75 anys de l'entronització de la marededeu de Montserrat
- Aquest 27 d'abril fa 75 anys que una gentada va omplir la muntanya de Montserrat per l'entronització de la marededeu
- En plena postguerra es va fer una crida per regalar un tron nou a Santa Maria i la resposta popular va ser inesperada i sorprenent
- Recuperem un reportatge del nostre arxiu amb imatges de fa 75 anys i amb testimonis i anècdotes dels que van viure aquells fets històric
FRANCESCA PUIG
El pare Adalbert Franquesa se'n va anar a trobar el pare abat Aureli Maria Escarré. Li va dir que calia aconseguir la manera de protegir la imatge de la marededeu de Montserrat. Tornava a ser al santuari després d'estar amagada durant la Guerra Civil i ja no duia els vestits antics que la protegien. Per devoció, la gent la tocava i es podia fer malbé.
Franquesa va recordar que al segle XVI els ducs de Cardona li havien fet un tron de plata, ja desaparegut, i que es podria trobar la manera de fer-ne un altre. A Escarré la idea li va semblar impossible, amb tanta gent patint fam en plena postguerra. Però s'hi va repensar.
L'abadia va editar tres milions d'estampes de la marededeu per demanar donatius. La petició del monestir de Montserrat es va escampar per tot Catalunya i el 1944 ja s'havien recollit 100 quilos de plata i tres quilos d'or!
Aspecte de la plaça de Santa Maria amb l'altar instal·lat a l'aire lliure el 27 d'abril del 1947 Diputació de Barcelona
Els monjos van veure la necessitat de crear un grup de responsables que es fessin càrrec dels donatius i d'organitzar d'un gran acte per lliurar el regal a la marededeu. Així va néixer la Comissió Abat Oliva, amb el nom del fundador del monestir. I amb una idea bàsica, la reconciliació: entre els 120 seglars que la formaven hi havia persones que havien estat a tots dos bàndols a la guerra.
La comissió es va posar en contacte amb diferents grups que podien donar a conèixer la iniciativa arreu: grups d'excursionistes, d'escaladors, de dansaires, del món de la literatura o les arts, i entitats socials, algunes de les quals, com les dels escoltes, encara estaven prohibides. També van comptar amb l'ajut de grups nacionalistes clandestins, d'inspiració cristiana. Es va teixir la primera xarxa que implicava milers de persones i que feia córrer alguns comunicats en català i que involucrava parròquies, congregacions, ordes religiosos, moviments catòlics i culturals.
Un cop avaçat el treball d'orfebreria es va decidir que l'entronització i lliurament del regal del poble de Catalunya a la seva patrona es faria el diumenge 27 d'abril del 1947. Va ser un dia de gran alegria a Montserrat. S'hi van aplegar 70.000 persones de totes les comarques, que en arribar anunciaven amb emoció la seva procedència. Les autoritats franquistes no es van poder oposar a un acte religiós que es va preveure multitudinari des de l'inici i tampoc van poder aturar el que hi va passar.
Algunes publicacions per anunciar l'acte d'entronització van ser censurades i d'altres directament prohibides, però es van poder imprimir estampes i avisos escrits en català rtve
La missa es va fer en llatí, en un ambient de pregària i devoció. Els organitzadors volien llegir un text en català però els ho van prohibir. En el seu lloc, la comissió va fer que es llegís la 'Visita espiritual a la mare de Déu de Montserrat', del bisbe Torras i Bages, en l'original català.
També s'havia avisat que quan el ministre representant de l'estat prengués la paraula, la gent comencés a cantar el virolai, i així es va fer. Fins i tot es va poder veure una senyera, prohibida des de feia més de set anys, penjada dalt del Gorro Frigi! Les autoritats la van voler cremar per la impossibilitat de despenjar-la, però l'abat Escarré s'hi va oposar amb fermesa.
Les anècdotes i emocions d'aquella jornada són extraordinàries i irrepetibles. El reportatge de Laia Massana és de fa uns anys, però hi podreu trobar els testimonis de molts dels participants: el pare Franquesa, el pare Marc Taxonera, els historiadors Josep Benet i Josep Maria Ainaud de Lasarte i persones com l'arquitecte Jordi Bonet que van declarar que aquell dia és imborrable de memòria dels que ho van viure.
En ser el primer acte públic en què es va parlar, tot i que breument, en català, es va revifar el sentiment catalanista. I també pel fet d'haver estat capaços d'una organització que havia ajuntat l'esforç de tot catalunya. Per a molts va ser un motiu d'esperança per un futur diferent. Us convidem a veure aquest relat d'un moment històric viscut a la muntanya de Montserrat.
Si voleu conèixer amb detall el tron de plata de la Mare de Déu, el disseny i les seves característiques, ho trobareu en aquest vídeo de l'Abadia de Montserrat.
