Què s'espera de la vista sobre les euroordres contra Puigdemont i altres exconsellers al Tribunal de la UE?
- La Fiscalia defensa la competència del Suprem per emetre euroordres contra els polítics independentistes
- L'advocat de Puigdemont demana que pari "la persecució a l'independentisme
La pugna per les euroordres arriba al Tribunal de Luxemburg. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) examina aquest dimarts en una vista les preguntes prejudicials del jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per determinar l'abast de les euroordres que va dictar contra l'expresident Carles Puigdemont i diversos exconsellers per la seva implicació al procés independentista.
En el seu torn de paraula, la Fiscalia espanyola ha defensat la competència del Tribunal Suprem per emetre euroordres contra els polítics independentistes a l'estranger, mentre que l'advocat de l'expresident Puigdemont, Gonzalo Boye ha demanat que pari "la persecució a l'independentisme".
A la vista, la Fiscalia espanyola ha defensat aquest dimarts que la justícia belga no pot qüestionar la competència del Tribunal Suprem per emetre les euroordres contra els líders independentistes. "És il·lògic i absurd que el país d'execució controli l'aplicació processal de les normes de competència del país emissor", ha argumentat el fiscal Fidel Ángel Cadena Serrano durant la seva intervenció, que ha obert la sessió al TJUE.
En el torn de l'advocat de Puigdemont, Boye ha demanat que s'acabi la "persecució per motius polítics": "No crec que emetre una ordre de detenció europea després d'una altra pels mateixos fets, contra les mateixes persones sigui compatible (…) amb la carta de Drets Fonamentals de la UE".
Els advocats de Marta Rovira i l'Anna Gabriel s'han personat a la vista, tot i que encara estan a Suïssa i contra elles no hi ha euroordre.
Què passa a la vista del Tribunal de Justícia de la Unió Europea?
Aquesta vista és una confrontació d'arguments jurídics que versaran sobre les qüestions que va plantejar del jutge espanyol Pablo Llarena al Tribunal europeu.
A la sala gran del TJUE, formada per 15 jutges i un advocat general, escoltarà les posicions de les parts i les interrogarà per torns de 15 minuts. Per una banda, estaran tots els advocats de la defensa dels líders independentistes processats en rebel·lia, de l'Estat espanyol i Bèlgica.
Per l'altra banda, la Fiscalia espanyola amb els dos fiscals de la Sala del Suprem: Fidel Cadena i Consuelo Madrigal, que exposaran la postura de la Fiscalia al respecte; l'advocacia de l'Estat, Vox com a acusació popular amb la subsecretaria Nacional Jurídica de Vox, Marta Castro. També hi seran Polònia i Romania que s'han personat al cas i defensaran la posició espanyola.
A la sala també hi participarà l'advocat de la Comissió Europea, del que es desconeix el seu posicionament, però ha d'estar present perquè té funcions de defensar tractats de la unió.
Una de les figures important és la participació de l'Advocat General del TJUE. L'advocat general emetrà unes conclusions sobre a vista. Unes conclusions que no són vinculants, però en el 85 % de les sentències del TJUE, el tribunal les té en compte.
Quan s'espera que arribin les conclusions?
Una vegada acabi la vista, e tribunal sol dictar sentència, de mitjana, en un període de dos mesos. Per tant, s'espera que hi hagi sentència cap al juny o juliol.
Quina importància té la sentència del TJUE per la justícia?
Les conclusions d'aquesta vista són molt importants perquè definiran l'abast de les euroordres, qui les pot emetre, com i qui les pot rebutjar. Per tant, del que surti de la sentència hi haurà repercussions pels polítics independentistes i també per casos futurs i per a tota Europa.
Com a mínim, aquesta sentència pot comportar dues opcions: si dona la raó a Puigdemont, podria circular lliurement per Europa tret d'Espanya, però si dona la raó al jutge Llarena, s'haurien de reprendre els processos d'extradició en els països on estan els encausats.
Antecedents
Espanya intenta extradir l'expresident Carles Puigdemont pel cas de l'1-O des de finals del 2017, quan va marxar a Bèlgica. Després d'un parell d'intents fallits, el Tribunal Suprem va reactivar les euroordres contra ell i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig a la tardor del 2019, un cop ja hi havia sentència contra els seus companys de govern.
Les euroordres contra Puigdemont, Comín i Ponsatí van quedar paralitzades després d'ocupar el seu escó com a eurodiputats a principis del 2020.
En canvi, l'exconseller de Cultura Lluís Puig, acusat de malversació i desobediència per l'organització del referèndum, va haver de continuar amb el procés d'extradició per no ser eurodiputat.
El cas es va acabar el gener del 2021 quan el Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les va denegar l'entrega a Espanya perquè veia un risc de vulneració del dret a un judici just i a la presumpció d'innocència.
La sentència de Puig va desencadenar les prejudicials de Llarena, ja que establia un precedent de cara a l'euroordre contra Puigdemont. El magistrat del Suprem va enviar al TJUE fins a set preguntes prejudicials on qüestiona la decisió belga.
Llarena pregunta al TJUE, entre altres coses, si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels exiliats i, si fos així, si es pot basar en l'opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l'ONU.
D'altra banda, Llarena vol saber fins a quin punt Bèlgica pot rebatre la seva competència. Els magistrats belgues retreuen als jutges del Suprem que es declarin competents per jutjar els implicats en el cas de l'1-O sense una base jurídica "explícita".
