Acord al Parlament per blindar el català a l'escola
- Acorden que el català es mantingui com a llengua vehicular a l'escola i el castellà sigui curricular
- L'abast de la presència de les dues llengües es determinarà amb criteris pedagògics des dels centres educatius
- Vox, Cs i PPC porten la llei del català al Consell de Garanties i paralitzen la seva aprovació
El Parlament ha aprovat tramitar per lectura única la nova llei sobre el català a les aules. Durant el primer debat sobre la proposició de llei, ERC, Junts, PSC i comuns -els quatre grups de l'acord- han lloat l'entesa. L'acord, que inclou un projecte de llei i un decret llei podria ser aprovat aquest divendres
Davant la falta de consens després de l'acord del 24 de març, els quatre grups parlamentaris han optat per la creació d'un nou text, que s'ha traduït en una nova llei. D'aquesta manera, no hi ha cap reforma de la Llei de Política Lingüística.
Pere Aragonès ha agraït als grups "l'esforç polític" d'aquesta setmana per "enfortir el model d'escola catalana".
Català com a llengua vehicular
El text acordat declara el català com a llengua vehicular a l'escola i estableix el castellà com a llengua curricular. El document, signat poc abans que tanqués el registre del Parlament, indica que el castellà "és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre". L'acord també afegeix que "la determinació de la presència de les llengües oficials en l'ensenyament ha de tenir en compte la situació sociolingüística".
Se subratlla que "l'ensenyament i l'ús curricular i educatiu del català i del castellà han d'estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius perquè tot l'alumnat aconsegueixi el domini oral i escrit de les dues llengües oficials al final de l'educació obligatòria".
Sense entrar a delimitar percentatges, la proposició de llei indica que "l'abast de la presència" de cadascuna de les dues llengües cooficials "s'ha de determinar exclusivament amb criteris pedagògics i de forma singularitzada per a cadascun dels centres educatius".
En aquest sentit, detalla que es definirà quantes assignatures s'imparteixen en cada llengua atesa "la situació sociolingüística general, la dels centres i el seu entorn, els objectius de normalització lingüística i l'evolució del procés d'aprenentatge lingüístic, oral i escrit, d'acord amb els instruments de control, avaluació i millora de les competències lingüístiques".
Els terminis eren justos perquè el TSJC va fixar el 31 de maig com a data límit per executar la sentència.
El conseller d'Educació, Josep González-Cambray, ha assegurat aquest dimecres al Parlament que l'acord pel català a l'escola "protegirà jurídicament les direccions i els mestres davant d'una sentència que és una aberració pedagògica".
Els partits valoren l'acord
Els comuns han estat els primers a celebrar l'acord per blindar el català a l'escola a través d'una llei. David Cid assegura que per a ells era important fer-ho "des del màxim consens possible i la majoria més amplia".
"Deixa el català com a llengua vehicular i és coherent amb la Lomloe", ha afirmat Cid, que considera que el text s'ha enriquit després d'aquesta negociació, i ha desitjat que tingui el màxim suport possible, ja que creï que han de posar-se els interessos de Catalunya per sobre dels dels partits.
Jordi Sànchez de Junts valora l'acord. Rebutgen la ingerència que representen les quotes i assegura que només seran els centres els que tindran la potestat de regular l'ús de les llengües.
La portaveu de Junts, Mònica Sales, assegura que ara poden donar resposta als milers de docents que defensen el model d'escola catalana. Recorden que hi ha una doble actuació, una proposició de llei i un decret llei. Sales remarca que en cap cas el castellà és llengua vehicular sinó llengua d'aprenentatge. Afirma que: "Aquest és un text que respon a la sentència. Hi fem front amb un consens molt ampli".
La CUP ha criticat l'acord per a fer una llei en defensa del català a l'escola, ja que consideren que va "en contra de la immersió introduint el castellà com a llengua vehicular".
Marta Vilalta, d'ERC, mostra la seva satisfacció amb l'acord a quatre. "Aquests ens permet protegir el model d'escola catalana". Assegura que el consens és de, pràcticament, el 80% del Parlament.
La llei està registrada i també es comptarà amb un decret llei que ha d'aprovar el govern en els pròxims dies. Aclareix que la llengua curricular, el castellà, serà utilitzada en funció del que diguin els projectes lingüístics de cada centre. Subratlla que si alguna llengua cal que sigui reforçada a Catalunya és el català.
Per últim, Alícia Romero del PSC, valora l'acord com un acord que recull els objectius que van establir el 24 de març. Creuen que és important continuar amb el camí dels acords, perquè és el que volen els ciutadans. "Malgrat les posicions inicials, tots han sabut cedir per arribar a un acord".
