La digitalització té lloc en l'artesania?
- Coudre Studio crea peces de ceràmica amb impressores 3D
- Ha digitalitzat un procés que, tota la vida, ha estat artesanal
- Recupera els capítols d'Helvètica a RTVE Play
Coudre en francès és teixir. I això és exactament el que fan les impressores d'aquest estudi en què treballen la Valeria Ustárez, en Raul Nieves i en Jude Serena. Teixeixen amb fils de ceràmica diferents capes que acaben creant dissenys molt orgànics i aparentment artesanals. Es defineixen com un estudi de ceràmica i artesania postdigital i treballen amb impressores 3D que construeixen ceràmica seguint els patrons d'una programació prèvia. En aquesta preparació, "dissenyem trajectòries de la impressora per crear textures i patrons que manualment serien impossibles de produir", expliquen.
Per a fer-ho possible utilitzen softwares de disseny paramètric i programació visual que utilitzen codis. Això fa que aquest codi es pugui reproduir i replicar per crear diverses peces, però això no fa que totes les seves peces, creades des d'un mateix codi, siguin iguals. I és que hi tenen a veure dos factors que fan que, com en la ceràmica de tota la vida, cada peça sigui única i imperfecta. Un factor és el de la matèria. "La ceràmica té unes característiques que depenen de l'ambient, la humitat o la quantitat de fans: tot això fa variar la consistència de la ceràmica a l'hora d'imprimir-la", expliquen. L'altre factor són els aspectes analògics: el fet de fer servir un ventilador al costat de la impressora 3D genera imperfeccions que no estan programades". El més interessant de tot plegat és que d'aquests errors també en fan art. Ells els anomenen "happy accidents" i d'errors sorgits d'aquests processos s'han inspirat per a crear nous dissenys.
Fent miques els prejudicis
"Hi ha molta gent que es pensa que les impressores 3D són una màquina industrial enorme", expliquen. Però la realitat no és així! Les de Coudre Studio són de plàstic que han estat modificades perquè puguin imprimir amb ceràmica. Potser amb tots aquests processos penses que no hi ha res d'artesanal en la feina d'aquest estudi, ja que són les màquines qui creen, i no les mans dels seus tres treballadors. Però no és així, tal com expliquen "l'artesania que t'estalvies per una banda l'estàs fent en el codi i en el muntatge d'una màquina personalitzada". Doncs sí, això també és artesania perquè requereix temps i paciència!
El paradigma de la tecnologia evoluciona constantment i cada cop més ràpid. Amb relació a això, l'estudi intenta perfeccionar com defineixen l'artesania. El que estan fent ara és ceràmica, tot i que sigui digital. Però, al cap i a la fi, en la ceràmica tradicional sempre hi ha hagut tecnologia: sigui amb un torn elèctric o de pedal. "L'artesania ja és molt eficient, no es tracta d'intentar optimitzar una cosa que ja està ben feta; sinó arribar a nous tipus d'objectes i que a partir d'això també la imaginació de les persones arribi a nous tipus de dissenys i objectes que fins aleshores no s'havien plantejat".