Coneix la història del psiquiatre revolucionari que volia curar les institucions
- Francesc Tosquelles creia que calia curar les institucions que cuidaven dels malalts mentals
- El CCCB inaugura aquest cap de setmana una exposició per descobrir la figura del psiquiatre
- Va introduir l'experimentació amb el teatre, el cinema i l'escriptura, com a eina terapèutica
Com era la psiquiatria abans? Quines teràpies s'empraven? És tot com ens mostren les pel·lícules de por? El CCCB inaugura aquest cap de setmana una exposició per descobrir la figura del psiquiatre reusenc Francesc Tosquelles i la seva pràctica mèdica revolucionària.
Curar les institucions
Aquest psiquiatre es va rebel·lar contra les institucions mentals. Assegurava que "més que guarir a les persones amb afeccions mentals", l'important era "curar les institucions que les acollien".
Exiliat a França des del 1939, el psiquiatre va convertir la clínica de Saint-Alban en un model d'inspiració per les seves pràctiques terapèutiques d'avantguarda.
'Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat' és la primera gran exposició que es dedica a aquest psiquiatre gairebé desconegut a Catalunya, però amb força més predicament a França. Prova d'això, és que la mostra ha despertat l'interès no només del CCCB i del Reina Sofía, que la coprodueixen, sinó també del museu de Tolosa Les Abattoirs i de l'American Folk Art Museum de Nova York. La mostra visitarà els quatre equipaments, en versions adaptades.
Psiquiatre durant la Guerra Civil
Els comissaris Carles Guerra i Joana Masó, rescaten la figura d'aquest psiquiatre català format en l'experiència política i cultural de la Mancomunitat i la República, que va ser el psiquiatre de capçalera al front republicà durant la Guerra Civil i que ja aleshores vinculava l'exercici clínic amb la cultura i la política, en la línia d'humanitzar les teràpies i la vida dels pacients.
Humanitzar les teràpies
Tosquelles es va exiliar a França i va ser en aquest país on va poder desenvolupar les seves tesis. Concretament, al centre de Saint-Alban, que es va convertir en un refugi per a artistes d'avantguarda que convivien amb interns, pagesos, monges, metges i infermeres, prova de l'obertura que el metge volia en aquestes institucions.
Va plantejar una autèntica "revolució" a les institucions hospitalàries heretades del segle XIX, sosté la crítica literària i comissària Joana Masó. Per començar, va canviar el punt de vista: qui s'havia de curar eren uns centres que estaven "malalts" des del punt de vista de l'atenció als interns. Per això, va treballar per formar millor els professionals, que esdevenen alhora guaridors i pacients en unes teràpies col·lectives per fer avançar els centres.
Experimentació amb les arts
El metge va introduir l'experimentació amb el teatre, el cinema i l'escriptura, com a eina terapèutica fonamental per als interns. Des d'aquesta base, el comissariat de l'exposició proposa un diàleg entre una sèrie de materials documentals (molts, inèdits) i una important selecció de peces d'art que inclouen obres d'autors d'avantguarda surrealista com un llibre de Paul Éluard il·lustrat per Gérard Vulliamy, el llibre de Tristan Tzara il·lutsrat per Joan Miró, o l'obra de Brassaï i Antonin Artaud, entre altres.
El recorregut històric el complementen una sèrie de creacions contemporànies produïdes o no per a l'ocasió, com una pel·lícula experimental prèvia de Mireia Sallarés, o les peces de Roger Bernat, Angela Melitopoulos o Perejaume, que convida el visitant a caminar descalç sobre un terra fet de suro d'alzina.
