El matemàtic amb una visió global de la vida i el món: Enrique Gracián

• Enrique Gracián va canviar l'ensenyament de les matemàtiques a la Universitat i té clar que a primària s'ensenyen malament
• Va ser col·laborador a Redes amb Eduard Punset i a Noms propis ens diu que desconeixem les matemàtiques i per a què serveixen
• Gracián se sorprén que hem estat capaços de construir tecnològia punta mentre vivivim en la ignorància del nostre propi interior

Noms Propis - Enrique Gracián

Enrique Gracián ha repassat a Noms propis els diferents oficis en què ha treballat, molt diferents entre sí. El que ens és més proper, quan va ser subdirector de Redes, el mític programa de divulgació científica de La 2 que dirigia i presentava Eduard Punset.

Ara, al plató de Noms propis, Gracián ens descobreix una ment privilegiada que sap desxifrar els misteris de les matemàtiques, la vida o el funcionament del món, en una conversa que es fa curta, curtísima.

Per aquest barceloní, les matemàtiques l'única ciència exacta. I recorda 'com si fos ahir' quan va quedar-se quiet a l'autobús a la parada de la Facultat de Psicologia, on s'anava a matricular. Va baixar a plaça Universitat i es va apuntar a matemàtiques. Una decisió que lluny de tancar-lo en números i fórmules li ha permès veure la realitat com un tot.

El desconeixement de les matemàtiques

Per a Enrique Gracián, molts confonen les matemàtiques amb la comptabilitat, com el seu pare quan li demanava que l'ajudés amb els comptes de casa. Per això, ens explica a Noms propis que si ets matemàtic actualment només tens tres sortides: ser professor, investigador o el que ara està molt de moda, treballar a grans empreses o organitzacions per aplicar les matemàtiques.

El professor explica que el primer que aprenen els matemàtics és a plantejar i resoldre problemes. I també a desfer situacions que altres, directius o no, consideren un problema i en realitat no ho és.

Pel que fa a l'ensenyament de les matemàtiques, ho té claríssim: a la Universitat volia que els alumnes fossin actius a classe i els feia platejar a ells els problemes per resoldre. Va veure de seguida que així deixaven d'avorrir-se. Diu que les matemàtiques és un dels camps on cal ser autodidacta. De l'ensenyament a primària, considera totalment equivocada la manera 'ianqui', diu, 'd'ensenyar matemàtiques als nens amb llibres de text dels anys 70 o 80 en què els números canten i ballen, que és horrible, com una pel·lícula de Walt Disney, que aparta als números de la seva veritable naturalesa que és la capacitat d'abstracció".

Preparant el seu cinqué llibre

Per Gracián, la Humanitat ha estat capaç de construir tecnologia punta mentre viu en la ignorància del seu propi interior. Considera que hem d'aprendre a distingir amb claredat entre el material i l'immaterial. Sortosament per nosaltres, les seves idees les explica als seus llibres, i de moment n'ha publicat quatre: 'Los números primos' que ha venut 300 mil exemplars arreu del món; 'Hooke: La ley de Hooke', 'Von Neumann: La teoría de juegos' i 'Construir el mundo'.

Aquest darrer consta de dues parts: la primera sobre el món exterior, explicat amb la Física com un joc de construccions; i la segona, sobre el món interior, com diu l'autor, el més complicat, perquè és el món dels intangibles, la memòria, les relacions... Ara, Enrique Gracián prepara el seu cinquè llibre i segur que en vindran més.

Si ens haguessin dit que escoltéssim una entrevista a un matemàtic sense dir-nos que es tracta d'Enrique Gracián, potser ens l'hauríem perdut. I aquesta, de debò que no es pot deixar passar. Gràcies, professor.