Enlaces accesibilidad
Salut

La salut mental de les adolescents empitjora segons un estudi

  • Tant el malestar emocional com el risc de patir un problema de salut mental han augmentat respecte al 2016
  • Gairebé un 60% de la població adolescent de Barcelona està insatisfeta amb la seva imatge corporal
  • Un 12% dels nois declaren haver jugat amb diners el darrer any

Per
La salut mental en noies adolescents empitjora

La salut mental en noies adolescents empitjora segons l’enquesta de Factors de Risc en Estudiants de Secundària (FRESC) de 2021, feta per l’Agència de Salut Pública de Barcelona. L'estudi destaca que 4 de cada 10 noies manifesten malestar emocional. Els resultats també indiquen que un 16% de les enquestades declara sentir-se sovint sola. Aquest sentiment de solitud gairebé duplica el dels nois i és superior en barris desfavorits.

Gairebé un 60% de la població adolescent de Barcelona està insatisfeta amb la seva imatge corporal | Maite Boada

Tant el malestar emocional com el risc de patir un problema de salut mental han augmentat respecte a l’edició de 2016, especialment en les noies.

L’enquesta FRESC es realitza periòdicament als centres educatius de Barcelona. El seu objectiu és conèixer els determinants, comportaments i actituds relacionades amb la salut de l’alumnat de 13 a 19 anys.

En global, tot i que empitjoren alguns indicadors respecte al 2016, la població adolescent de la ciutat presenta una bona salut global. La majoria de l’alumnat considera que la seva salut és excel·lent o molt bona, especialment entre els nois i en els centres de barris afavorits. Igualment, destaca positivament que el 75% dels i de les adolescents afirma tenir unes relacions familiars i escolars bones o molt bones. En general, però, es posen de manifest desigualtats de gènere i socioeconòmiques.

Insatisfacció amb el propi cos

Gairebé un 60% de la població adolescent de Barcelona està insatisfeta amb la seva imatge corporal. En concret un 63% en les noies, i un 55% en els nois. L’aspecte físic és la principal causa de discriminació en ambdós sexes. Així doncs, el 53% de les noies i el 39% dels nois s’han sentit discriminats en alguna ocasió.

Un 6% addictes de forma problemàtica al joc

En aquesta edició de l’enquesta s’ha preguntat per primera vegada per aspectes relacionats amb el joc amb diners. Segons els resultats, aquesta pràctica és més freqüent en els nois i augmenta amb l’edat. En aquest sentit, un 12% declara haver jugat amb diners el darrer any i un 6% afirma realitzar un possible joc problemàtic.

Segons Tarafa, el consistori ha “posat l’accent” en aquesta problemàtica i ja s’està treballant en moltes escoles de la ciutat, tant a primària com a secundària, en un format “preventiu”. D’altra banda, ha recordat que a Barcelona hi ha centres específics per tractar les addicions a les pantalles i acompanyar les persones que es troben en aquesta situació.

Pel que fa a l’ús de substàncies addictives, en general el consum diari de tabac continua la seva tendència decreixent, sent més consistent entre els nois. Igualment, s’ha reduït globalment el consum de cànnabis en ambdós sexes, però sobretot ho ha fet en els nois. Quant a l’alcohol, baixa el consum intensiu, especialment entre l’alumnat de 17 a 19 anys, si bé és més freqüent entre els nois. També disminueix en general el consum en els darrers 30 dies, especialment en els nois, així com en les noies de 2n de Batxillerat i de CFGM. Això no obstant, no s’observen canvis en les noies de 2n i 4t d’ESO.

Preocupació davant l’emergència climàtica

Finalment, segons l’enquesta, el 73% dels nois i noies escolaritzats de Barcelona estan preocupats pel canvi climàtic, el 83% consideren que les seves conseqüències tenen un efecte negatiu en les nostres vides i un 70% que les seves accions individuals poden ajudar a fer un món millor per a les futures generacions. Aquesta consciència climàtica, però, és més elevada en les noies i entre l’alumnat dels centres situats als barris més afavorits.

Pel que fa a l’entorn urbà, el 42% de l’alumnat de secundària percep molt soroll en el trajecte a l’escola o institut. Aquesta percepció és major en els barris de nivell socioeconòmic afavorit. Un 45% declaren que hi ha poca vegetació en el camí cap al centre escolar i un 32% que hi ha molt de trànsit.