Barcelona implantarà sonòmetres en 11 punts per reduir el soroll nocturn
- El consistori instal·larà dos radars acústics en fase de prova pilot que encara no tindran funció sancionadora
- L’excés de soroll provoca 30 morts a l’any a la ciutat i greus problemes de falta de concentració, memòria i estrès
- Més de 210.000 persones pateixen una molèstia intensa i 60.000 persones un trastorn greu de la son derivat del soroll
El soroll és un dels principals factors ambientals que més afecten en la salut de la població. I Barcelona és una ciutat castigada per aquest continu soroll, sobretot provocat pel trànsit i per l'oci nocturn. Per això, l'Ajuntament ha establit 11 zones de la ciutat que es troben "tensionades acústicament" i hi implantarà sonòmetres per controlar els nivells i decidir quines mesures utilitzar per revertir la situació.
Per combatre els alts nivells de soroll que provoca el trànsit, el consistori instal·larà dos radars acústics en fase de prova pilot que encara no tindran funció sancionadora. Segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’excés de soroll provoca 30 morts a l’any a la ciutat i greus problemes de falta de concentració, memòria i estrès, entre altres.
En quines zones s'aplicaran els sonòmetres?
Tot i que les zones amb més impacte de soroll a la ciutat a causa de la concentració de terrasses i l’oci nocturn són molt conegudes des de fa dècades, el govern de Colau es planteja ara actuar amb la instal·lació de sonòmetres i buscar solucions específiques. S’instal·laran a 11 zones de la ciutat:
- Al carrer Enric Granados, a l'Antiga Esquerra de l'Eixample
- La rambla del Poblenou, a Sant Martí
- La Plaça d'Osca, a Sants
- Places de la Vila de Gràcia
- Al carrer de Rogent, al districte de Sant Martí
- Al carrer de Joaquín Costa, a Ciutat Vella
- Al carrer Nou de la Rambla
- A la plaça de George Orwell, a Ciutat Vella
- Al carrer d'Allada Vermell, a Ciutat Vella
- Al carrer d'Almirall Churruca, a la Barceloneta
- Al triangle lúdic del Poblenou
Segons el regidor d'Emergència Climàtica, aquests onze punts representen el 3% de la ciutat "on tenim problemes de soroll vinculats a l'horari nocturn" i on se superen de forma recurrent en almenys 3 decibels els límits permesos de soroll. La llista s'ha d'aprovar al plenari i, a partir d'aquí, la idea és col·locar el mes de juny diferents sonòmetres en aquests punts per analitzar si realment se superen els llindars i "actuar amb mesures més globals".
Molèsties intenses, trastorn del son i cardiopaties
La regidora de Salut, Gemma Tarafa, creu que l’impacte del soroll en la salut per alguns veïns és més que evident. Segons l'Agència de Salut Pública de Barcelona, més de 210.000 persones pateixen una molèstia intensa (afectació emocional, psicològica i social severa) i més de 60.000 persones pateixen un trastorn greu de la son a causa de l'exposició continuada al soroll de trànsit.
En els casos més greus, el soroll també pot incidir en l'aparició i agreujament de malalties cardiovasculars i metabòliques. En aquest sentit, l'ASPB calcula que el soroll de trànsit és el responsable d'uns 300 casos nous de cardiopatia isquèmica del cor i del 3% de les morts per aquesta causa cada any, la qual cosa es tradueix en 30 morts anuals a Barcelona.
A més, l'enquesta també apunta que el 55% de la població barcelonina considera que el seu barri té molt soroll i el 18% declara tenir una molèstia intensa durant la nit pel soroll. Addicionalment, el 15% de les persones adultes de la ciutat asseguren que es desperten més d'una nit a la setmana per culpa del soroll. Segons l'estudi, els districtes que presenten pitjors indicadors són Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i l'Eixample.
Tres àmbits d'actuació
Per la seva banda, Badia ha explicat que es vol actuar en tres àmbits: mesures sobre la font de soroll, mesures per mitigar el soroll i reduir-ne la propagació, i mesures en el receptor. La idea de la prova dels radars acústics és que es posi en marxa aquest estiu amb dos aparells i es buscaran aquells vehicles que siguin més sorollosos i superin entre 5 i 10 decibels els llindars màxims permesos.
Badia ha dit que es tracta d'una mesura experimental i, per tant, "caldrà veure quin tractament jurídic i normatiu es pot fer de la informació que en traguem i si es poden desenvolupar accions sancionadores".
