El Govern de Pere Aragonès compleix el primer any de mandat
- El president de la Generalitat destaca el compliment "satisfactori" del 33,9% de les mesures del Pla de Govern
- Les diferències dins del Govern, el cas Pegasus i la sentència del castellà a l'escola i la taula de diàleg marquen el primer any
- Pere Aragonès crida a la unitat de l'independentisme en el primer aniversari de les eleccions del 14F
Es compleix l'aniversari de la formació del Govern encapçalat per primera vegada des de la transició per un president republicà. Pere Aragonès aconseguia in extremis, pràcticament al límit del termini de la investidura, formar un Govern de coalició entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya.
El mateix president de la Generalitat ha celebrat que, tot i que ha estat un any complicat, especialment pels efectes de la pandèmia, el compliment del Pla de Govern "ha estat satisfactori", posant en pràctica fins al 33,9 % de les mesures.
En aquests primers 365 dies, però, no han estat pocs els fronts oberts, encara molts pendents de resoldre, i les tensions dins un executiu que encara no sap si arribarà a l'equador vistes les evidents diferències en més àmbits dels inicialment previstos.
Entre els temes que poden fer saltar el Govern abans d'hora hi ha la defensa del model d'immersió lingüística a les aules després de l'ordre del TSJC d'aplicar una quota del 25% de castellà. L'altre front obert és el dels Jocs Olímpics d'hivern del 2030, que posa en dubte, fins i tot la coherència interna de les mateixes dues formacions i els suports exteriors necessaris de comuns o la CUP. Queda aparcat, de moment, el primer dels temes que va fer saltar les espurnes dins l'executiu, el de l'ampliació de l'aeroport del Prat.
Aprofundir en els grans consensos del país
Durant la seva compareixença davant els mitjans de comunicació, Pere Aragonès, ha destacat l'aposta de l'executiu català per avançar "a partir dels grans consensos que ens uneixen com a país". Ha posat l'exemple de la defensa del model d'immersió lingüística. Aragonès ha volgut garantir textualment que el Govern treballa en aquest sentit per "enfortir al màxim el consens lingüístic". Pel president català, que ha reconegut que veu molt a prop l'acord per protegir el model a través d'una llei al Parlament, ha insistit que és important "sumar tots els actors en favor de la llengua i l'escola".
L'altre eix de la intervenció ha estat sobre el restabliment de les relacions amb l'Estat després del cas d'espionatge Pegasus. Aragonès ha instat a la Moncloa que "constati si realment vol resoldre el conflicte polític amb Catalunya". El president català ha refermat que encara considera que "la negociació" és la millor via, però ara li toca a l'Estat "mostrar la seva voluntat".
Pere Aragonès, que ha rebutjat la possibilitat de prestar-se a una qüestió de confiança a mig mandat com pretenia la CUP, ha insistit en la necessitat de desclassificar els documents sobre el cas Pegasus que afecten els líders catalans. "Si això no es produeix, la doble vara de mesurar es consolida", ha sentenciat.
1 any marcat per les diferències internes
Per contra, el cas d'espionatge als líders independentistes amb el programari Pegasus ha unit, almenys en un primer moment, els socis de govern. L'aval judicial perquè el CNI ordenés les escoltes del mateix president del Govern i una altra quinzena de personalitats destacades de l'independentisme han posat les relacions de la Generalitat amb la Moncloa al congelador. D'aquesta manera, les pressions de Junts i la mateixa CUP per abandonar la via de la taula del diàleg ha quedat en suspens.
En paral·lel, aquest primer any de mandat de Pere Aragonès ha estat marcat per la geometria variable per intentar tirar endavant la política del dia a dia, començant pel primer gran escull: els pressupostos. Els comuns s'han erigit en aquest temps en un soci fiable després que la CUP decidís girar l'esquena a la reivindicada "majoria dels 72" sortida de les urnes del 14F.
També el PSC, liderat per Salvador Illa, s'ha mostrat disposat a col·laborar. El darrer exemple ha estat la polèmica reforma de la llei de política lingüística al Parlament provocant que JxCat es desmarqués a darrera hora de la fotografia a quatre que havien protagonitzat amb ERC, comuns i socialistes.
