Des de "bolquers sense canviar" a "manca de professionals": el relat sobre la residència on van morir 87 persones
- La fiscalia acusa el director de Ca n’Amell i a la directora mèdica d'homicidi, lesions imprudents i tracte degradant
- "Es fuma en el centre, hi ha una sola infermera per a tota la residència i un metge no col·legiat"
- Consulta la querella completa en PDF
El jutjat d'instrucció número 2 de Mataró investiga la direcció de l'antiga residència Ca n'Amell de Premià de Mar (Maresme) per un cas d'homicidi per imprudència professional. Ho fa després que durant els primers mesos de la pandèmia morissin 87 dels 200 residents.
"La prèvia situació de desordre va tornar en caos provocant un greu brot que va concloure amb la mort de nombrosos residents, a molts de les quals ni tan sols se'ls va donar un final de vida digne, i amb la causació de greus lesions i patiments a uns altres per falta d'alimentació, hidratació, cures, higiene i dispensació de medicacions prescrites". Així descriu la fiscal Montserrat Poderós el viscut en la residència Ca N’Amell entre l'1 de març i el 30 de maig de 2020. Una extensa querella de 62 pàgines que ja investiga el jutjat de Mataró.
Van morir 87 persones (62 en el centre residencial, 24 en dispositius sanitaris i un en el seu domicili) a conseqüència de "les negligències comeses i consentides pels querellats", afirma.
La fiscal destaca "la gravetat del sofriment provocat als usuaris donada la desatenció a la qual van ser sotmesos", ja que ni el director de la residència ni la directora mèdica "van adoptar les mesures necessàries per a evitar-lo". Per això els acusa d'homicidi i lesions per imprudència professional greu i de tracte degradant.
La residència, de fet, va ser intervinguda per la Generalitat el 17 d'abril d'aquell any davant un seguit d'irregularitats en la gestió del centre.
Situacions "dantesques", abandonament de pacients i falta d'higiene
La querella descriu situacions "dantesques". La Fiscalia explica que la residència ja presentava "greus dèficits, coneguts i acceptats pels querellats", abans de la pandèmia. Entre altres coses, no hi havia suficient personal i les nits i els caps de setmana tampoc personal mèdic ni infermer en el centre.
Així que els residents dependents no s'alimentaven, ningú s'assegurava que prenguessin medicació i no s'oferien cures pal·liatives. A més de falta d'higiene i altres greus deficiències. Per exemple, els empleats ni tan sols tenien esponges per als ancians: per ordre dels querellats s'usava paper de mans "per ser més econòmic". O els timbres d'alerta estaven inutilitzats.
En aquestes circumstàncies de precarietat, el no adoptar les mesures necessàries va afavorir la ràpida expansió del virus quan es van donar els primers contagis, a mitjans de març, raona la fiscal. Ja el 20 de març el servei de vigilància epidemiològica va donar instruccions de com procedir (els coneguts plans de contingència). Però segons la Fiscalia, ni es va formar als treballadors, ni se'ls va dotar de material de seguretat, ni es va aïllar als malalts que “deambulaven lliurement pel centre sense control i sense mascaretes”.
També es va implicar l'equip d'atenció primària de Premià de Mar, que durant els següents dies i en successives visites va constatar i va documentar la "total desatenció dels protocols" i, a més, "els obstacles que posava la direcció del centre a la seva actuació".
Els informes que incorpora la querella relaten situacions terribles. Sis ancianes trobades aïllades en el gimnàs, passant fred, sense bany ni polsadors d'avís. Tres pacients amb sospita de pneumònia per als quals se sol·licita oxigen, però la bombona manca de les connexions necessàries.
Detecten pacients amb llençols bruts i bolquers dobles. O encara pitjor. Amb bolquers amb femta i orina. Cuidadors que fan sortir als residents per a donar-los menjar en zones comunes. Pacients desorientats pels passadissos. Altres perduts. Uns altres sense identificar. Alguns que s'automediquen. Bombones d'oxigen buides. Residents que han sofert caigudes -trencament de fèmur inclòs- i no s'ha registrat. EPIs bruts "pertot arreu". Un resident mort del qual no saben dir quan va morir. Pacients descalços i a mitjà vestir. Uns altres no desdejunen perquè són dependents i ningú els ha ajudat.
El Consorci Sanitari del Maresme va assumir la direcció tècnica
Els informes parlen de caquèxia (desnutrició severa, una pacient va perdre 15 quilos), xerostomia (sequedat de la boca), deshidratació, diaforismo (sudoració abundant), pacients sarcopénicos (disminució de massa i força muscular).
Respecte al personal: es fuma en el centre, una sola infermera per a tota la residència i un metge no col·legiat. "La capacitació del personal auxiliar d'infermeria és molt baixa". No funcionen les línies telefòniques. No hi ha galledes per a residus a les habitacions ni solucionis desinfectants. Només disposen de dos termòmetres i dos pulsòmetres.
A partir del 18 d'abril de 2020, la Generalitat va intervenir la residència i el Consorci Sanitari del Maresme va assumir la direcció tècnica provisionalment. El director no va ser apartat, però es va desentendre, insisteix la fiscal. En tot cas, va ser molt difícil normalitzar la situació. Al juny es va incoar expedient sancionador i es va suspendre del servei a la societat responsable. A l'octubre d'aquest any, es va autoritzar el canvi de titularitat. Ara és la residència Vila Clavellina.
Tercer cas a Catalunya que arriba als jutjats
A Catalunya altres dues residències estan sent investigades. El jutjat de Tremp (Lleida) investiga la residència Fiella. En la segona onada, entre el 19 de novembre i el 25 de desembre de 2020, van morir 64 dels 142 residents, més del 42%.
Estan investigades la directora i la responsable higienicosanitària. Una per homicidi imprudent i vexació injusta i una altra per delictes contra la seguretat dels treballadors. En aquesta residència s'han trobat registres de medicació o de presa de temperatura a residents que ja estaven morts. O s'han constatat casos de familiars als quals havien informat que els seus parents estaven bé quan en realitat ja havien mort. Es van assabentar de la veritat per la funerària o veïns.
Paral·lelament, un jutjat de Sabadell té sobre la taula la denúncia de fiscalia per la mort de més de 40 ancians en la primera fase de la pandèmia. En aquest cas, en la residència Palau, a Palau-Solità i Plegamans (Barcelona). La fiscalia acusa el director i al metge per negligència i falta de diligència.
