El Palau Güell s'amplia per convertir-se en un espai obert al públic
- El projecte d’ampliació incorpora els dos edificis contigus al Palau Güell
- S'obriran al públic les dependències que Eusebi Güell va ocupar pels seus negocis com el despatx
Per imaginar-nos com vivia la família Güell, una de les més riques i poderoses de la Barcelona de tombant del segle XX, podem visitar el seu domicili familiar, el Palau Güell, a tocar de les Rambles. Una joia modernista que va fer un jove Antoni Gaudí i que és propietat de la Diputació de Barcelona.
Gràcies a una operació de compra dels dos edificis annexos, tot el palau serà visitable el 2026 amb l'obertura al públic de les dependències dedicades als negocis d'Eusebi Güell, com ara el despatx de l'industrial o la biblioteca, on actualment estan ubicades les oficines d'administració. Es guanyaran 500 metres quadrats visitables i s'obriran al públic tots els espais d'aquesta joia, Patrimoni de la Unesco.
El pla incorpora els dos edificis annexos al Palau per projectar-hi un seguit d’actuacions de rehabilitació i millora seguint tres grans objectius:
- Ampliar la protecció de l’espai museístic segons les recomanacions de la UNESCO
- Obrir nous espais a la vista pública
- Col·laborar en la regeneració que impulsa l’Ajuntament de Barcelona a la zona
El projecte d’ampliació incorpora els dos edificis contigus al Palau Güell:
Casa Jordà
La casa es construeix a partir de l’any 1786, un cop obert i urbanitzat el carrer Conde del Asalto, l’actual carrer Nou de la Rambla. El terrenys que ocupa aquesta casa i el propi Palau Güell formen part de la històrica llacuna del Cagalell, que hauria tingut aigua durant l’època romana i medieval. A partir de 1593 s’hi estableix l’antic col·legi de Sant Àngel Màrtir dels Carmelites Calçats, que es manté fins la urbanització de la zona, quan s’obre el carrer. L’any 1842 la casa es derrueix a causa d’un bombardeig des de Montjuïc, en la revolta de la Jamància contra Espartero. L’any 1844 Joan Jordà, indià de Sant Feliu de Guíxols, la reconstrueix amb l’aspecte l’actual. La Diputació de Barcelona adquireix la Casa Jordà l’any 2014.
Casa Fradera
La casa es construeix cap a 1850, fent cantonada amb La Rambla, i al 1864 es reformada pel seu propietari, Llorenç Fradera. L’any 1865 s’aixeca el cos contigu (actual número 1 Bis del carrer Nou de la Rambla) en substitució d’un antic jardí elevat. El 30 de setembre de 1885, Güell va convenir amb Fradera que mai no es podria aixecar cap planta sobre el cos annex i, també, l’ús de la paret mitgera, on Aleix Clapés pintaria el seu mural d’Hèrcules, avui desaparegut. La meitat interior del terrat, que no forma part de la finca, està associada al Palau Güell i originàriament permetia la connexió amb la casa Güell i Ferrer que Eusebi Güell va heretar del seu pare.
Beneficis de la incorporació dels espais annexos
Els nous espais acolliran serveis de caràcter tècnic o d’atenció al públic que actualment es presten des de dependències del Palau restringides al públic. La reubicació permetrà mostrar als visitants la totalitat de l’edifici, obrint al públic les dependències que Eusebi Güell va ocupar pels seus negocis: el despatx, la zona d’administració i l’antiga biblioteca. Són espais amb un alt valor arquitectònic i essencials per entendre les funcions de l’edifici en la seva totalitat. El pla d’ampliació i protecció també millorarà l’atenció al públic i l’acollida dels visitants, així com les tasques de prevenció, resolució i control d’incidències en la conservació del Palau. De la mateixa manera, inclou millores destacables en les condicions de seguretat, evacuació i accessibilitat a l’edifici, garantida a totes les plantes de l’edifici.
El Palau Güell, patrimoni de la Humanitat
La Diputació de Barcelona és propietària del Palau Güell des de 1945, quan Mercè Güell López, la filla petita d’Eusebi Güell, el va donar amb la condició que es preservés l’edifici i se li donés un ús cultural. Des d’aleshores, la Diputació en garanteix la conservació, recerca i difusió; així com la prestació de serveis de qualitat des d’un model de gestió sostenible, participatiu i de proximitat. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, és l’únic edifici de Gaudí de titularitat pública i l’únic al casc antic de Barcelona.
