Els boscos més vulnerables a causa de la sequera i l'estrès hídric 

• El període de vigilància activa s’iniciarà el 6 de juny, amb l’activació de la majoria de torres de guaita
• Durant l’hivern s’han dut a terme diferents actuacions als espais forestals i a la xarxa de camins per reduir el risc d’incendi i facilitar les tasques d’extinció
• La mitjana d’hectàrees cremades per incendi durant l’última dècada al territori metropolità és la tercera part d’un camp de futbol

El dispositiu consisteix en una vigilància activa conformada, entre d'altres, per 13 torres de guaita (AMB)

La campanya de prevenció d’incendis a les muntanyes del territori metropolità ha començat aquesta setmana i s’allargarà previsiblement fins a finals d’agost.

El dispositiu consisteix en una vigilància activa sobre el territori amb la funció d’alertar precoçment d’una columna de fum i avisar els serveis corresponents per apagar el foc i evitar-ne la propagació. El dispositiu està format per 13 torres de guaita, 1 equip de suport mòbil que patrullarà pels diferents camins del parc i una central de comunicacions situada a la seu dels serveis tècnics del Parc. Aquest dispositiu entra en funcionament els mesos de més risc, entre el juny i l’agost, els 7 dies a la setmana en horari de matí i tarda, amb un equip de 32 persones.

Com a novetat d’enguany, també s’hi incorporaran agents cívics que faran una tasca de sensibilització. Concretament, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès farà una prova pilot amb la incorporació d’agents cívics a l’entorn de Collserola que informaran els visitants i explicaran possibles restriccions o mesures vigents, una tasca que és especialment important els dies en què la previsió de risc d’incendi és més elevada.

La campanya d’enguany, de moment, s’inicia amb unes condicions meteorològiques no gaire favorables. El balanç hídric és negatiu, i des d’inici d’any només ha plogut 117 mm, un 37 % menys del previst.

Aquesta sèrie de mesures respon a l’anomenada prevenció activa d’incendis forestals, però també hi ha un seguit d’intervencions – emmarcades dins la prevenció passiva d’incendis - que s’han portat a terme aquest hivern:

• Manteniment de les franges perimetrals d’urbanitzacions i nuclis urbans, en col·laboració amb diferents ajuntaments (400 ha).
• Aclarida de les masses forestals, tala d’arbres perillosos i actuacions en llocs estratègics per a la prevenció d’incendis.
• Inici d’una prova pilot per introduir ramats a Barcelona, seguint les actuacions de ramaderia ja consolidades a altres municipis metropolitans.

Aclarida de les masses forestals, tala d'arbres perillosos i actuacions en llocs estratègics per a la prevenció d'incendis (AMB)

Hi ha dues accions essencials perquè els mitjans de vigilància i lluita contra incendis forestals puguin circular amb seguretat:

• Control de la vegetació adjacent als camins principals. Enguany s’han controlat 82,5 km de camins de la xarxa viària del Parc Natural, que ha suposat un total de 50,5 ha de desbrossades en diferents amplades
• Manteniment del ferm dels camins de la xarxa viària bàsica. Aquest any s’ha actuat sobre el 50 % dels camins: 107 dels 210 km totals.

Aquestes actuacions es porten a terme principalment durant els mesos de tardor i hivern, època en què la vegetació està en un estat més latent i per tant es pot recuperar millor de les estassades o tales. A banda, s’eviten els treballs forestals durant el període de nidificació d’ocells, especialment rapinyaires.

Mitjana dels darrers 30 anys: menys d’una hectàrea cremada per incendi

Les característiques del Parc i l’alta freqüentació impliquen un nombre considerable de focs, però la superfície cremada és poc rellevant gràcies a la ràpida detecció i actuació dels bombers, fet que demostra l’eficiència del dispositiu desplegat. La mitjana d’hectàrees cremades per incendi en els darrers 30 anys és de 0,74. Aquesta xifra es redueix a menys de la meitat si agafem l’última dècada: en els darrers 10 anys s’han cremat 0,30 ha per incendi.

Evolució de les hectàrees cremades per incendi a les muntanyes de l'àrea metropolitana durant els últims 30 anys (AMB)

Coordinació interadministrativa en la prevenció

Aquest entramat d’actuacions s’han exposat en una reunió de coordinació entre els diferents organismes i administracions: Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, AMB, tècnics dels 9 ajuntaments que conformen en Parc, els cossos de seguretat amb presència a la serra (policies locals, Agents Rurals, Mossos d’Esquadra i SEPRONA), Bombers de la Generalitat, les ADF i membres de protecció civil.

El dispositiu de prevenció abasta els 36 municipis metropolitans i el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola és l’organisme que coordina aquest dispositiu, d’acord amb el Pla de vigilància d’incendis (PVI) de la Diputació de Barcelona.

Gestió forestal i prevenció d’incendis: pilars del nou Pla especial

El nou Pla especial de Collserola (PEPNat), aprovat definitivament l’abril del 2021, estableix directrius en la gestió del territori per incrementar la resiliència del Parc Natural i l’estabilitat del bosc davant dels incendis. En aquest sentit, el Pla fa tres propostes: foment del mosaic agroforestal per lluitar contra l’abandonament agrícola; corresponsabilitat i cogestió a les finques privades i creació d’un espai funcional —és a dir, una zona de transició entre els límits del parc i les zones urbanes— que minimitzi els impactes negatius.