"Síndrome de gel" reflexiona sobre els efectes psicològics dels infants refugiats
- L'espectacle s'ha estrenat al teatre de Gràcia el 23 de març i estarà fins al 24 d'abril
- S'endinsa en la síndrome de la resignació provocada per la sensació de desarrelament
- Es tracta d'un espectacle de nova creació de Xicu Masó
El Teatre Lliure ha estrenat aquest dimecres 'Síndrome de gel', un espectacle de nova creació de Xicu Masó que s'endinsa en la ment dels infants que han patit les conseqüències d'una guerra. Es tracta de la 'síndrome de la resignació', un fenomen que va ser observat als anys 90 del segle XX per la metgessa sueca Elisabeth Hultcrantz. En el seu estudi, infants i joves que vivien a Suècia i que provenien de l'Est i de Síria deixaven de comunicar-se com a resposta al trauma del desarrelament i la por a ser retornats al país d'origen.
Clàudia Cedó, dramaturga, s'ha preguntat què han hagut de viure aquests nens per aturar-se i desconnectar-se de la vida. Masó s'endinsa en la crisi migratòria cap a Europa, amb la dramatúrgia de Mohamad Bitari i Cedó. L'espectacle es podrà veure a Lliure de Gràcia del 23 de març al 24 d'abril.
Fenomen semblant al coma
A finals del 90 va aparèixer a Suècia un fenomen únic que semblava que afectava només als nens i joves refugiats. Els casos van continuar durant dues dècades fins a arribar a un pic de 350 casos entre el 2004 i 2005. Nens i joves que deixaven de comunicar-se i menjar per endinsar-se en una estranya letargia, propera a l’aparença del coma. Aquest fenomen es va anomenar 'síndrome de resignació'.
Cedó ha apuntat que va conèixer la malaltia de la síndrome de resignació pel Xicu Masó. "És una malaltia que es produeix en nens i nenes refugiats i es manifesta quan els hi deneguen els permisos de residència i veuen la por a la seva família". La dramaturga ha assenyalat que deixen de moure's, parlar i jugar fins que entren en una apatia i en un estat catatònic.
Masó destaca que li va semblar estimulant poder explicar la metàfora de nens i joves que s'aturen i que li diuen al món que es despertaran quan se solucionin les coses. L'obra té el rerefons documental del llibre de la metgessa Elisabeth Hultcrantz com a font principal i que han fet servir Xicu Masó i Clàudia Cedó per construir "una metàfora sobre l'angoixa dels qui viuen tenallats per la por de tornar a un lloc de mort i sofriment, del qual van poder fugir".
"L'escriptura va ser pensant amb qui teníem"
Sobre els personatges de l'obra, Masó ha apuntat que van tenir el repartiment abans del text. "L'escriptura va ser pensant amb qui teníem i això no és habitual", ha manifestat. El muntatge està interpretat per Sílvia Albert Sopale, Muntsa Alcañiz, Judit Farrés, Asma Ismail, Carles Martínez, Roc Martínez, Ramon Micó, Jana Punsola i Manar Taljo.
