Jorge Drexler ens presenta 'Tinta y tiempo'
- El cantant ens parla del seu darrer disc i ens desgrana alguns dels seus temes, en un treball marcat per la pandèmia.
- "Em va quedar bastant més lluminós del que pensava, me n'estic assabentant ara", reflexiona sobre un àlbum "abundant"
- Entrevista al 'Cafè d'idees' | La 2 i Ràdio 4
El cantant Jorge Drexler passa pel programa per parlar-nos del seu darrer disc, Tinta y tiempo. En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, defineix el disc com "abundant" i alhora "completament pandèmic, encara que no parli de la pandèmia". L'uruguaià reconeix que va resultar "més lluminós" del que esperava.
Un disc pandèmic però lluminós
"El disc és completament pandèmic, encara que no parli de la pandèmia. Ens va passar molt a la pandèmia, que vam passar per moltes etapes. També la revalorització", ha argumentat l'artista. Drexler ha explicat que inicialment va escriure temes més tràgics i de soledat, però després va apostar per aquesta revalorització. "Vull projectar més el futur. Em va quedar bastant més lluminós del que pensava, me n'estic assabentant ara", ha reconegut.
Després de l'escassetat social, l'escassetat de contacte… ara volia fer un disc "abundant". Per això, ha detallat, el disc és de color blanc per fora, però a dins és més colorit, però sense cap paraula. "Totes les paraules estan a fora. Vull tornar a aquell excés de quan va esclatar la vida. Per això és recomençar, perquè molt vam estar de dol", argumenta sobre un disc que al·ludeix també a l'època del Mesoprotozoic.
Sobre aquest blanc que domina en la portada i contraportada de l'àlbum, ha explicat que és un "homenatge a la pàgina en blanc", amb qui va tenir "una lluita llarga al llarg de la pandèmia". "Sempre va guanyar ella, menys alguna vegada, en deu ocasions, que vaig guanyar jo", diu en referència a la desena de temes del treball.
"Deixa que la tinta actuï i ja sortiran les paraules. Em va costar molt escriure", reconeix. En aquest sentit, diu que la pandèmia li ha demostrat que escriure també és un acte social. "Sempre hem pensat que hi havia un acte públic, que és cantar les cançons en directe, i un acte privat, que era escriure-les. Escriure també té un punt social. I jo no me n'havia adonat", ha argumentat.
Temes diversos i atreviment musical
L'àlbum destaca de nou per l'atreviment musical i instrumental de l'artista, amb noves mescles, passant per calaixos flamencs i una orquestra. "En aquest disc volia que funcionés com un antídot en general. Era l'antídot al qual ens estava passant. I l'antídot a l'escassetat de la pandèmia, de la que encara no hem sortit".
Un dels temes d'amor del disc és Corazón Impar, dedicada a la seva parella Leonor Watling, en la qual es pregunta per què han acabat junts. "A vegades ho entenc i a vegades no. La gràcia d'una parella és que hi hagi una part de l'altra que no coneguis", argumenta l'artista.
També hi ha una altra dedicatòria familiar, als seus fills. És un tema que parla sobre la mania que tenim de fotografiar-ho tot, i que li va permetre recuperar la instantània que guardava de quan el seu fill acabava de néixer. En el tema hi apareix el seu fill Pablo, que també és músic i ja té el seu univers particular, segons ha explicat Drexler.
Les col·laboracions amb C Tangana
Drexler també s'ha desfet en elogis amb C Tangana, un artista amb qui ha col·laborat en més d'una ocasió, i amb qui torna a treballar en un tema del nou disc, Tocarte. A més, dissabte va participar també en el seu concert al Palau Sant Jordi del passat dissabte, que ha rebut moltes bones crítiques.
L'uruguaià ha destacat el canvi narratiu de El Madrileño en els darrers tres anys: "Ha estat increïble". I ha remarcat el "treball identitari" que fa l'artista, tirant les seves arrels, i de la feina que fa en el seu espectacle en directe. "És un transgressor nat, treballa molt per xoc. És un personatge en si", ha dit en referència als dubtes d'alguns quan va començar a produir amb ell.
