El Govern congela les relacions amb la Moncloa fins que no s'assumeixin responsabilitats
- Els quatre darrers presidents de la Generalitat entre les víctimes del cas de ciberespionatge
- Puigdemont i Junqueras denunciaran l'Estat per espionatge massiu
- La Moncloa es desmarca del CatalanGate i adverteix que no es pot posar en qüestió la qualitat democràtica d'Espanya
L’independentisme s’uneix en bloc per arribar "fins al final" en el cas de ciberespionatge contra 65 polítics i membres de la societat civil, entre ells els quatre darrers presidents de la Generalitat. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, un dels espiats pel programa Pegasus segons la informació de Citizien Lab quan era vicepresident de Quim Torra, ha anunciat aquest dimarts la congelació de les relacions amb la Moncloa fins que no s'assumeixin les responsabilitats del CatalanGate.
Al migdia, en una imatge conjunta que feia molt que no es veia, alguns dels principals líders com l'expresident Carles Puigdemont i l'exvicepresident, Oriol Junqueras, acompanyats del líder de la CUP, Carles Riera i els presidents de l'ANC i Òmnium, Elizenda Paluzie i Xavier Antich, han acusat directament l'Estat i han anunciat des del Parlament Europeu, a Brussel·les, la presentació d'accions legals.
La majoria van ser víctimes del Pegasus, dissenyat per la israeliana NSO per accedir a ordinadors i dispositius mòbils. La notícia va quedar al descobert després d’una investigació del grup d’experts en ciberseguretat Citizien Lab publicat al diari The New Yorker.
Aragonès reuneix el seu Govern
El Govern ha comparegut conjuntament amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, al capdavant per denunciar el que ha qualificat d'operació d'estat contra l'independentisme. Aragonès ha advertit que es tracta d'un atac a les llibertats més bàsiques que afecta "la confiança mínima" amb el govern de Pedro Sánchez. Fruit d'aquesta denúncia, el president català ha donat per congelades les relacions amb la Moncloa fins que no s'obri una investigació interna avalada per organismes independents i es depurin "totes les responsabilitats polítiques i judicials".
Queden afectades la taula de diàleg, la comissió bilateral i tots els espais en què es reunien Estat i Generalitat. El president català reclama a la Moncloa que doni explicacions i depuri responsabilitats amb la “màxima transparència”.La Generalitat obre una investigació en coordinació amb l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya i els Mossos d’Esquadra. També exigeix una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats i una auditoria amb supervisió independent.
A títol personal, Aragonès també ha avançat que presentarà una denúncia per la violació de la seva intimitat i el seu entorn. En aquest sentit, ha assegurat que espera poder "parlar cara a cara" amb Pedro Sánchez per aclarir el que va passar.
En la compareixença després de reunir tot el seu Govern a una reunió extraordinària, el vicepresident, Jordi Puignerò, ha reclamat una investigació internacional independent. Puignerò ha estimat en més de 20 milions d'euros el cost de l'operació d'espionatge contra l'independentisme.
Denúncia contra l'Estat pel CatalanGate
A Brussel·les, l'expresident Carles Puigdemont i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, han anunciat que portaran el cas a l'ONU i al Consell Europeu. En aquest sentit, l'expresident català ha anunciat la presentació d'una querella per espionatge massiu.
"En l'àmbit legal denunciarem a diversos nivells i en diversos països europeus l'espionatge massiu", va dir Puigdemont en una roda de premsa en el Parlament Europeu. La denúncia serà davant un tribunal de Barcelona i també davant les autoritats judicials de Bèlgica, Suïssa, Alemanya, França i Luxemburg.
La Moncloa es desmarca
La Moncloa nega l'ús d'aquest programa i assegura que la intervenció de les comunicacions sempre es fan sota ordre judicial. La portaveu de l'executiu espanyol, Isabel Rodríguez, ha assegurat que col·laboraran per aclarir el cas i ha advertit que no pensen tolerar que es posi en qüestió la qualitat democràtica d'Espanya.
Per la seva banda, en una entrevista al Cafè d'Idees, de Ràdio 4 i La 2 el vicepresident executiu de l'AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón, s'ha mostrat convençut que el govern central no està darrere del ciberespionatge a l'independentisme amb el programa "Pegasus" com ha transcendit a les darreres hores: "Tinc totes les garanties. Confio plenament en el que està dient el Govern".
Els quatre darrers presidents espiats
L'informe del grup Citizen Lab apunta al presumpte espionatge d'una seixantena de dirigents independentistes. El reportatge de New Yorker detalla que més de 60 dispositius mòbils de dirigents independentistes, entre ells Aragonès i els expresidents Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra, haurien estat objecte d'espionatge per part de Pegasus, un programa que únicament poden comprar governs i forces i cossos de seguretat per a combatre crim i terrorisme. N'hi ha dos víctimes d'un altre programa similar, el Candiru, i dos més han estat atacades pels dos programes.
La llista dels espiats
En el llistat de víctimes que ha fet públic Citizen Lab hi figuren dotze membres d'ERC, onze de JxCat i quatre de la CUP. Destaquen noms de l'entorn republicà com Josep Maria Jové, Marta Rovira, Meritxell Serret, Sergi Sabrià o Xavier Vendrell. Per JxCat hi figuren Albert Batet, Elsa Artadi, Meritxell Budó, Míriam Nogueras, Josep Costa, o l'actual presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borras, que, segons Citizen Lab, va ser atacada mentre era diputada al Congrés dels Diputats.
També figuren a la llista Albert Botran, Carles Riera o David Fernández, de la CUP. Altres víctimes del ciberespionatge són l'exassessor d'Artur Mas, David Madí; la secretària general del Partit Nacionalista de Catalunya, Marta Pascal; David Bonvehí, Ferran Bel i Marc Solsona, del PDCAT; l'exdiputat de Podem, Albano Dante Fachin; així com els líders de Bildu, Arnaldo Otegui i Jon Iñarritu.
Un altre dels sectors que han estat objectiu de Pegasus han estat els advocats pròxims a Puigdemont, com Gonzalo Boye o Jaume Alonso-Cuevillas, així com Andreu Van den Eyde, de l'òrbita d'Oriol Junqueras i Esquerra Republicana de Catalunya.
