Les aportacions de Josep Massot a la Història, des de RTVE
- El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes Josep Massot ha estat filòleg, escriptor i especialista en l'edat mitjana, història de l'Església i postguerra
- Monjo de Montserrat, ha dirigit les Publicacions de l'Abadia de Montserrat des del 1971 fins a la seva mort, aquest mes d'abril
- Recordem les seves intervencions en moments destacats, a programes de RTVE en que va aportar els seus amplis coneixements
FRANCESCA PUIG
Josep Massot i Muntaner va néixer a Palma el 1941 i ha dedicat la seva vida a l'estudi i la investigació. Monjo de Montserrat, historiador i filòleg, valorava profundament la cultura les Illes Balears, de Catalunya i València, que sentia i defensava com a única. Per Massot, el català era idioma cohesionador, i es queixava del que va qualificar de 'genocidi cultural', la prohibició de la llengua i la cultura pròpia. A Mallorca, puntualitzava, fins i tot abans del final de la Guerra Civil.
Però no és el nostre objectiu explicar el seu pensament, que ha quedat perfectament definit als diferents panegírics que se n'han escrit. Ara que ja són digitalitzats, oferim des l'arxiu històric de RTVE els programes en què va participar i les opinions que hi va donar, sempre després de la dedicació acurada que practicava en les seves investigacions i estudiant les fonts com a excel·lent historiador.
Un expert en història que gaudia explicant-la
El pare Josep Masot va donar suport a la tancada d'intel·lectuals a Montserrat el 1970. Concretament, va amagar les agendes dels participants perquè en baixar de la muntanya la guàrdia civil no els les prengués i n'agafés informació. D'aquella primera trobada de l'oposició catalanista al règim franquista en va sorgir l'any següent l'Assemblea de Catalunya.
Des del 1971, i pel seu tarannà, treball acurat i coneixement de la tasca editorial, Masot comença a dirigir les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, hereva de l'impremta de Montserrat iniciada l’any 1498. Ja no deixaria el càrrec fins la seva mort.
Quan el 1978 Josep Massot publica un llibre sobre la repressió cultural les Balears i el programa Tot Art l'entrevista al seu despatx. Aquesta investigació es titula 'Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra, 1930-1950'. L'autor qualifica de 'genocidi contra la cultura de Mallorca' la imposició del castellà per part de les autoritats franquistes des del 1936.
Al 1981, el programa 'Les nostres coses' de TVE Catalunya dedica un capítol a Montserrat. El pare Massot explica la feina de divulgació i conservació del patrimoni editorial i parla de les publicacions històriques com la Bíblia de Montserrat i de moltes altres.
Per avaluar 'El paper de l'església a la Guerra Civil Espanyola', el juny del 1986 el programa Recull Debat reuneix un grup d'expert als estudis de TVE a Sant Cugat. No hi falta el pare Massot. Es compleix mig segle de la fi dels combats i ell afirma que l'actitud de l'Església depenia de cada persona i de cada moment. També destaca 'l'especificitat de l'església de Catalunya, església d'una nació diferent', el paper del cardenal Vidal i Barraquer, que mai no va seguir del tot les directrius del Vaticà i mai no va estar d'acord amb el nunci.
És una lliçó d'història tot el programa sobre aquest tema, també les intervencions de Massot sobre com va ser la guerra i la persecució de l'església a Mallorca i a Catalunya.
Durant tota la vida, Massot i Muntaner aprofundeix en fets de la Guerra Civil i la postguerra. Publica el 1988 el llibre 'Arconovaldo Bonacorsi, el conde Rossi', el primer estudi en profunditat de les matances que es van ordenar a Mallorca a partir del 1936 que van costar la vida a milers de persones. Bonacorsi era un feixista que va fer de les Illes la seva plataforma de promoció personal. Es presentava com un noble i heroi de guerra, i no era ni una cosa ni l'altra. Josep Masot va passar molt de temps investigant als arxius italians i va qualificar Bonacorsi de personatge 'nefast'.
Les càmeres tornen a entrevistar l'historiador al 50 aniversari de la revista Serra d'Or, el 2009. Conscient de la imparable digitalització dels mitjans escrits, Massot va revelar quins eren els dos grans secrets que van fer possible que la revista arribés a aquella fita.
Josep Massot i Muntaner, monjo de Montserrat, ha mort el 24 d'abril, l'endemà de la diada de Sant Jordi i en la setmana de la marededeu de Montserrat, sota l'advocació de la qual va viure des que amb 21 anys, l'any 1962 ingressà a l'orde benedictí del Monestir de Montserrat, i fou ordenat prevere el 1972.
Desconegut per part del gran públic però premiat i reconegut per universitats, institucions públiques i privades, Creu de Sant Jordi del 1996, i Premi Nacional de Cultura Popular i Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats, entre d'altres guardons, Massot i Muntaner, monjo, filòleg i historiador mallorquí, acabava de fer 80 anys el mes de novembre passat. Llavors va rebre les càmeres de l'Informatiu balear al monestir de Montserrat per fer balanç de la seva vida.
El discurs d'acceptació del 44è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el podeu escoltar a continuació.
