Enlaces accesibilidad
Literatura catalana

Sexe, matrimoni i maternitat després dels 50: 'Benvolguda' d'Empar Moliner

  • Empar Moliner ha publicat la seva tercera novel·la 'Benvolguda' amb la que ha guanyat el 42è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull
  • A través d’aquesta obra l’escriptora i la periodista parla del sexe, la menopausa, el desengany del matrimoni i la maternitat
  • Pots veure el programa 'Punts de vista' a rtveplay.cat

Per

Punts de vista - Empar Moliner publica 'Benvolguda'

Fer literatura del declivi sexual femení amb l’arribada de la menopausa? L’escriptora i periodista Empar Moliner ha publicat la seva tercera novel·la titulada ‘Benvolguda’ amb la que ha guanyat el 42è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull. El llibre és una història sobre el pas del temps i parla de temes com la menopausa, el desengany del matrimoni i la maternitat.

Als 50 et pixes si tosses o rius encara que facis hipopressius

Moliner representa la realitat de moltes dones majors de 50 anys a través de personatges que no els va del tot bé en la vida. L’escriptora assegura que no s’ha sentit amb ganes d’escriure positivament: “Crec que la protagonista de la meva novel·la demana que hi hagi una certa realitat on les protagonistes de les novel·les si follen o si tenen relacions sexuals puguin explicar que, posem pel cas, necessiten lubricant. S’ha de poder explicar coses no sempre que ens facin queda súperbé.” Una de les frases que recull l’obra diu: “Als 50 et pixes si tosses o rius encara que facis hipopressius”.

'Benvolguda' d'Empar Moliner

'Benvolguda' d'Empar Moliner RTVE Catalunya

Un cop de realitat

‘Benvolguda’ és una novel·la escrita en primera persona que comença amb una dona de cinquanta i pocs anys, Remei Duran, asseguda al seient de darrere del seu cotxe que condueix el seu marit. Al seient del copilot - que seria el seu - hi ha una altra dona més jove de la qual veu que el seu jove marit s’enamorarà. Ells dos encara no ho saben. Ella ho veu amb total nitidesa. A partir d’aquell moment, la protagonista s’adona del que és envellir per dins i assumeix la vulnerabilitat de l’amor matrimonial, la drogodependència de la maternitat i la caducitat de la vida artística, entre altres aspectes.