Junts es desdiu del pacte unitari que havia signat per blindar el català a les escoles
- Junts firma el pacte unitari pel català a l'escola amb ERC, PSC-Units i Comuns i demana refer-lo hores després
- ERC acusa d'irresponsable el gir de JxCat i Pere Aragonès surt en defensa de l'acord
- El món educatiu tampoc veu amb bons ulls el canvi normatiu el dia que expira el termini per executar la sentència del 25%
Nova topada interna dins del Govern. Aquesta vegada la font dels problemes ha estat la fórmula per intentar deslligar la immersió lingüística dels tribunals. Junts, que aquest dijous havia firmat el pacte unitari pel català a l'escola amb ERC, PSC i Comuns, ara demana refer-lo després de l'allau de crítiques des de diferents sectors a les xarxes.
El partit afirma que buscaran el "consens" i crida la resta de formacions a sumar-s'hi. La proposta va generar un immediat rebuig entre les entitats defensores de la llengua i la comunitat educativa així com les crítiques enceses de la CUP. Per això, Junts per Catalunya trasllada als grups parlamentaris la necessitat de trobar un consens majoritari. De moment, Educació ja ha comunicat al TSJC que castellà i català estaran contemplats en els projectes lingüístics.
Abandonar els partidismes
Des de Tarragona el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha remarcat que l'acord compti amb el suport "de més de 100 diputats del Parlament" i ha destacat que "la llengua catalana és la que hi surt guanyant". En la mateixa línia, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha reclamat a JxCat "no fer partidisme". En declaracions a TVE a Catalunya, Vilalta ha recordat que "la llengua és un tema de país" i que "ens hi juguem el futur de l'educació". Per aquest mateix motiu, la portaveu republicana ha deixat clar que, si cal, tiraran endavant l'acord sense el suport de Junts.
Davant el canvi de posicionament de JxCat, el primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha demanat "altura de mides" i prioritzar l'interès de la societat per sobre dels de partit.
En la mateixa línia, la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha recordat que "si l'acord era bo fa 24 hores, ara clarament segueix vigent" i ha destacat que "és important deixar el model d'èxit de la immersió lingüística fora de discussions partidistes".
El món educatiu descontent
El món educatiu ha reaccionat també al nou marc normatiu que la Generalitat vol aplicar per esquivar la sentència del 25 % en castellà. Tots hi veuen mancances. Actualment, les escoles ja compten amb un projecte lingüístic propi on, majoritàriament, el català és la llengua vehicular. Ara, amb la nova proposta cada centre podria decidir donar més pes a una llengua o altra. Des de la Generalitat, diuen que la nova mesura allunya el tema dels tribunals, però el sindicat majoritari de mestres, considera que liquida el model d'immersió i desprotegeix els docents.
A les associacions de pares i mares els preocupa que segregui a l'alumnat. Mentrestant, les entitats que defensen a les famílies demandants de més castellà, tampoc veuen bé que les escoles decideixin i preveuen que hauran de tornar a denunciar centre a centre l'aplicació del 25%.
La proposta per blindar el català
L'acord al Parlament s'havia signat en un intent per preservar el model d'immersió lingüística sense xocar amb la sentència del TSJC sobre el 25% del castellà a les aules. A 24 hores perquè expirés el termini d'execució de la sentència, Esquerra, Junts, Socialistes i Comuns impulsaven la modificació de la Llei de Política Lingüística per garantir el català a l'escola, però sense fixar percentatges. Això sí, es desmarcava la CUP, que proposa reformar la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), per fixar el català com a única llengua vehicular.
La proposició de llei que va entrar a registre deixa clar que el català és la llengua "normalment emprada" com a llengua vehicular. A la vegada s'estableix que el castellà s'ensenyarà segons els projectes que fixi cada escola.
En funció de la situació sociolingüística
Per a assegurar el "domini oral i escrit del català i el castellà al final de l'ensenyament obligatori", afegeix la proposta de modificació legislativa, "l'ensenyament de les llengües oficials i en les llengües oficials ha de tenir garantida una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius de centre".
Així, a la modificació de l'article 21 de la Llei de Política Lingüística s'estableix: "La determinació de la presència de les llengües oficials en l'ensenyament ha de tenir en compte la situació sociolingüística i l'evolució del procés d'aprenentatge lingüístic, oral i escrit, d'acord amb els instruments de control, avaluació i millora de les competències lingüístiques". Els grups impulsors volen que la proposta sigui tramitada en lectura única i pel procediment d'"urgència extraordinària" en el Parlament.
S'estableix que no és possible "expedir el títol de graduat en educació secundària a cap alumne que no acrediti que té els coneixements orals i escrits de català i de castellà propis d'aquesta etapa".
