Uns mitjans més opinatius i una precarització creixent empitjoren la situació de la premsa a Espanya
- L'informe ha destacat la precarització de la professió i l'extensió de la desinformació i la propaganda
- En matèria de seguretat dels periodistes, Espanya està més ben classificada que França, Alemanya o el Regne Unit
- Noruega, Dinamarca i Suècia continuen sent un model a seguir de llibertat d'expressió
Reporters sense fronteres ha publicat la classificació mundial de la llibertat de premsa en el seu informe anual. La situació a Espanya ha empitjorat en un any, i cau del lloc 29 fins al 32. L'informe ha destacat la precarització de la professió i l'extensió de la desinformació i la propaganda, a més de la polarització dels mitjans, a conseqüència de les xarxes socials.
Espanya ha registrat un bon any per la llibertat de premsa amb moltes menys agressions que en els últims temps. Tampoc s'ha vist afectada per les onades de violència de les manifestacions antivacunes. S'està tramitant la derogació dels anomenats 'delictes d'expressió' i la 'Ley Mordaza' ha estat declarada inconstitucional.
Què penalitza a Espanya?
No ha estat un any on el context polític hagi afectat seriosament a la llibertat de premsa del país. El que més ha penalitzat el nostre territori ha estat el context econòmic dels mitjans. Tant pel que respecta a l'excessiva concentració del mercat, com a les dificultats per crear un mitjà, les inexistents ajudes per crear noves publicacions i la greu precarització dels professionals.
Els professionals de la informació que no exerceixen en condicions dignes de treball són molt més vulnerables a les pressions i l'autocensura.
El gran clima de polarització mediàtica, afecta uns mitjans de comunicació cada cop més pròxims a mitjans d'opinió.
En matèria de seguretat dels periodistes, Espanya (35è) està clarament més ben classificada que França (85è), Alemanya (91è) o el Regne Unit (49è).
El periodista Oscar Mijallo destaca que una guerra és "el pitjor escenari", ja que "es posen cotes a la llibertat de premsa, tant des del bàndol rus com ucraïnès". Destaca l'important paper de les xarxes en la llibertat de premsa.
Quant al marc legal, la puntuació d'Espanya la col·loca en posicions líders de la UE (12è), sense tenir en compte les reformes en curs abans esmentades, però encara no culminades.
Finalment, cal destacar la proliferació a Espanya, com en altres països del seu entorn, dels anomenats SLAPP (Strategic Lawsuits Against Public Participation), és a dir, accions judicials abusives interposades contra els periodistes amb finalitats sovint intimidatòries i per presumpta revelació de secrets o delictes contra l'honor, com en el cas de Eldiario.es (Cas Màster, Cristina Cifuentes), Infolibre (denunciat per l'ex secretari general del PP, Teodoro García Egea i Fernando López Miras, president de la Comunitat de Múrcia) o El Confidencial (demanda milionària d'Iberdrola).
La llibertat de premsa als 5 continents
La Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa, que avalua les condicions en les quals s'exerceix el periodisme en 180 països i territoris del món, posa de manifest, en la seva edició de 2022, els efectes desastrosos del caos informatiu, creat per un espai digital globalitzat i sense regular, que afavoreix les informacions falses i la propaganda.
Noruega, Dinamarca i Suècia continuen sent un model a seguir de llibertat d'expressió. En canvi, hi ha nombre record de països en situació molt greu. Dotze en total, conformen la llista vermella de la classificació.