Barcelona aprova una declaració de condemna de l'espionatge
- El ple de l'ajuntament valida una declaració institucional presentada conjuntament per ERC i BCN en Comú
- Junts per Catalunya hi ha donat suport, mentre que el PSC, PP, C's, Valents i una regidora no adscrita hi han votat en contra
- El text insta el govern espanyol a investigar el cas amb "celeritat i transparència" i que s'assumeixin responsabilitats
Barcelona ha aprovat aquest divendres un text de condemna del 'Catalangate' amb els vots de Barcelona en Comú (BComú), ERC i JxCat. La proposició, que s'ha votat en una sessió extraordinària abans de l'inici del ple ordinari, l'han presentat conjuntament comuns i republicans i ha comptat amb el suport de JxCat.
El cap de files dels republicans, Ernest Maragall, ha estat l'encarregat de defensar el contingut de la declaració descrivint l'espionatge a polítics independentistes com una "vulneració flagrant" de drets, i ha lamentat que no es pugui atribuir "presumpció democràtica" a les institucions de l'Estat. El regidor d'ERC ha recordat que el seu mòbil ja estava intervingut la primavera del 2019 i s'ha preguntat com es va utilitzar la informació sobre dos candidats a l'alcaldia en plena campanya electoral. "És un 'Watergate' de Nixon multiplicat per 60", ha dit.
Maragall ha estat especialment dur amb la posició del PSC, que havia presentat una declaració alternativa amb la voluntat d'ampliar el consens però finalment l'ha retirada.
Maragall ha convidat a sumar-se a la denúncia formulada pel Parlament o a la querella presentada fa dos anys quan es van destapar els primers casos d'espionatge a polítics, entre els quals, el sofert per l'aleshores president del Parlament, Roger Torrent.
El PSC es desmarca
Els socialistes han acabat votant en contra de la declaració. Laia Bonet ha reiterat la voluntat del seu grup d'aclarir el que ha passat amb aquest cas de suposat espionatge polític però veu al darrere del posicionament dels grups independentistes altres intencions.
En aquest sentit, Bonet ha lamentat que s'hagi fet un debat al marge del ple ordinari i ha acabat retirant una proposta de declaració alternativa que reunís un major consens. De fet, posteriorment durant el ple ordinari s'ha rebutjat una proposició similar a l'aprovada, i en aquest cas presentada per Junts per Catalunya. Ha estat rebutjada perquè només ha comptat amb el vot favorable d'ERC i l'abstenció dels comuns.
Els comuns i JxCat voten a favor
El tinent d'alcalde Jordi Martí, que ha intervingut en nom del grup de Barcelona en Comú, ha remarcat que "en cap cas es pot acceptar espiar telèfons mòbils d'adversaris polítics". Martí ho ha definit com un cas de "persecució ideològica" i ha advertit que "el mètode de les clavegueres de l'Estat" s'hauria d'eliminar. Ara bé, ha criticat que Esquerra Republicana hagi utilitzat el cas com a excusa per posar en risc el decret de mesures anticrisi al Congrés dels Diputats.
La presidenta del grup municipal de JxCat, Elsa Artadi, ha començat la seva intervenció declarant-se víctima de les maniobres de l'Estat: "Soc independentista, no soc terrorista i he estat espiada". A banda de criticar Pedro Sánchez per no haver donat encara explicacions sobre la qüestió i a la ministra de Defensa, Margarita Robles, per haver justificat al Congrés l'espionatge, Artadi ha carregat amb contundència contra el PSC i l'alcaldessa Ada Colau: "Sou responsables d'aquesta vulneració històrica, sou còmplices d'aquest silenci franquista", ha dit.
La resta de l'oposició vota en contra
Els grups parlamentaris de la dreta s'han mostrat contraris a condemnar l'espionatge. Luz Guilarte, de Ciutadans, ha defensat que el debat és quelcom que no interessa als barcelonins: "Vostès venen aquí a fer teatre, a aprofitar-se d'aquesta història de Mortadel·lo i Filemó. Nosaltres no serem partícips d'aquest teatre". El regidor del PP Josep Bou ha explicat que cap espionatge pot estar justificat si es fa a algú per les seves idees, però "vostès van passar a l'acció", ha retret als grups independentistes.
La més contundent ha estat la regidora Eva Parera, de Valents. "Vostès són els que van utilitzar les bases de dades públiques per organitzar el referèndum il·legal. Vostès no són les víctimes, les víctimes som nosaltres, els ciutadans no independentistes". Les seves paraules han indignat els grups que havien proposat la declaració de condemna finalment aprovada per majoria.
A banda de la condemna explícita dels fets, el text aprovat pel ple exigeix al govern espanyol que investigui amb "celeritat" i "transparència" el suposat cas d'espionatge i demana que s'assumeixin les responsabilitats pertinents. També expressa suport a les persones presumptament espiades.
