El Gran Teatre del Liceu compleix 175 anys com a referent mundial de la lírica
- Inaugurat el 4 d'abril del 1847, el Gran Teatre del Liceu fa 175 anys com a eminent centre internacional de l'òpera
- Recuperem les imatges més antigues de RTVE, des dels anys 60, un altre temps i un altre edifici
- El teatre ha programat actes de celebració i TVE Catalunya hi és present amb l'espai Punts de vista
FRANCESCA PUIG
El Gran Teatre del Liceu compleix 175 anys en plena temporada, després diversos canvis d'emplaçament, dos incendis devastadors, un públic fidel de diverses generacions i projectes de futur. La inauguració, el 4 d'abril del 1847, va permetre continuar les representacions que es feien a l'antic Convent de Montsió, prop del Portal de l'Àngel, que ja no existeix.
Primeres imatges del Liceu a la televisió
Les primeres imatges que enregistra TVE al Gran Teatre del Liceu són de la nit de gala de la inauguració de la temporada 1962-1963. En cartell, Norma, de Vincenzo Bellini. Canten Mario Parenti, Ricardo Moresco, Leyla Gencer, Fiorenza Cossotto, Bruno Prevedi i Ivo Vinco. La càmera capta la mezzosoprano Fiorenza Cossotto abillant-se amb les robes del seu paper d'Adalgisa.
El Liceu és en aquests anys un punt de trobada i relació de les classes benestants. Ocupen la platea i les llotges, moltes de les quals són de la seva propietat. Com sempre en ocasions com aquesta, hi ha gent a la vorera central de les Rambles mirant com entren els espectadors al teatre.
El mes de setembre del 1965, Barcelona celebra les festes de la Mare de Déu de la Mercè amb un concert de gala. L'Orquestra Filharmònica de Viena i el Cor de la Societat d'Amics de la Música de la capital austríaca, dirigits per Reinhold Schmid, interpreten la Simfonia nº 40 i el Rèquiem de Mozart. És la nit del 27 de setembre del 1965, un acte amb les primeres autoritats de la ciutat i no se'n conserva el so original.
Una guia excepcional: Montserrat Caballé al 'seu' Liceu
Si hi ha una carrera d'una prima dona lligada al Liceu per sempre és la de Montserrat Caballé. L'any 1972, TVE enregistra un recorregut pel Liceu amb la diva com a guia dels espectadors. Parla amb emoció del 'seu' teatre, on ha viscut els moments més commovedors per a una artista de la lírica que aprèn, canta, triomfa a la seva ciutat de naixement, Barcelona, i arriba a la fama arreu del món.
La soprano catalana havia iniciat la seva gran carrera quan va substituir Marylin Horne al Carnegie Hall i seguidament va aconseguir un gran èxit al Metropolitan Opera, ambdós teatres a Nova York. Quan es va enregistrar aquest reportatge, el 1972 per al programa 'Buenas tardes', Caballé (1933-2018) debutava a La Scala de Milà amb Norma i cantava la Violetta de La Traviata a la Royal Opera House, al Convent Garden de Londres.
Les imatges que tenim del Liceu d'una altra enyoradíssima soprano barcelonina, Victòria dels Àngels López Garcia (1923-2005), són més tardanes. Va estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu i va obtenir èxit arreu del món interpretant lied i òpera. El seu debut al teatre va ser el 13 de gener de 1945 amb Les noces de Fígaro, de Mozart. No ens podem estar de recordar-la i oferir-vos la gravació completa del recital que va oferir al Liceu.
Els anys del NO-DO, testimoni d'una època
De la dècada de 1960 a 1970 podem veure les imatges que va enregistrar l'informatiu NODO, actualment arxiu de la Filmoteca i completament disponible en obert a RTVE Play. N'hem extret diversos moments molt interessants que es van viure el Liceu.
El 7 de setembre del 1966, els espectadors del Liceu van gaudir del Ballet rus Moisseiev. Amb el seu director Igor Moisseiev al capdavant, van recórrer alguns teatres espanyols i al Liceu van ballar, entre d'altres, la Dansa de la Primavera d'Ucraïna.
L'any 1972 el teatre va fer 125 anys. L'empresari que el dirigia, Josep Antoni Pàmias, l'últim que va tenir el teatre abans de convertir-se en consorci, es va adreçar als espectadors per a l'ocasió, ara fa 50 anys.
El Gran Teatre del Liceu organitzava gales amb públic format per dones molt ben pentinades, vestits llargs i joies, homes amb corbatí i sabates lluents. Si el locutor parla del 'tot Barcelona' que hi assisteix, és només una expressió, ja que platea i pisos baixos eren espais molt reservats.
Un cantant molt estimat a Barcelona va ser el tenor líric Hipòlit Lázaro. Nascut el 1933 a la vil·la de Gràcia, després agregada a la ciutat, va rebre un homenatge molt sentit al Gran Teatre del Liceu després que li fos confiscat tot el que tenia quan vivia retirat a Cuba i s'hi va instaurar el règim castrista. Va morir el 1974 i és molt recordat sobretot per les seves interpretacions de Verdi i Mascagni.
Joan Lluch, 'Migmetro' i un estudiant, altres personalitats del Liceu
Ell no cantava, però com a periodista i amb grans coneixements musicals, Joan Lluch (1932-2006) ens va fer arribar a casa tot el que passava al Liceu, com també al Palau de la Música, a través de les ones de Radio Nacional. Durant 30 anys va ser més que un locutor, perquè creava afició amb les seves explicacions. Són molt recordats els programes que dirigia i presentava, com el mític Gran Gala.
Lluch va adaptar-se de seguida al nou mitjà televisiu i el 1974, per al programa Giravolt, va utilitzar un recurs molt habitual, seguir algú per explicar una história. En aquest cas, ens presenta un estudiant que passa les seves hores lliures al 5è pis del Liceu, on també coneixem un home que ja hi ha vist gairebé dues mil representacions. El 'galliner' del Liceu ha creat aficionats de per vida i també allotja sovint els majors experts i el públic més exigent.
María Uriz guardonada amb la Medalla de RNE el 1977
La gran soprano espanyola María Uriz (A Coruña, 1946) va ser la figura jove més destacada de la temporada del Liceu del 1976. L'any li van atorgar la Medalla de RNE. El premi l'havia creat Josep Maria Colomer Pujol, metge foniatra molt relacionat amb el món de la lírica i també RNE. Va fer-hi de crític musical i des del 1953 analitzava les veus dels cantants durant les retransmissions de les òperes. El lliurament del guardó, emès pel programa Barcelona RTVE, va ser a càrrec del mateix Colomer i els directius de RNE a Barcelona Jorge Arandes i Joan Muntsó Cabús.
Les primeres imatges en color
Un dels primers testimonis en color del Gran Teatre del Liceu és el que oferim a continuació: un monogràfic presentat per Toni Moreno en què parlen Josep Maria Colomer Pujol i també Ricard Salvat, director d'escena, que explica quins criteris se segueixen a l'hora de programar una temporada. També parla Vicenç Sardinero, el baríton barceloní, sobre el que considera més important a una òpera.
Pàmies, l'empresari del Liceu, declara com està constituïda la societat del teatre i quin és el criteri econòmic; el crític de teatre Xavier Fàbregas parla del Liceu com a fet social i la seva relació amb la burgesia catalana.
Mercedes Milá va ser la presentadora d'un monogràfic gravat el 1973 sobre el barri i els orígens del Liceu. 'El Liceo: Coliseo de la cultura española', recorre els carrers dels voltants i ens mostra l'edifici per dins, la sala, el cinquè pis, el Cercle del Liceu amb el quadres de Ramon Casas i el mobiliari modernista. Desgraciadament, se n'ha perdut el so original però fa de bon recordar com era Barcelona als anys 70 i entrar a aquell Liceu que va desaparèixer amb l'incendi del 1994.
L'any 1978 s'enregistren diverses locucions de l'expert periodista Joan Lluch presentant les òperes que emet TVE. El podem veure en la presentació de l'òpera Un ballo in maschera, de Verdi, amb Jaume Aragall i Enriqueta Tarrés.
També en començar la temporada del 1979-1980 al Liceu, les càmeres hi fan cap per conèixer quines òperes s'oferiran i com es preparen els decorats. Un dels dissenyadors és el cap de maquinistes del Liceu, Constanci Anguera. Aquesta temporada es va inaugurar amb l'òpera de Wagner Lohengrin, el 27 de novembre del 1979. Abans ja s'havien fet set funcions del Ballet Nacional d'España, un Concert de l'Orquestra Ciutat de Barcelona, set funcions més del Ballet Nacional de Cuba i un concert amb els guanyadors del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas.
A les imatges podem reconèixer Dídac Monjo (1924-1999) tenor menorquí que cantà al Liceu com a corista, coprimari i també va ser assistent a la direcció d'escena, programador dels assaigs i director d'escena.
La vitalitat del públic del Liceu
El desembre del 1981 el programa Art Flash de TVE Catalunya ens parla dels aficionats a Richard Wagner de Barcelona, que van decidir reunir-se també per a formar l'Associació Wagneriana.
La gran vitalitat dels espectadors del Liceu la demostren les agrupacions d'aficionats. Per exemple, el Patronat Pro Música del Liceu va crear un festival d'òpera que va portar a l'escenari l'òpera. Es programa La Fanciulla del West, de Giacomo Puccini. Els intèrprets són Marilyn Zschau, Plácido Domingo i Silvano Carroli.
Som a la temporada 1983-1984 i el Liceu s'ha convertit en consorci fa qautre, per poder assumir l'alt cost de les representacions. En aquest programa intervenen el gerent Lluís Andreu i al director d'escena Piero Faggioni.
Amb el pas dels anys, el Liceu ha experimentat canvis que l'han modernitzat i l'han fet famós arreu del món. Han canviat el públic, les escenografies a vegades senzilles per qüestions econòmiques o per donar més protagonisme a la música, els autors i els treballadors.
També han canviat les instal·lacions i hi ha entrat per quedar-s'hi la tecnologia més avançada per difondre les representacions a tot el món. El que no ha canviat ha estat la mirada il·lusionada dels amants de la música que hi fan cap, dels que descobreixen l'òpera per primer cop, els que gaudeixen d'una nova veu o de cantants consagrats, d'una orquestra, un cor o uns ballarins lliurats en cos i ànima a la seva professió. Per molts anys!
