885.000 persones a l'àrea de Barcelona, en exclusió social
- La crisi de la pandèmia i el seu impacte en el món laboral i d'habitatge hi han incidit directament
- 1 de cada 3 persones d'aquesta zona té dificultats per accedir a drets bàsics com l'habitatge, l'aliment o la calefacció
Unes 885.000 persones de Barcelona, part del Baix Llobregat i el Maresme, és a dir, les zones que comprenen la diòcesi de Barcelona, es troben en situació d'exclusió social. La xifra representa 32% de la població, i suposa unes 300.000 persones més que fa tres anys. Són les dades de l'informe elaborat per la Fundació FOESSA, creada per Càritas Espanyola, i que aquest dilluns han presentat els seus resultats.
Aquest percentatge se situa per sobre de la mitjana catalana que és d'un 29,1 % i de la espanyola que representa un 23,4 % de la població.
Segons la cap d'anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona, Miriam Feu, a la diòcesi de Barcelona "s'ha reduït i molt les persones que estaven en situació d'integració plena". És a dir, l'any 2018 hi havia un 44% de la població en integració plena, però tres anys després només el 29% està totalment integrada.
La crisi de la COVID-19 ha incidit directament en aquest augment "sense precedents" de l'exclusió social, segons l'informe de Càritas Barcelona. "El que ha fet és eixamplar, engrandir la bretxa de la desigualtat a casa nostra. Una desigualtat que s'ha acarnissat a col·lectius de persones provinents d'altres països que representen el 44% de l'exclusió social de la diòcesi", assegura Feu.
Els col·lectius més afectats són les dones joves i sobretot amb les famílies amb infants i adolescents.
La feina ja no és una garantia
La crisi també "ha empitjorat la situació" de les persones treballadores. Si fa 30 anys tenir una feina era garantia d'inclusió social, avui dia, alerta el coordinador de l'Equip d'Estudis de Càritas Espanyola i secretari tècnic de la Fundació FOESSA, Raúl Flores, "el que més diferencia és tenir una feina en condicions o no tenir-la en condicions".
"Ha tingut fonamentalment dues conseqüències: ha posat més barreres per a les persones que ja estaven desocupades i ha impedit l'accés al mercat laboral. Hi ha 97.000 llars en què tots els membres de la família estan a l'atur", alerta Flores.
Aquestes llars no tenen una estabilitat en els ingressos. Ni la tenen per la via del treball, ni la tenen per la via de les rendes, de les prestacions o rendes mínimes. "Parlem de 77.000 famílies desprotegides d'aquesta crisi i de les que vinguin", asseguren des de Càritas.
Un de cada tres persones d'aquesta zona té dificultats per accedir a drets bàsics com l'habitatge, l'aliment o la calefacció.
L'habitatge, exclusió per als més joves
Els joves són a qui més afecta l'exclusió residencial, però no només, les persones sense feina, estudis baixos, famílies extenses i, sobretot persones d'origen extracomunitari també estan en risc. De fet, el 74 % de les persones d'origen estranger tenen més risc davant del 34 % de les de nacionalitat espanyola.
"Cada cop ens trobem amb més famílies que estan vivint exclusió residencial", assegura Flores. Segons les seves dades, 520.000 persones estan vivint en un habitatge inadequat a la diòcesi de Barcelona. I més de 300.000 persones viuen en un habitatge insegur, és a dir, aquelles famílies que no tenen un títol acreditant (sense contracte, o en desnonament) del seu habitatge.
La presentació de les xifres de pobresa a Barcelona i l'àrea metropolitana també ha posat l'accés en la pèrdua d'oportunitats en més de 20.000 famílies que no han tingut accés a la digitalització amb la mateixa velocitat que ho han fet d'altres persones durant la crisi del coronavirus.
