El Govern destina 120 milions al pla de xoc davant la guerra Ucraïna
- Pere Aragonès reclama a Madrid ampliar els objectius de dèficit a l'1% per poder ajudar els sectors més afectats
- L'executiu català congela l'impost del CO2 i augmenta un 33% l'impost sobre les nuclears
- Els sindicats demanen que les empreses no monopolitzin les ajudes i rebaixes fiscals
El Govern destinarà 120 milions d'euros al pla de xoc per fer front a les conseqüències econòmiques derivades de la guerra d’Ucraïna. El mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat les principals mesures per pal·liar l'escalada sostinguda de preus de les darreres setmanes.
Ara bé, el govern català es manté a l'espera de poder flexibilitzar la capacitat d’endeutament, l'objectiu de dèficit, de l'actual 0,6% fins a l'1% per fer front a la urgència del moment. D'aquesta manera s'obtindrien, segons Aragonès, mil milions d'euros que permetrien ajudar els sectors més impactats per la guerra. "No podem tenir les mans lligades a l'esquena per afrontar els problemes derivats de la crisi energètica" ha advertit.
Precisament, la setmana vinent es convocarà la comissió permanent del Diàleg Social per posar sobre la taula de forma regular els problemes dels sectors econòmics concrets i poder "prendre decisions".
La línia d'ajudes
Entre les principals mesures econòmiques aprovades pel Consell Executiu destaca la congelació de l'impost que grava l'emissió de diòxid de carboni dels vehicles per intentar "minimitzar l'impacte que la crisi energètica està tenint sobre la mobilitat dels autònoms i les famílies". La mesura afecta uns tres milions de contribuents i tindrà un impacte d'uns 90 milions d'euros sobre els ingressos de la Generalitat.
Pere Aragonès també ha anunciat l'augment en un 33% de l'impost que paguen les elèctriques per produir i emmagatzemar l'energia, en especial, a través de les centrals nuclears. Aquests diners, uns 20 milions, es destinaran a fomentar la transició energètica amb fonts renovables. El president català ha advertit que es tracta d'una "mesura extraordinària adoptada davant els beneficis extraordinaris que estan tenint les elèctriques amb la fixació de preus".
Una tercera mesura econòmica es basa en les ajudes econòmiques a través de l'Institut Català de Finances. Concretament, el Govern ha habilitat una línia de 39 milions de l'ICF per ajudar a les pimes i els autònoms dels sectors més afectats com els transportistes o l'agricultura. També s'amplia sis mesos la carència dels avals atorgats durant la pandèmia.
Els beneficiaris de les ajudes
El Govern s'ha reunit aquest dilluns amb els sindicats i les patronals per intentar consensuar algunes de les mesures. Els líders d'UGT i CCOO a Catalunya, Camil Ros i Javier Pacheco, reclamen que les empreses no monopolitzin les ajudes i rebaixes fiscals que haurien de servir per esmorteir l’impacte de la crisi energètica i de subministraments. Pacheco adverteix que per a moltes famílies "plou sobre mullat".
Per la seva part, el president de PIMEC, Antoni Cañete, instava a què els ajuts que vagin "explícitament a l'economia productiva". Cañete va exposar durant la reunió, on també hi era el conseller d'Economia, Jaume Giró, i Empresa i Treball, Roger Torrent, que la situació de les pimes i les microempreses és "molt complexa", i que "demanen per poder mantenir els llocs de feina i l'activitat, perquè si no, tancaran empreses".
