Una nova teràpia millora el tractament del càncer de pròstata
- Un estudi amb la participació del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) demostra els beneficis d'una nova teràpia amb tres fàrmacs
- S'ha pogut verificar l'eficàcia i la seguretat d'una mol·lècula inhibidora de la biosíntesi d'andrògens de segona generació
- La teràpia és capaç de millorar tant la supervivència lliure de progressió com la supervivència general
Un dels autors de l'estudi i cap del Grup de Tumors Genitourinaris, del SNC i Sarcoma del VHIO, el doctor Joan Carles, apunta que les troballes, combinades amb l'evidència d'altres estudis, incideixen en la idea que la intensificació primerenca del tractament és més efectiva que l'ús dels tractaments que es fan servir seqüencialment quan la malaltia s'ha tornat resistent.
Les dades recollides per l'estudi ja s’havien avançat durant una sessió plenària del congrés anual de la Societat Europa d'Oncologia Mèdica (ESMO), celebrat l'octubre del 2021. A l'estudi hi van participar 1.173 pacients que es van dividir en diferents grups per buscar quina era la combinació de noves teràpies que oferia un resultat millor.
Els diferents tractaments que es van provar no eren nous sinó que en estudis previs ja s'havien mostrat eficaços en el maneig dels pacients amb càncer de pròstata resistent a la castració com a hormosensible metastàtic. La diferència és que se n'ha plantejat l'ús des de l'inici de manera combinada i no seqüencialment, com es feia fins ara. El doctor apunta que la combinació amb millor resultat és en la què s'administra l'abiraterona combinada amb prednisona juntament amb la privació d'andrògens i docetaxel.
Menys risc de progressió i de mortalitat
En aquets cas, el risc de progressió de malaltia es reduïa en un 50% amb aquesta combinació, passant de 2,05 anys de mitjana sense progressió a 4,46 i que el risc de mortalitat també baixava un 25%. D'aquesta manera, s'ha pogut veure com, des dels 36 mesos de supervivència que s'aconseguien amb la deprivació androgènica, es passava als 42 en afegir-hi quimioteràpia i als 53 quan el tractament supressor es combinava amb abiraterona. Amb la triple combinació això arriba als 60 mesos.
El fet que els fàrmacs usats ja hagin estat provats per al tractament de la malaltia permet que la implantació a la pràctica clínica es pugui fer de manera immediata. Es tracta de fàrmacs que, per separat, estan aprovat en aquesta indicació terapèutica.
L'estudi s'ha centrat en els pacients de càncer de pròstata metastàtic que en el moment del diagnòstic ja presenten la malaltia en estadi avançat. Per aquest motiu, no està clar si aquesta triple teràpia podria beneficiar els pacients metacrònics, és a dir, aquells en què apareixen lesions metastàtiques al cap d’un temps del diagnòstic d’una primera neoplàsia.
Un altre dubte a resoldre és si la combinació d'un tractament sistèmic de primera línia tan intensiu amb radioteràpia al tumor primari podria proporcionar beneficis clínics addicionals per als pacients de càncer de pròstata metastàtic. El doctor ha apuntat que aquesta propera anàlisi es farà quan s 'arribi al nombre planificat prèviament d'esdeveniments de supervivència general i supervivència lliure de progressió a la població d'homes que presenten disseminació metastàtica de baix volum.
