graus, per tant, dissenya un sistema bioclimàtic per reduir la calor a les aules de les escoles.”
Pel que fa al compromís social, també n’és patent en els seus projectes. En tot el procés de construcció empodera la comunitat perquè els ensenya a construir. “Genera feina en aquests pobles que tant ho necessiten”, afegeix Moliner.
Colegio Benga Riverside de Benin, obra de Kéré. EFE/ Fundación Hyatt
