Danae Boronat parla amb Cesc Escolà: "Hem de conèixer la realitat per a canviar-la"
FitMés - En Cesc Escolà entrevista a la periodista esportiva Danae Boronat
- La Danae parla dels seus inicis com a periodista, ser una dona al món de l'esport i jugar a futbol al seu temps lliure
- Cada dissabte a les 11:30, un nou programa a La 2 i a RTVE Play
ADRIÁN CARANDE
Aquesta setmana a Fitmés, en Cesc Escolà entrevista a la periodista esportiva Danae Boronat!
Inicis
En Cesc obre la conversa amb una senzilla pregunta: “Com estàs?”. “Molt contenta de ser aquí amb tu!”, respon la Danae. “Ja saps que jo era fan d'abans, t'ho vaig dir quan vam fer aquell directe d'Instagram. Jo sóc una friki d'Operación Triunfo i de tot el que has fet!”.
“M'agradaria saber els teus inicis, com vas començar!”, comenta en Cesc. “De ben petita!”, diu la Danae. “Ja seguia a algunes dones periodistes, i sempre feia a casa la conya de 'Danae Boronat, TV3, Washington'. No sè per què, m'agradava Washington! Realment sempre m'havia fixat en els esports, però al final era 'jo vull ser periodista', i ho tenia claríssim”.
Canvi social
“Ara que estaves parlant del paper de la dona, a l'esport i a la vida en general, jo crec que estic davant d'una llegenda”, remarca en Cesc. “Ets la primera dona en retransmetre un partit sencer de la lliga de futbol! Me n'alegro moltíssim, però també em fa molta ràbia que hagi tardat tant aquest moment”.
“Aquesta és una mica la cosa, no?”, destaca la Danae. “Va ser notícia, i molta gent es va sorprendre de que al 2019 encara cap dona hagués narrat un partit a nivell estatal de la Lliga de Primera Divisió a TV. I dius: està bé, hem de conèixer primer la realitat per després poder canviar-la”.
“A partir d'aquí, és 'molt bé, i ara què està passant?'. Estem fent passes per anar normalitzant això, i que deixi de sonar estranya una veu femenina narrant un esport? A altres esports ja ho hem vist: els Jocs Olímpics de Televisió Espanyola, la Paloma del Río, hi ha hagut moltes dones narrant competicions, natació, sincro, rítmica... Però el futbol és allò de 'aquí no entreu, que això és d'homes”.
“I la implicació de, per exemple, els jugadors de primer nivell? Creus que s'haurien d'implicar més, a nivell de xarxes socials, amb tota la força que tenen?”. “Gran tema aquest! Sí, és clau. De fet, al meu llibre, per sort; vaig aconseguir que jugadors top - com l'Antoine Grissman, com l'Andrés Iniesta, com el Borja Iglesias o l'Iker Casillas - es mullin i es posicionin, i expliquin per què fins ara no han recolzat públicament el futbol femení”.
“Molts et diuen que és una mica perquè no sabien gairebé ni que era allà, altres reconeixen que no els hi interessa que el futbol femení creixi molt”. “I ara el futbol femení està tapant gairebé al masculí, al Barça per exemple!”. “Clar! És que pot passar. Si el Barça femení guanya títols i el masculí no, alguns diran 'ostres, ara elles poden reclamar millors condicions econòmiques, poden començar a sentir-se importants i a demanar més'. I això encara costa molt”.
Desconnexió
“Temps lliure! Per a tu, el futbol forma part del teu temps lliure?” “I tant! Jo sóc una malalta del futbol des de petita. Jo hi jugava, i la meva mare em deia allò de 'nena, que et faràs mal!'. Jugava a futbol sala, sobre tot, al poble. Mon pare va ser jugador, mon germà... I llavors per mi, l'oci també és futbol”.
“I com desconnectes?”. “No es pot! Jo ara estic sobre tot centrada en la Lliga, caps de setmana a tope i tal. Però tu has de saber què ha passat al Champions, què ha passat a la Europa League, què ha passat a la Copa del Rei... no pots desconnectar. Però tens la sort de que et dediques al que t'agrada, perquè si no seria insoportable!”.
