El poder adquisitiu pateix com mai
- L'IPC del mes d'abril apunta a una moderació dels preus
- Empresaris i sindicats discrepen sobre la conveniència de pujar salaris
- On trobar els carburants més barats?
Els propers dies sabrem la dada definitiva de l'IPC del mes d'abril després que la primera estimació publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) apuntés que la inflació interanual se situava el mes passat en el 8,4%. Amb dades consolidades fins al mes de març els preus havien repuntat gairebé un 10%, amb l'alimentació i els preus energètics com a elements de les despeses mensuals de qualsevol família o empresa que més havien pujat.
Un dels aspectes més preocupants de l'actual increment de preus és que ha estat molt ràpid, i els especialistes avisen que la baixada serà força més lenta. I no tot es deu a la guerra d'Ucraïna perquè l'escalada de la inflació ja va començar ara fa un any, amb l'economia i el consum que es reactivaven després dels moments més durs de la pandèmia i amb problemes a la cadena de subministrament.
Moderació de preus a l'abril
Segons les dades avançades per l'INE corresponents a l'abril, el més passat van augmentar de preu amb força els olis, la llet, els ous i el peix.
Aliments que més s'han encarit l'últim any
La major part d'aquests increments s'ha produït en el primer trimestre de l'any i ha afectat productes bàsics i de la compra quotidiana. El preu dels aliments i les begudes no alcohòliques ha crescut més d'un 6% respecte l'any passat. En la mateixa mesura també s'han disparat els preus del vestit i el calçat (+6%) i els mobles i articles de la llar (+3,9%). La inflació en l'àmbit de la restauració i l'hoteleria ha escalat un 3,4% i les begudes alcohòliques i el tabac un 2,9%. En el nivell més baix de l'encariment de preus se situen la sanitat, l'ensenyament i l'oci i la cultura amb increments del voltant de l'1,5%.
Capítol apart mereix la pujada de la factura energètica de les llars i les empreses, ja sigui a través del rebut de la llum o de l'encariment del preu dels combustibles.
El que més preocupa als especialistes, però, és que la inflació subjacent, és a dir, la que no té en compte els productes energètics ni els aliments no elaborats, va seguir creixent el mes d'abril i és la més alta des del 2008. Això fa témer que els efectes de l'escalada de preu tingui un caràcter més estructural que no pas conjuntural i, per tant, l'encariment de molts productes i serveis es consolidi amb el pas del temps.
Tot plegat fa més probable que el Banc Central Europeu hagi d'adoptar una política monetària més restrictiva amb pujades del preu del diner més agressives del que es preveia fa uns mesos. Una de les principals conseqüències serà l'encariment de les hipoteques. De fet, l'Euríbor, la principal referència de les hipoteques a tipus variable, ja ha tornat a xifres positives per primera vegada en els darrers sis anys.
Batalla pels salaris
Els sindicats es mostren molt preocupats, especialment pels col·lectius més vulnerables i amb salaris baixos. També per la dificultat que comporta per la recuperació econòmica després de la pandèmia. Comissions Obreres alerta de la necessitat de seguir adoptant mesures per pal·liar l'encariment de l'electricitat i els carburants, aprofundint en els escuts socials com la Renda Garantida de Ciutadania i garantint l'actualització dels salaris.
Però les patronals afronten l'increment de costos d'una manera ben diferent i estan més preocupades per la pèrdua de competitivitat de l'economia catalana i espanyola que per la pèrdua de poder adquisitiu. És per això que fins ara s'han negat a incloure de manera generalitzada als convenis col·lectius clàusules de revisió salarial. De fet, aquest ha estat el principal escull perquè fructifiquessin les negociacions entre agents socials per arribar a un pacte de rendes.
