Àngels Gonyalons i Abel Folk ens presenten 'Una teràpia integral'
- Els actors ens presenten aquesta comèdia de Cristina Clemente i Marc Angelet, amb el pa com a gran protagonista de la història.
- "Acabar la funció i veure cares de felicitat. Això ens està passant cada dia": defensa Folk després de les funcions prèvies.
- Entrevista al 'Cafè d'idees' | La 2 i Ràdio 4
Àngels Gonyalons i Abel Folk ens presenten Una teràpia integral, una comèdia de Cristina Clemente i Marc Angelet, amb el pa com a gran protagonista. En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, ens expliquen com han anat les funcions prèvies, quin és el rerefons de l'obra i parlem també de la seva trajectòria. L'estrena oficial és aquest 1 de juny, però ja han pogut portar l'obra a l'escenari: "Hem estat uns afortunats. Ens ha funcionat molt bé des del primer dia i hem fet molts bolos", diu Gonyalons.
La història la protagonitzen tres persones (Àngels Gonyalons, Roger Coma i Andrea Ros) que s'apunten a un curs per aprendre a fer pa i el professor d'aquest (Abel Folk). "Per a fer un bon pa, no n'hi ha prou amb tenir un bon pa o una bona farina. Per a fer un bon pa el que és important és estar bé amb tu mateix", diu Folk parafrasejant al seu personatge. I és que aquest element és l'eix de l'obra: "És l'aliment de la humanitat històric, bàsic de l'alimentació humana i un aliment viu", destaca el protagonista.
En el cas de Gonyalons, el seu personatge va al curs després d'un regal del seu marit. "Va innocent pensant que només el que farà és aprendre a fer pa. I es troba amb moltes més coses. Potser és molt més escèptica dels alumnes", diu l'actriu. L'actriu argumenta que l'obra es tracta d'una comèdia, però que té un punt dramàtic: "No és pretensiosa, però no és una comèdia d'entreteniment frívola".
Roger Coma i Andrea Ros completen el repartiment de l'obra, fent així un bon càsting, segons diu Folk: "Fer teatre és un gust. Però amb aquest nivell de companys és una passada. Passi el que passi a l'escenari, està bé", celebra l'actor.
Al llarg de les prèvies han vist com la gent està entomant l'obra: "Ens està passant una cosa que és la més extraordinària: Acabar la funció, mirar als ulls dels espectadors i veure cares de felicitat. T'omple d'energia durant uns quants mesos". I és que la pandèmia ha canviat els hàbits, tot i que el públic "militant" seguia anant a teatre en les pitjors èpoques de la pandèmia.
Ara, la gent té "moltes ganes de passar-s'ho bé", diu Folk. Gonyalons també creu que la gent té clares de riure i passar-ho bé, i apunta que, quan les coses van millor, la gent està "més disposada a veure coses amb denúncia social o conflictes més dramàtics".
La necessitat de creure
En aquest sentit, un dels rerefons més destacables de l'obra és la "necessitat de creure", com diu l'artista, una manera de reivindicar que els que no tenen cap religió necessiten creure en alguna cosa. "Tots necessitem alguna cosa on agafar-nos. Fer coses amb les mans és molt terapèutic", afegeix. "La funció no pretén ser en cap cas una advertència de res, però sí que posa el dit en això", assenyala Folk, en referència a un "excés de reverència" a les "teràpies i cursos" de diferents coses que estan proliferant darrerament. "Què és el pa per a vosaltres?" resumeix com a gran pregunta de l'obra.
Una vida dedicada al teatre
Folk i Gonyalons han recordat també com van començar en el món del teatre. En el primer cas va ser per "casualitat" als 14 anys, cobrint la baixa d'un actor amateur en una obra en la qual participava el seu germà. "Allà ho vaig tenir clar", i als 16 anys va entrar a l'Institut del Teatre. Reconeix que a casa no els feia massa gràcia, però ara això ha canviat.
Per la seva part, l'actriu veu una "selecció natural" en la seva escola de teatre, entre els que tenen vocació i els que pretenen fer-se famosos. "Hi ha aquelles persones que s'han ficat en això perquè ho vol". En el seu cas, va entrar al teatre per afició, en un "moment de crisi" on no sabia què havia de fer, però sense confiar que en podia fer una forma de vida.
L'actor també ha recordat a l'actriu com es van conèixer al Gran Teatre del Liceu, fent Cançó d'amor i de guerra. Feien d'extres en aquella obra, en la qual ja hi havia un bon repartiment.
Client del programa
Abans d'acabar el programa, Abel Folk ha demanat permís a Gemma Nierga per dir una cosa "off the record". "Estic molt content de ser aquí", ha dit l'actor, assegurant que és un "client habitual" del Cafè d'idees. "M'agrada molt el que feu. És molt saludable que existeixi aquest programa en el panorama informatiu català", ha agraït el reputat artista.
