Pedro Sánchez, disposat a reunir-se amb Aragonès quan vulgui
- El president espanyol es mostra obert a tornar a reunir la taula de diàleg
- Pere Aragonès insisteix a desclassificar documents i dir qui va ordenar l’espionatge
- El Defensor del Poble verifica que les escoltes del CNI es van ajustar a la legalitat
El president del Govern, Pedro Sánchez, s’ha mostrat confiat al Congrés a restablir el diàleg amb la Generalitat com més aviat millor. De fet, s’ha mostrat disposat a reunir-se amb Pere Aragonès o fins i tot a convocar una nova reunió de la taula de diàleg “quan ho consideri la part catalana”.
El compromís de Sánchez ha arribat durant la sessió de Control en una resposta a la portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua, que l’ha instat a “recuperar la majoria de la investidura”. Ara bé, des de la mateixa Moncloa s'hauria matisat que no veuen possible celebrar aquesta reunió entre amb Aragonès abans de la compareixença del mateix president espanyol al Congrés sobre el cas Pegasus. Les mateixes fonts, citades per l'agència de notícies ACN, responsabilitzen els republicans que la trobada encara no tingui data.
Ara bé, el govern català insisteix en les tres condicions abans de tancar una data per la trobada: desclassificar els documents, assumir les responsabilitats i garanties que no es repetirà un cas d'espionatge com el Pegasus.
Precisament, aquest dijous el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, ha verificat que l'actuació del CNI amb el programa Pegasus es va ajustar a la legalitat vigent. L'informe precisa que els documents classificats als quals ha tingut accés "responen al que era necessari conèixer sobre el tema". Ara bé, també adverteix que és desitjable perfeccionar el control judicial perquè "no és el mateix interceptar comunicacions el 2022 que el 2002".
Aragonès insisteix que no es tracta d’una foto
La resposta del president català ha estat en les mateixes claus que en les darreres ocasions. En declaracions a la Cadena Ser, Pere Aragonès ha puntualitzat en una entrevista a SER Catalunya que “no es tracta de fer una foto entre dos presidents” sinó que “és imprescindible" que es desclassifiquin els documents del CNI sobre l’espionatge a independentistes. També exigeix que s’expliqui “qui va donar l’ordre d’espiar" el govern de Catalunya i "s'assumeixin responsabilitats".
Aragonès ha demanat de forma “urgent” a Sánchez reparar “la ruptura institucional” provocada pel cas Pegasus. En aquest sentit, ha reclamat “deixar de tractar les institucions catalanes com a institucions d’un país sotmès”.
Tot plegat el mateix dia que l'Audiència Nacional ha rebutjat, per manca de legitimitat, la petició de la Generalitat per personar-se com a acusació popular en el cas d'espionatge Pegasus. El jutge Jose Luís Calama, argumenta en un aute que no hi ha habilitació legislativa especifica perquè persones jurídiques públiques puguin exercir l'acció popular.
Sánchez disposat a augmentar el control del CNI
També al Congrés, el president del Govern central s'ha mostrat disposat a estudiar la iniciativa del PNB per incrementar el control judicial sobre el CNI i ha mostrat "empatia" amb les persones que, com ell mateix, han estat espiades amb el programari Pegasus "sense permís judicial". Sánchez ha insistit que el seu govern "no té res a ocultar" sobre l'assumpte de l'espionatge i ha reiterat la seva "confiança" en la feina de les forces de seguretat i els serveis d'intel·ligència.
A la mateixa sessió de control, la portaveu del PP, Cuca Gamarra, ha intensificat els atacs arran del cas d’espionatge retraient que el Govern “naixés d’un pacte diabòlic" amb ERC mentre els espiava. El president espanyol ha recordat als populars “la seva condemna per corrupció”, advertint que el seu partit estan més pendents d’aturar “la famosa llibreteta de Bárcenas”.
Torra demana al Suprem destruir les seves dades
De la seva banda, l'expresident de la Generalitat Quim Torra i l'exvicepresident del Parlament Josep Costa han demanat al Tribunal Suprem que declari il·legal l'espionatge amb el sistema Pegasus del qual suposadament van ser víctimes i que destrueixi la informació que se'ls va poder intervenir.
Així ho plantegen Torra i Costa en un recurs interposat davant la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem, en el qual sostenen que l'espionatge del qual han estat víctimes -en el seu cas no figuren entre els 18 líders independentistes que el CNI ha reconegut que va espiar amb l'aval judicial- és "directament atribuïble" al president del Govern i a l'executiu central.
