El Consell de Garanties avala la llei del català a l'escola
- La llei, pactada entre ERC, Junts, els Comuns i el PSC, podrà ser votada en el ple que arrenca aquest dimecres
- Estableix el català com a llengua vehicular i el castellà com a llengua d'ús curricular
- La resposta del TSJC encara no ha arribat
La llei del català a l'escola s'ajusta a l'Estatut. És el que diu el Consell de Garanties Estatutàries que acaba de fer públic el seu dictamen. Li van demanar Vox, Ciutadans i el PP. Superat aquest tràmit, la llei -pactada entre ERC, Junts, els Comuns i el PSC- podrà ser votada en el ple que arrenca aquest dimecres.
Aquest tràmit ha endarrerit l'aprovació del text. De fet, aquest era l'objectiu dels grups que el van portar al consell: frenar la llei que vol respondre a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga a fer el 25% de les classes en castellà.
El Govern ha celebrat l'aval del Consell. En la roda de premsa posterior al Consell Executiu d'aquest dimarts, la portaveu, Patrícia Plaja, ha argumentat que "cal combatre els atacs dels tribunals" a partir del paquet d'accions que engloba aquesta llei, així com el decret del Govern.
Què diu la llei?
La llei estableix el català com a llengua vehicular i el castellà com a llengua d'ús curricular. L'acord també afegeix que "la determinació de la presència de les llengües oficials en l'ensenyament ha de tenir en compte la situació sociolingüística".
Se subratlla que "l'ensenyament i l'ús curricular i educatiu del català i del castellà han d'estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius perquè tot l'alumnat aconsegueixi el domini oral i escrit de les dues llengües oficials al final de l'educació obligatòria".
Sense entrar a delimitar percentatges, la proposició de llei indica que "l'abast de la presència" de cadascuna de les dues llengües cooficials "s'ha de determinar exclusivament amb criteris pedagògics i de forma singularitzada per a cadascun dels centres educatius".
La setmana passada el Govern va aprovar un decret que rebutjava l'ús de percentatges en l'ensenyament. Aquest també ha estat portat davant el Consell de Garanties, que té fins al 21 de juny per pronunciar-se.
La resposta del TSJC encara no ha arribat.
Reaccions
El portaveu dels comuns, David Cid, ha demanat a Vox, Cs i PPC que "deixin de fer el ridícul" i abandonin "l'estratègia de la dilació i de posar traves" a la llei i al decret sobre el català. Cid ha traslladat la "tranquil·litat absoluta" que la feina feta per PSC-Units, ERC, JxCat i En Comú Podem amb la norma sobre el català està "ben feta". "És sòlida i tenim un text robust", ha dit.
Vox assegura que el Consell de Garanties no serveix i que és un òrgan prescindible. Joan Garriga torna a atacar l'òrgan i reitera que intentaran "aturar" la norma al TC.
El portaveu de Cs al Parlament, Nacho Martín Blanco, ha assegurat que el dictamen del Consell que avala la llei del català té "febleses" i utilitza "arguments discutibles". En roda de premsa al Parlament ha remarcat que l'argumentació de l'ens "fa seguidisme dels arguments al debat públic" i ha recordat que es tracta d'un document consultiu.
La diputada del PPC, Lorena Roldán, ha assegurat que el dictamen no és "res que no esperessin". Roldán ha afirmat que al seu partit tenien "bastant clar" quina seria la resolució, però que havien de "posar fre al despropòsit". El PPC ha afirmat que portarà la llei i el decret del Govern al Tribunal Constitucional (TC) i assegura que el govern d'Espanya "hauria de garantir que a Catalunya es compleixin les resolucions judicials i no es vulnerin els drets lingüístics".
La portaveu del PSC-Units, Alícia Romero, ha celebrat el dictamen perquè és "contundent i clar" i se cenyeix a la Constitució i a l'Estatut i reconeix que la norma estableix que el castellà "ha de tenir una presència adequada als currículums". Romero ha confiat que dimecres es pugui aprovar la llei al Parlament, que tots els grups mantinguin el compromís i que donin "la solemnitat que demana".
