D'un silenci antic i molt llarg: la primera actuació de Raimon a la televisió
- L'arxiu de TVE Catalunya ha digitalitzat enguany el primer programa del cantautor Raimon a la televisió
- Es tracta d'un concert on va interpretar un bon nombre dels seus grans èxits de l'epoca
- És un programa del 1977 i d'un espai en lanc i negre dirigit per Sergi Schaaff als estudis Miramar
Sol amb una guitarra en un plató fosc. Així és la primera actuació del cantant Raimon a la televisió, o sigui a TVE. Es tracta d'un programa monogràfic del cantant valencià interpretant els seus temes als primer estudis de TVE a Catalunya, a Miramar.
Sortir d'un silenci
Raimon comença directament cantant 'Jo vinc d'un silenci, antic i molt llarg. De gent que va alçant-se des del fons dels segles'. Som al 1977 i la foscor recent del franquisme encara no ha acabat. Ell mateix explica que fa 15 anys que es dedica a cantar i a compondre. El repertori que ha reunit per la seva primera vegada davant de les càmeres de televisio és antològic. El segon tema també és molt reivindicatiu: 'So qui so', del poeta Joan Timoneda.
Continua amb 'País Basc', les impressions en lletra i música que s'emportà de la visita a aquella terra. Molts coneixen aquesta cançó per un dels seus versos: 'Tots els colors del verd.'. Després, esperadíssima sempre pels fidels, l'emblemàtica 'Al vent', que va compondre quan tenia 18 anys i ha esdevingut un himne.
A continuació, 'T'adones, amic?' i 'Un lleu tel d'humitat', de la que Raimon diu que tracta de la contradicció que vivim tots entre la nostra vida individuai i col·lectiva. 'Que tothom', és la interpretació següent i que fa molt poc que ha composat.
'Que tothom diga prou,
que tothom siga lliure,
que tothom trobe el lloc
i el seu motiu de viure.'
Un clàssic: les paraules del nostre gran poeta Salvador Espriu en 'Inici de càntic', homentage a Joan Salvat Papasseit, que Raimon ha musicat. Per Espriu era un cant al despertar del poble català durant la postguerra. Es coneix també per 'Ara digueu', perquè el poeta nascut a Santa Coloma de Farners va escriure 'Ara digueu/Ens mantindrem fidels per sempre més/Al servei d'aquest poble'.
La lluita callada
'T'he conegut sempre igual', és una cançó que Raimon dedicà a Gregorio López Raimundo, que l'ha vist pel carrer i l'ha reconegut. Si canta aquest lluitador de les esquerres, ara un tema dedicat a un lluita conjunta, com la Caputxinada de 1966. Es tracta de 'Quatre rius de sang'. Diu: 'I amb tot un passat nostre, sabem el que volem... Terra polsosa i vella, on mils i mils de boques cansades de silenci es disposen a cantar'. La va escriure a petició d'Antoni Tàpies.
I segueix una cançó nova de Raimon: 'L'única seguretat'. Un cant a qui ell vol al seu costat, l'amor quotidià. Continua amb 'Qui pregunta ja respon'; i un cop més una versió d'un poeta, ara Joan Oliver 'Pere Quart', en el poema 'Una vaca amb un vedellet en braços' i que ens explica Raimon, ha musicat com una cançó de bressol.
Aquest primer programa de Raimon a la televisió acaba amb les interpretacions de 'Quan jo vaig néixer', dedicada a la seva infantesa; 'D'un temps, d'un país'; 'Diguem no', que va fer per l'empresonament d'uns companys d'universitat.
La direcció i realització d'aquest primer concert televisiu del cantant de Xàtiva és de Sergi Schaaf. Gràcies al seu domini de l'espai, la imatge i amb només una persona amb la guitarra i un punt d'il·luminació, Schaaff aconsegueix centrar tota l'atenció de l'espectador en el protagonista: Raimon, la seva veu, la música i el missatge de cada peça. Aquest programa es va estrenar el 29 de març del 1977, ara fa 45 anys.
Va ser la primer ocació però Raimon continuaria durant molts anys a TVE, en programes monogràfics, entrevistes i tambñé dirgint el seu propi programa, en aquest cas, sobre llibres i literatura, Literal. Per molts anys!
