La Cup i Òmnium presenten les primeres querelles pel CatalanGate
- Carles Riera, Albert Botran i David Fernàndez encapçalen la denúncia de la CUP
- Les querelles van dirigides a l’empresa propietària de Pegasus, NSO Grup
- La Moncloa denuncia que Pedro Sánchez i Margarita Robles van ser espiats amb Pegasus
Els afectats pel cas d’espionatge CatalanGate de la CUP i Òmnium Cultural s’han personat aquest dilluns davant tel Jutge per presentar les primeres querelles. Les denúncies van dirigides a l’empresa israeliana propietària del programari Pegasus, NSO Grup. Totes dues querelles han estat presentades davant el Jutjat d’instrucció 32 de Barcelona, que ja investiga l’espionatge dels mòbils del conseller d’Empresa, Roger Torrent, i del regidor d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall.
Delicte contra la intimitat
Per part de la CUP, els diputats Carles Riera i Albert Botran, així com l’exdiputat de la formació, David Fernàndez, encapçalen les querelles. A aquesta, cursada per l’advocat Benet Salelles, s’especifica un delicte contra la intimitat i “revelació de secrets”. Així mateix, des de Suïssa, l’exdiputada cupaire, Anna Gabriel, assegura que també està “estudiant” la possibilitat d’emprendre accions legals en la mateixa direcció.
Aquest mateix dilluns, Òmnium també ha informat de la presentació d’una querella per presumpte espionatge en representació de l’exvicepresident de l’entitat Marcel Mauri, la responsable de l’àrea internacional, Elena Jiménez i la periodista Txell Bonet, companya de l’expresident, Jordi Cuixart. L'entitat vol que s'investigui tots els actors implicats del que defineix com involucració il·legal de l'Estat en una trama d'espionatge.
Poca confiança en la comissió de secrets
Precisament, el diputat cupaire Albert Botran ha denunciat aquest mateix dilluns en una entrevista al Cafè d'Idees de Ràdio 4 i La 2 que té poques esperances que la comissió de secrets oficials del Congrés serveixi per "aclarir l'origen, la motivació i l'autoria de l'escàndol".
Botran ha advertit, així, que el CatalanGate marcarà les votacions de la CUP al Congrés de Diputats: "Ens demana uns vots amb una mà, i amb l'altra ens ha estat espiant. Hi ha una crisi de confiança molt grossa".
El diputat de la CUP, Carles Riera, en una compareixença a Brussel·les EFE
Espionatge a Pedro Sánchez i Margarita Robles
Mentrestant, a primera hora d'aquest dilluns, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha revelat que durant els mesos de maig i juny del 2021 es van dur a terme dues intrusions al telèfon mòbil del president del Govern, Pedro Sánchez i una intrusió al de la ministra de Defensa, Margarita Robles.
Es desconeix quina informació es va espiar i si hi ha altres membres del consell de ministres que també hagin estat espiats. Per això, es verificarà cadascun dels seus telèfons. Bolaños ha demanat a la Justícia que investigui aquest cas, que ha explicat que és extern, perquè no ha rebut autorització judicial.
Reaccions a Catalunya
Especialment crític ha estat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que a les xarxes ha advertit sobre una "doble vara de mesurar" a l'hora d'actuar sobre l'espionatge amb Pegasus. El president català considera que "tot espionatge polític és d'extrema gravetat", però lamenta el "silenci" i les "excuses" quan aquest va dirigit contra l'independentisme. "Avui tot són presses", critica Aragonès alhora que insisteix en la necessitat d'assumir "responsabilitats ja".
També entre les primeres reaccions a Catalunya, sorprèn la de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que ha mostrat a les xarxes els seus dubtes sobre la veracitat de la informació. Borràs diu sospitar que es tracti d'una "maniobra per passar de botxins a víctimes".
Per contra, l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha solidaritzat amb el cap de l'executiu espanyol i la titular de defensa, però els ha retret "no haver fet res fins a esclatar el CatalanGate".
