La directora del CNI reconeix haver espiat una vintena d'independentistes
- Paz Esteban mostra l’aval judicial per una vintena d’escoltes a activistes independentistes
- Els mòbils de Pere Aragonès i l'entorn de Carles Puigdemont haurien estat controlats pel CNI
- El president de la Generalitat, Pere Aragonès, acusa Pedro Sánchez de dinamitar la via del diàleg
El CNI va obtenir l'aval judicial del Tribunal Suprem per espiar els telèfons mòbils de 18 persones relacionades amb l'independentisme. Segons ha pogut saber TVE, entre elles hi havia el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont. És la principal conclusió de la compareixença al Congrés la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència, Paz Esteban, per parlar sobre el suposat espionatge a polítics amb el programa 'Pegasus'. Ho ha fet en una comissió secreta, la de Despeses Reservades, i, per tant, sense possibilitat, a priori, de conèixer el contingut i el material mostrat.
Ara bé, fonts del mateix Govern han descobert que Esteban ha mostrat la documentació que acredita l’aval judicial per fer escoltes a polítiques i activistes independentistes. Es tractaria, en tot cas, d’una vintena de casos, lluny de les 65 acreditades per Citizen Lab. La compareixença ha durat 4 hores i a la sortida el mateix portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, ha revelat que "s'han aclarit poques coses". Els independentistes insisteixen a reclamar que es desclassifiquin els documents mostrats, mentre que el soci de coalició, Podemos, coincideix en la necessitat de depurar responsabilitats.
El CNI reconeix l'espionatge
El portaveu d'Esquerra, Gabriel Rufián, ja havia mostrat el seu escepticisme abans que arranqués la compareixença de Esteban. “No espero res", deia a l'entrada alhora que assenyalava que troba "absurd anar a una comissió sense càmeres en la qual després no es pot dir res del que ha passat dins".
La directora del CNI, Paz Esteban, a la seva arribada al Congrés EFE
En tot cas, una vegada fora, ha estat el primer a explicar que la directora del CNI "ha reconegut l'espionatge a una vintena de líders independentistes amb autorització judicial, però molta menys gent dels que s'havia publicat a Citizen Lab". Rufián ha afegit que Esteban ha atribuït la resta dels espiats "a una nació estrangera o a organismes de l'Estat que espien per sobre de les seves possibilitats legals". En aquest sentit, el portaveu republicà ha advertit que en tots dos casos implica una "negligència" i que la situació de la responsable del CNI i la mateixa ministra de Defensa, Margarita Robles "és insostenible".
Els diputats de Junts i CUP, Miriam Nogueras i Albert Botran, han coincidit a assenyalar que la compareixença de la directora del CNI els semblava insuficient. En tot cas des de JxCat insisteixen a reclamar la desclassificació dels documents que s'hi han mostrat perquè tothom pugui conèixer els detalls del cas d'espionatge.
El PSOE espera que aporti “llum”
Prèviament, a l'entrada de la comissió de secrets oficials que ha arrancat a les 9 del matí alguns diputats que la integren, com Hector Gómez, del PSOE, Ivan Espinosa de los Monteros, de Vox o Edmundo Bal, de Ciutadans han mostrat el seu suport a la directora de l’agència estatal sota sospita. Gómez ha confiat que la sessió secreta serveixi per a "aportar llum" i ha destacat que els diputats han pogut accedir a "un exercici de transparència" sobre l'escàndol que ha copat l'actualitat durant les últimes setmanes.
El mateix portaveu dels socialistes, en declaracions a La Hora de la 1 de TVE ha negat "cap tipus de tensió" entre la titular de Defensa, Margarita Robles, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, per la responsabilitat de la seguretat dels mòbils del Govern. En aquest sentit s'ha limitat a dir que "tot està en les normes" i que tots dos estan treballant "en la línia correcta" per aclarir els fets.
Asens alerta d'una possible prevaricació
Els socis de la coalició de Govern han sortit "més preocupats" de com havien entrat a la reunió segons ha reconegut el portaveu parlamentari d'Unidas Podemos, Pablo Echenique, que ha apuntat que es reforça la necessitat que s'assumeixin responsabilitats polítiques.
Precisament el líder del grup parlamentari d'Unides Podem, Jaume Asens, en una entrevista al Cafè d'Idees de Ràdio 4 i La 2 ha advertit que d'un possible delicte de prevaricació si com s'ha explicat hi ha hagut autoritzat un jutge: "Un jutge autoritzant un mètode il·legítim, fins i tot, il·legal pot estar cometent un delicte de prevaricació".
Asens ha arribat a posar en qüestió la continuïtat del Govern si l'executiu va autoritzar l'espionatge. També ha alertat que les escoltes a advocats de polítics independentistes podrien arribar a afectar la sentència del procés, en entendre que es podria haver vulnerat el dret de defensa: "Això podria ser un motiu de nul·litat", ha dit.
Ciutadans i Vox en contra de revelar els secrets
Mentrestant, el portaveu de Ciutadans, Edmundo Bal, ha demanat a la cap de la intel·ligència que no reveli secrets que puguin comprometre la seguretat nacional davant de formacions com a ERC, Bildu, Junts o la CUP, "els enemics de l'Estat". De fet, la formació de Bal, conjuntament amb Vox han anunciat que estudien accions legals contra Gabriel Rufián per haver revelat secrets d'Estat.
De la seva banda, la presidenta de la formació taronja, Inés Arrimadas, també s'ha mostrat en contra de "debilitar la seguretat nacional". Ara bé, en declaracions a TVE, ha recriminat al govern que hagi trigat tant a donar explicacions i fer públic l'espionatge als mòbils de membres de l'executiu.
Vox per la seva part confia que quedi clar que el CNI actua sempre sota els designis de la llei i el seu portaveu, Iván Espinosa de los Monteros , ha sostingut que Paz Esteban no és la persona que ha d'assumir "cap mena de responsabilitat" per aquest escàndol.
