Dades sobre l'estat ambiental de Catalunya: estem fent els deures?
- Prenem el pols a l'estat ambiental de Catalunya amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient
- Reduir emissions i els residus, augmentar l'ús de renovables i millorar la qualitat de l'aigua, entre els reptes encara pendents
- RTVE Catalunya se suma al lema d'enguany #UnaSolaTerra
BEATRIZ GÁLVEZ
Estem en un escenari d'alerta climàtica. Encara que un temporal no s'hagi empassat tota la costa del litoral català, l'aire de la ciutat no ens deixi respirar obligant-nos a dur mascareta per la contaminació o no tinguem racionalització d'aigua diària... A Catalunya hi ha signes evidents que aquest escenari va empitjorant.
Aquest diumenge 5 de juny, Dia Mundial pel Medi Ambient, es compleixen 30 mesos des que Catalunya va declarar l'emergència climàtica. El Govern de la Generalitat va aprovar un decret llei de mesures urgents que impulsava les energies renovables per "eliminar barreres administratives" per implantar-les i solucionar diversos aspectes de la Llei de Canvi Climàtic, aprovada l’1 d’agost de 2017 pel Parlament amb l’objectiu de reduir els gasos amb efecte d’hivernacle i afavorir la transició cap a una economia neutra en emissions.
Encara que difuminada per la pandèmia del coronavirus, la lluita està més present que mai a l'agenda política. Els futurs projectes com l’ampliació de l’Aeroport del Prat o la suspensió de la candidatura dels Jocs Olímpics han esgrimit raons mediambientals d'alguns actors per posicionar-se en contra.
Però, de quin escenari partim? Analitzem l'estat ambiental de Catalunya i els objectius dels pròxims anys respecte a emissions, energies renovables, residus i qualitat de l'aigua.
Reduir les emissions postpandèmia
L'article 133 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya atorga a la Generalitat la competència compartida en matèria d'energia, competència que inclou, en tot cas, el foment i la gestió de les energies renovables i de l'eficiència energètica. Segons dades de 2017, el cicle energètic (producció, transformació, transport, distribució i consum d'energia) representa el 72 % de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i el 87 % de les emissions de diòxid de carboni (CO2).
Per una banda, la crisi del coronavirus i el confinament han fet disminuir les emissions. Les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) totals a Catalunya per a l’any 2020 s’estimen en 38,5 Mt CO₂, que suposa una reducció global del 12,4 % respecte de les emissions de l’any anterior. Si es comparen amb les xifres de 2005, l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic xifra en una caiguda història de gairebé el 33 %.
Això, representa que per primera vegada, s'han situat els nivells de CO₂ per sota dels nivells de 1990. No obstant això, les dades oficials dibuixen un escenari més allunyat dels objectius.
L'objectiu de les emissions totals a Catalunya l'any 2020 respecte dels nivells de 1990 són d'un creixement màxim del 4 % respecte. Aquell any les emissions es van quedar un 1 % per sota dels valors que s'havien marcat, però igualment suposen un creixement d’un 2 %. Tanmateix, l’any 2020 va ser un any anòmal pel confinament i l’aturada global de la mobilitat. Per això, si es pren com a referència els anys anteriors, l’increment anual de les emissions respecte de 1990 se situa al voltant del 13 %.
Per tant, a Catalunya en un any de normalitat, i segons la tendència, se situa lluny d'assolir els propòsits marcats a la Memòria explicativa de la contribució prevista d'àmbit nacional de Catalunya (INDC), en què es marquen una reducció d’un - 27 % d’emissions de gasos GEH el 2030 respecte del 1990. Es més, la Llei d’emergència climàtica catalana estableix la necessitat de reduir les emissions globals al voltant del 45 % l'any 2030 respecte als nivells de 2010 i aconseguir unes emissions netes nul·les per a 2050.
De les emissions que Catalunya emet a l’atmosfera, les activitats encarregades del processament de l’energia en representen la majoria, és a dir, un 71 %. I alhora, són les que estan centrant les mesures a escala global per protegir l'atmosfera.
Dins de les activitats de combustió, el transport és el que més contribueix a les emissions de CO2, en un 41,3 %, que són gairebé 12.000 tones. En aquesta línia, una de les mesures que ha pres el Govern central ha marcat que no es podran vendre vehicles que emetin CO2 a partir de 2040.
Amb certa distància, però, li segueixen les emissions que emeten les indústries manufacturares i la construcció (23,3 %) i el sector energètic amb gairebé 5.000 tones de CO2. És per això, que totes les administracions volen impulsar les energies renovables.
Renovables: encara no acaben de veure la llum
L'any 2019, el consum final d'energies renovables a Catalunya només representa un 3,9 % de tota l'energia que es consumeix el 2019 (lluny del 20 % de demanda final que marca la Unió Europea per a l'any 2020), una xifra molt llunyana al consum del 49,8 % de petroli, i del 25 % o del 20 % d'energia elèctrica i gas natural, respectivament.
Tot i això, les fonts d'energia renovables han estat la forma d’energia que més ha crescut entre els anys 2015 i 2019, amb un 58,3 %, sobretot, per l’augment del consum de biomassa per a usos tèrmics i biocarburants.
De fet, durant el període 2014-2019 ha tornat a augmentar el consum d'energia a Catalunya fonamentalment per l'increment del consum de combustibles, que ha representat el 14,7 %, mentre que el consum d’energia elèctrica també s’ha incrementat en un 2,7 %, sobretot per l'augment de la demanda del sector transports.
Les xifres marquen una paradoxa durant aquest últim període de quatre anys: les renovables són les que més pugen, però el petroli, també.
Una de les peculiaritats del sistema energètic a casa nostra és que l'energia que més es genera és la nuclear en un 83 %, però només es consumeix un 25 % d'aquesta energia.
En aquest sentit, la Llei d'emergència climàtica té per objectiu promoure "les mesures necessàries en l'àmbit de les energies renovables perquè el consum elèctric de Catalunya provingui -en un 50% l'any 2030 i un 100% l'any 2050- d'aquestes fonts renovables, prioritzant la proximitat de la producció elèctrica d'origen renovable als centres de consum".
Catalunya no assoleix encara l’objectiu en l’eficiència del tractament de residus
Un altre dels paràmetres per a mesurar l'estat ambiental de Catalunya és el tractament dels residus. La generació total de residus municipals 2020 disminueix lleugerament en l’any de pandèmia. En termes absoluts es varen generar 3,97 milions de tones de residus municipals, cada persona va generar 511 quilos aquell any, o el que és el mateix, 1,4 quilos per persona cada dia. Una xifra lleugerament per sobre de la mitjana europea que és de 502 quilos per any.
Una xifra que des del 2013 anava a l'alça, és a dir, cada vegada els ciutadans generen més residus, però van acompanyats del volum de residus que es reciclen.
Com es pot observar al gràfic, del que més es recicla a Catalunya és el paper i cartó i la matèria orgànica, seguit dels residus voluminosos i la fusta, el vidre i envasos lleugers.
La generació de residus disminueix, però diversos estudis, inclòs, l'Agència Catalana de Residus (ARC) reconeix que "cal millorar la recollida selectiva i l'eficiència dels processos de tractament de residus". Per al 2020, l'objectiu a la UE és que s'han de reciclar el 50 % dels residus generats. "A Catalunya encara no assolim l’objectiu", alerta l'ACR.
El 40 % de l’aigua a Catalunya en un estat “dolent”
L'aigua és també un dels reptes pendents a casa nostra. Només el 29,09 % de masses d'aigua superficials (rius, embassaments, estanys, zones humides) i costaneres aconsegueixen la qualificació de "bo" o potencial ecològic i químic necessaris, segons l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Mentre que un 38,18 % es consideren "dolentes". Si bé, un 32 % de les masses d'aigua no es poden valorar perquè l'ACA no disposa de resultats de tots els elements de control.
El que realment resulta alarmant és la situació de les aigües subterrànies, és a dir, les que es troben sota la superfície de la terra i que generalment s'acumulen en aqüífers. Un 76 % d'aquestes aigües són de mala qualitat. Segons l'agència, la presència de nitrats és "la principal causa del mal estat d’aquestes masses", sobretot en zones on es desenvolupa una gran activitat agrícola.
Pel que fa al consum, el 56,6 % de l'aigua es consumeix a l'àrea metropolitana de Barcelona, segons l'últim estudi de volums d'aigua de l'ACA. Tot i això, el consum d'aigua disminueix a Catalunya en un 4,7 % en cinc anys, del 2014 al 2019, però no és suficient amb la situació de sequera que anem patint els darrers anys.
En qualsevol cas, aquestes xifres demostren la importància de fer i reivindicar els petits gestos quotidians i les iniciatives per protegir el planeta. Pas a pas, gota a gota.
