Juan Avellaneda parla amb Cesc Escolà: "Un creatiu sempre és molt vulnerable"
FitMés - En Cesc Escolà entrevista al dissenyador de moda Juan Avellaneda
- En Juan parla dels seus nous projectes, el seu camí cap a ser dissenyador de moda i crear la seva pròpia marca
- Cada dissabte a les 11:30, un nou programa a La 2 i a RTVE Play
ADRIÁN CARANDE
Aquesta setmana a Fitmés, en Cesc Escolà entrevista al dissenyador de moda Juan Avellaneda!
Nous projectes
En Cesc obre la conversa recordant la darrera vegada que el Juan i ell es van veure, poc abans de l'inici de la pandèmia, i on a més anava vestit d'Avellaneda. Tot seguit, passa a parlar-l'hi de tot el que ha passat des d'aleshores: “Com estàs, com et trobes? Quins projectes tens en ment?”
“Doncs ha estat com sortir de tot aquest embolic”, respon el Juan, “i la veritat és que estic súper-content. A part de la moda, anem fent altres projectes: ara estem també amb un projecte amb una plataforma de televisió”. En Cesc intenta saber-ne més: “Spoiler?”. “Spoiler no se puede, no se puede!”, riu en Juan.
“També hem començat... és clar, és que tot és molt spoiler!”, reflexiona en Juan. “Estava pensant, estic també amb una altra firma on potser m'agafen per a ser director creatiu internacional. En ello estamos! Estic molt content, com en un moment de recollir fruits”.
“Així que tens aspiracions i metes a curt termini”, remarca en Cesc. “Sí! De fet, tinc ja metes per a mitja hora”, fa broma en Juan.
Vulnerabilitat creativa
“Com passes del món de la banca a dissenyador?”, pregunta en Cesc. “Era el que somiava de nen! Jo recordo que de petit, tu estaries fent esport i jugant a futbol, i jo estava dibuixant. I sempre ho havia volgut fer, però no se'm va donar l'oportunitat. Jo crec que moltes vegades els pares et protegeixen una mica, perquè lo de 'mamá, quiero ser artista'...”, comenta en Juan.
“Jo vaig estudiar ingenieria informàtica. Estudiava de nit i treballava de dia, i després pel mig anava al sastre a aprendre com es confeccionava tot. Jo crec que per això porto aquest ritme sempre, perquè ja m'he educat una miqueta així”.
“Va haver-hi un moment que anímicament, els diumenges, ho passava fatal. Perquè havia de tornar una mica a lo que odiava, i vaig tenir un moment una mica oscuro, d'ansietat. Un dia, anant a una conferència a Palma de Mallorca, vaig arribar a les 5 del matí i al sortir de l'avió em vaig despertar a l'hospital. En aquell moment vaig dir 'em sembla que ja comença a ser hora de prendre una decisió'. Va ser en aquell moment que vaig fer el canvi i vaig dir: fins aquí”.
“A més a més”, destaca en Cesc, “vas crear la teva propia marca. Com és això? Com es viu? És com un bebé?” “Per a mi encara ho és! Han passat sis anys i segueix sent una mica com un bebé. És súper-gratificant, malgrat que tens unes pors al principi... Perquè clar, t'estàs posant un examen tota l'estona”.
“Jo sempre dic que, en lo creatiu, et despulles totalment davant de les persones, perquè tu ho ensenyes i algú ho ha de comprar o algú ho ha de valorar. Ets molt vulnerable en aquell moment, i des d'aleshores, doncs no em puc queixar de la trajectòria que he portat”.
Televisió i talles
“Parlant de trajectòries: el món de la televisió. Creus que ha sigut un trampolí per a tu?” “Sens dubte! Al final la televisió, vulguis que no, t'ajuda a que la gent et conegui. Jo vaig començar amb 'Cámbiame', que a més era un programa que anava molt en línea amb el que jo estava fent en aquell moment. Però clar, tot allò va ser una llançadora, i després 'Masterchef'!”.
“M'agradaria parlar de les talles dels models. Durant molts anys, han canviat les dinàmiques, els estils... per a tu, quin és el 'cos perfecte' per a ser model?”. “Jo crec que ha de ser un cos proporcionat. Jo crec que és un tema de proporcions més que de múscul, de no múscul... Tu pots tenir una persona molt baixeta, però si a càmara queda bé, ja et funciona! Després la roba ja l'arreglaràs, amb la roba pots fer trampa”.
“Tu fas trampa, amb la roba?”. “Sí, no em veuràs mai amb una samarreta de màniga curta, perquè em veig desproporcionat total!”. “Doncs avui te n'hem preparat una...”. “Ho portes clar!”, riuen.
