Meritxell Cascan: "La pandèmia ens va treure el gest de tocar"
- Meritxell Cascan presenta Diario de una enfermera de Barcelona, que va començar a escriure a l'inici de la pandèmia
- La infermera de l'Hospital Clínic lamenta la falta de recursos i professionals, però defensa la sanitat pública catalana
- Entrevista al 'Cafè d'idees' | La 2 i Ràdio 4
"El gest de tocar és bàsic. I aquesta pandèmia ens el va treure, no ens podíem tocar", així explica Meritxell Cascan, infermera de l'Hospital Clínic, la importància de "tocar" per a ella i per a les persones de les quals tenen cura. En una entrevista al 'Cafè d'idees' amb Gemma Nierga, relata com ha sentit que el gest de tocar ajudava a persones que estaven en una situació crítica a l'hospital. "És una tonteria, però quan vaig a punxar o a posar una via, em dona per agafar-lo (al pacient)", ha detallat.
“Per a mi, és una passió ser infermera“
La professional de la sanitat ha mostrat la seva vocació amb la seva professió en el Dia de la infermera: "Per a mi, és una passió ser infermera", ha dit tot reconeixent la duresa de treballar a les urgències de l'Hospital Clínic de Barcelona. "Quan surts de casa fa una mica de mandra. Però arribes allà, et poses de blanc… porto 23 anys, i és una passió", ha reflexionat.
Diario de una enfermera de Barcelona
Aquestes reflexions, i molt més, és el que Cascan explica al llibre Diario de una enfermera de Barcelona: Guerrera de blanco, que va començar a escriure a l'inici de la pandèmia del coronavirus. Relata com, després d'una nit "molt estranya" on ja hi havia "molts malalts amb Covid-19", va tornar a casa pensant que ho havia de relatar tot plegat. "Va ser una mica terapèutic", reconeix sobre aquell moment d'escriure.
Després, ho va compartir amb companyes que la van animar a continuar relatant el testimoni d'uns moments tan importants per a tothom des del seu punt de vista: d'infermera. Després de compartir texts a xarxes socials, la seva experiència es va acabar convertint en aquest llibre.
A Diario de una enfermera de Barcelona hi trobem també molts casos concrets que Cascan va viure de prop. En aquest sentit, recorda el cas d'una noia embarassada de bessons que va patir la Covid-19 que va haver de tenir els dos nadons quan ja sabia que eren morts. "La mostra de fortalesa que ens va donar aquella dona... Jo m'hauria desplomat i m'hauria posat a plorar amb ella".
A més, ha destacat que un dels grans problemes de la pandèmia és la solitud que han patit moltes persones, també els mateixos malalts com ha explicat d'un de les persones. "No té a ningú que pugui abraçar-se. Vam estar nosaltres amb ella i, quan va marxar, ens vam desplomar totes", recorda sobre aquell cas.
A més d'experiències i casos concrets, també detalla com es va viure tot plegat des de dins, emocionalment. En aquest sentit, ha recordat que van arribar a crear un xat amb professionals de l'hospital, en el qual hi havia una psicòloga, per exposar els seus casos i poder gestionar millor les emocions.
La falta de recursos
“Falten recursos, falten infermeres i hem de buscar això“
La infermera ha volgut defensar el gran valor de la sanitat pública que ha qualificat de "molt bona" i que "hem de lluitar perquè continuï", destacant la investigació i l'assistència "a nivell mundial molt top". Tot i això, Cascan també ha reconegut que no noten que hi hagi més recursos destinats a la sanitat pública. "Falten recursos, falten infermeres i hem de buscar això", ha afegit.
