Més pisos compartits i menys llars unipersonals a Barcelona
- L'Enquesta Sociodemogràfica 2020 constata que en els darrers anys ha baixat el risc de pobresa relativa a la ciutat
- A la capital catalana creix la xifra de persones que viuen de lloguer però només representen un 40% del total
- L'estudi estima que el cost mitjà d'un lloguer a la ciutat ronda els 800 euros i que hi ha uns 30.000 pisos buits
L'Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona 2020 (ESDB) detecta una canvi de tendència en la tipologia i ús dels habitatges de la ciutat. Si es compara amb l'any 2017, ara hi ha més pisos compartits i menys llars unipersonals. En concret, les 'multillar' (com l'estudi anomena als pisos compartits) representen un 3,5% del total, 7 dècimes més que en l'anterior enquesta, mentre que els habitatges on hi resideix habitualment una sola persona ha passat en aquest període del 27,6% al 24% actual. L'estudi s'ha fet amb una mostra de 10.000 habitatges i les dades es van recollir entre el novembre del 2020 i el febrer del 2021.
Risc de pobresa
Un altre factor important que es desprén de l'enquesta és que en els darrers anys el risc de pobresa relativa a la ciutat ha baixat. Fa cinc anys afectava el 23,8% de la població barcelonina i ara frega el 22%. Ara bé, hi ha diferències molt significatives entre districtes, gèneres i edats. A Ciutat Vella la xifra s'eleva fins al 44% mentre que a Sarrià-Sant Gervasi no arriba al 12%, la població femenina presenta gairebé un punt més de risc que la masculina, i els menors d'edat (població entre 0 i 15 anys) són el grup que presenta les taxes de pobresa més elevades (al voltant dun 28%). A més a més, gairebé quatre de cada deu llars monoparentals de Barcelona es troben en situació de risc de pobresa, el tipus de llar amb un risc més elevat.
La taxa AROPE, l'estàndard internacional que recull el percentatge de persones que estan en situació d'alta vulnerabilitat, millora una mica. Per exemple, la dada que fa referència a la privació material severa, és a dir que que al·ludeix a la impossibilitat d'anar de vacances una setmana a l'any, no poder permetre's disposar de vehicle o haver de fer front a una despesa imprevista de 700 euros, disminueix mig punt, del 7,5% al 6,9%. Malgrat aquestes petites millores dels indicadors, l'enquesta també recull que el 36% de les llars de la ciutat tenen dificultats per arribar a final de mes, i gairebé el 7% té dificultats per atendre adequadament les necessitats dels fills.
Règim i tipus d'habitatge
L'enquesta també constata que han augmentat les llars que viuen de lloguer, règim en què es troben el 40,1% de les llars, enfront del 55,8% que tenen el seu habitatge en propietat. El 2017 eren el 38,2% i el 57,6%, respectivament. De manera paral·lela a la progressiva substitució dels contractes de lloguer de renda antiga, s'han incrementat els contractes a termini i, en conseqüència, ha augmentat el preu mitjà del lloguer a la ciutat. El cost mitjà és de 802 euros, un preu que oscil·la en funció de la zona, entre els 539 euros de lloguer a Nou Barris i els 1.107 de Sarrià-Sant Gervasi.
Edificis del districte de l'Eixample, a Barcelona | ACN
Es calcula que a la ciutat hi hauria un total de 740.313 habitatges, amb un total d'1.783.556 persones residents, un 6% més que en l'edició anterior. El nombre d'habitatges buits o amb altres usos no residencials de la ciutat s'ha reduït un 7,2%, i ha passat de 31.903 l'any 2017 a 29.613 l'any 2020. D'acord amb l'enquesta, també ha disminuït el nombre de persones residents que ha viscut sempre a Barcelona, que ha passat del 55,6% el 2017 al 49,6% a l'actual edició. De les persones residents, un 8,7% diu que hi porta menys de dos anys, xifra que s'eleva fins a prop del 18% a Ciutat Vella. Més de la meitat de la població entre 25 i 34 anys fa menys de deu anys que viu a la ciutat. L'estudi ha detectat que aproximadament una de cada vint persones que viuen a la ciutat no estan empadronades, una xifra que es triplica entre els joves entre 25 i 34 anys.
Salut i autonomia
Entre els residents a Barcelona, la percepció de l'estat de salut personal és bastant bona. Només un 3,8% de la població afirma que té mala o molt mala salut, una percepció que, l'ogicament, creix fins al 16,6% en la franja de les persones de més de 75 anys. L'11,6% de la població declara que té alguna limitació de la seva activitat per motius de salut i un 6,3% assegura que necessita ajuda.
Com a novetat respecte a l'edició anterior, l'enquesta aborda la percepció de soledat de la població. D'acord amb el resultat, el 77% de la població no se sent sola mai o gairebé mai i un 3,9% se sent sola. El sentiment de soledat és més acusat entre les persones grans i també entre les persones que viuen en llars amb pocs recursos.
